• Economia
  • De Saragossa i l'amor pel ping-pong a esdevenir un 'hub': la nova vida de l'Estació del Nord

De Saragossa i l'amor pel ping-pong a esdevenir un 'hub': la nova vida de l'Estació del Nord

La infraestructura barcelonina, que rep 2,6 milions de viatgers anuals, comptarà amb una inversió de 10 milions d'euros que respectarà la seva "singularitat"

L'Estació del Nord va ser inaugurada el 1862 | iStock
L'Estació del Nord va ser inaugurada el 1862 | iStock
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Barcelona
27 de Setembre de 2024

Fa més de 50 anys que no para cap tren a l'Estació del Nord de Barcelona. Ubicada a tan sols dos minuts a peu de l'Arc de Triomf i a 20 minuts de Plaça Catalunya, els autobusos han substituït per complet els ferrocarrils i, des de fora, es pot veure un gimnàs, una unitat territorial de la Guàrdia Urbana i un parc. Una autèntica "revolució" si es té en compte que l'Estació del Nord va ser inaugurada el 1862 i formava part de la línia que arribava des de Saragossa fins a Barcelona. Una història de dificultats econòmiques -amb abandonament inclòs- la recuperació gràcies a la competició mundial de ping-pong (tennis de taula) durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i, actualment, una remodelació històrica per un valor de 10 milions d'euros.

 

Com s'ha arribat fins a la situació actual? En primer lloc, l'estació va ser inaugurada el 21 de maig de 1862, amb l'inici del recorregut a la capital aragonesa, per després transitar per les vies de Lleida i Manresa amb l'Estació del Nord com a destí final. Com a curiositat, es va convertir en una de les línies pioneres d'Espanya, ja que tan sols 14 anys abans s'havia implementat el primer ferrocarril de la península, la coneguda línia Barcelona-Marató

 
L'Estació del Nord a principis del segle XX | La Barcelona de antes
L'Estació del Nord a principis del segle XX | La Barcelona de antes

Amb el pas dels anys i, fruit de les dificultats econòmiques, Caminos de Hierro del Norte de España va absorbir la companyia. Amb la Guerra Civil i la instauració del règim franquista, les autoritats van decidir nacionalitzar les societats ferroviàries privades i va formar part de Renfe. El 1972, tres anys abans d'instaurar-se la democràcia, es va decidir que el servei ferroviari passés per la nova estació de l'Arc de Triomf. Poc després, la nova estació de Sants -inaugurada el 1975-, va atraure la resta de línies nacionals i internacionals que s'aturaven allí.

Un gimnàs va ocupar les instal·lacions de l'Estació del Nord i la competició de ping-pong va veure la llum el 1992

Ja als anys 80, pràcticament en desús, l'Estació del Nord es va començar a preparar per a la instal·lació per als futurs Jocs Olímpics que canviarien per sempre més la ciutat de Barcelona. Un gimnàs va ocupar les instal·lacions i la competició de ping-pong va veure la llum el 1992. L'Ajuntament de Barcelona es va "posar mans a l'obra", per urbanitzar la zona del voltant i convertir l'antic edifici en una terminal d'autobusos de llarg recorregut

Com a curiositat i per als amants del cinema, el 2002 el cineasta Fernando Trueba va rodar una part de la pel·lícula El embrujo de Shangai a les instal·lacions de l'estació, interpretada per Ariadna Gil i Fernando Fernán Gómez, que relatava la vida dels maquis a Barcelona i com alguns es van aventurar al continent asiàtic.

Un nou 'hub' singular

L'Estació del Nord rep 2,6 milions de passatgers cada any | EP
L'Estació del Nord rep 2,6 milions de passatgers cada any | EP

Si la Sagrera, Sants o el futur tren-tram de la Costa Brava han protagonitzat l'agenda mediàtica dels últims mesos, ara és el torn de l'Estació del Nord. La setmana passada, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que farà millores a la instal·lació per 10 milions d'euros. De fet, Barcelona de Serveis Municipals (BSM) serà l’encarregada de dur a terme el projecte de millora. Amb més de 2,6 milions de viatgers anuals, l’Estació del Nord ja és el principal centre de sortides i arribades d’autocars de la ciutat cap a destinacions nacionals i internacionals. Tal com detalla la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, compten amb prop de 150.000 expedicions anuals. 

Les xifres de l'Estació del Nord: 2,6 milions de viatgers anuals i 150.000 expedicions

Amb les obres que es faran a finals d’any es reprèn la transformació iniciada el 2021 quan la zona va acollir diferents línies d’autocars que abans paraven a la via pública. Encara més, segons ha detallat el consistori barceloní, les instal·lacions concentraran tots els serveis a la planta baixa i tindran un únic accés per a viatgers pel carrer Nàpols, amb l’objectiu d’afavorir el flux de passatgers i la connexió amb altres mitjans de transport. Pel que s'ha pogut saber, les obres tindran una durada aproximada d'un any i s’espera que les actuacions estiguin llestes a principis del 2026. Mentre duri la reforma, l’estació mantindrà tota la seva activitat.

Aposta per la planta baixa

Projecció de les obres a l'Estació del Nord de Barcelona | Ajuntament de Barcelona
Projecció de les obres a l'Estació del Nord de Barcelona | Ajuntament de Barcelona

En l’àmbit estructural, el canvi més rellevant d’aquesta nova fase d’adequació de l’estació d’autobusos Barcelona Nord serà la concentració de tots els serveis a la planta baixa. Aquesta planta serà també més diàfana per tal de fer més fluid el moviment de persones. L’altre canvi destacat és que l’estació passarà a tenir una única entrada i sortida de passatgers, com s'ha esmentat anteriorment.

L'objectiu final de les obres? Respectar la singularitat de l'edifici, que és catalogat com a bé cultural d'interès local

A més, hi haurà una aposta per l'oferta de restauració, amb noves propostes gastronòmiques i es complementarà amb una proposta gastronòmica situada a la façana que permetrà obrir l’estació a la ciutat. 

L'objectiu final de les obres? Respectar la "singularitat" de l'edifici, que és catalogat com a bé cultural d'interès local. S’incorporaran acabats més moderns, una nova il·luminació càlida i confortable, vegetació i nous elements per millorar la sonoritat de la instal·lació. I el més important, com detalla Bonet, "treballem perquè estigui equipada i ofereixi un servei com a hub de mobilitat de primer nivell".