Oi que encara recordeu quan, l’any passat, dia sí dia també, els mitjans de comunicació parlaven de la due diligence i de l’auditoria forensic, l’informe forensic o, simplement, el forensic, arran de les irregularitats detectades en la gestió econòmica d’un club, o més que un club, de futbol?
En aquest apunt no pretenem referir-nos a les conclusions d’aquells procediments ni al punt en què es puguin trobar actualment els afers econòmics d’aquell club, perquè no som especialistes en aquestes matèries. Sí que volem, però, explicar-vos com es pot entrar al terreny de joc amb denominacions catalanes com auditoria preventiva i auditoria forense, esquivar les escomeses dels adversaris i traspassar la línia de gol de la porteria dels anglicismes due diligence i forensic audit.
Comencem a jugar la pilota amb el terme auditoria preventiva, que fa referència a la revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d’una empresa, i que se sol dur a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d’adquisició o una fusió, per a verificar l’estat real de l’empresa i avaluar els possibles riscos. Per a referir-se al mateix concepte, l’anglès utilitza la denominació due diligence o, també, due diligence audit o due diligence review. No cal dir que la denominació catalana auditoria preventiva, a més de comptar amb el vistiplau dels diversos experts consultats, ens permet intuir més fàcilment, que no pas les formes angleses, el possible significat del terme i és similar a les alternatives utilitzades en altres llengües, com ara el francès audit préalable o contrôle préalable. El castellà, en canvi, ha optat majoritàriament pel calc de l’anglès diligencia debida, és a dir, per la traducció directa de la forma anglesa en comptes de la denominació del concepte amb formes pròpies.
Continuem ara el joc driblant l’anglicisme forensic audit amb una bona entrada de l’auditoria forense, una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent. Està formada a partir del nucli auditoria, que designa l’examen de la situació econòmica i financera d'una societat, i l'adjectiu forense, que especifica el marc d'aplicació de la disciplina (la investigació de delictes durant un procés judicial). És una forma que no se’ns fa estranya perquè és anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara auditoria fiscal i auditoria de costos, entre d’altres, és paral·lela a la designació en altres llengües i té la conformitat dels especialistes consultats.
Un auditor forense o auditora forense és una persona especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial. De vegades, per a designar aquesta figura també es fa servir la forma comptable forense, però no es considera del tot adequada, tenint en compte que l'atribució habitual d'un comptable és portar la comptabilitat d'un lloc i que l'anàlisi i la revisió de la comptabilitat la fan específicament els auditors.
Arribats a aquest punt, també ens convé introduir la comptabilitat forense (forensic accounting o forensic accountancy, en anglès) en el terreny de joc i presentar-la com l’especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial. De fet, l’auditoria forense es basa en la comptabilitat forense per a dur a terme l’anàlisi sistemàtica, objectiva i documentada que serveix per a determinar si la gestió d'una entitat s'ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d'un tribunal.
I ja en temps de descompte, destaquem la rematada de l’adjectiu forense (forensic, en anglès). El mot, que prové del llatí forensis («relatiu al fòrum, metge que donava classes d'anatomia humana des de la sala anomenada fòrum de les universitats de medecina»), es documenta al diccionari normatiu amb el significat «pertanyent al fòrum», i fòrum, entre altres coses, es defineix com «tot allò que concerneix l’exercici de l’advocacia i la pràctica dels tribunals».
Recentment, el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat l’ampliació del significat de l’adjectiu forense per a referir-se a l’aplicació de tècniques i mètodes científics a la investigació de delictes per a obtenir proves vàlides en un procés judicial. De fet l’adjectiu ja és present en nombrosos termes amb aquest significat específic, com és el cas de ciència forense, anàlisi forense, lingüística forense, anàlisi mèdica forense, metge forense o pèrit forense.
Quan el xiulet de l’àrbitre assenyali el final del partit, confiem en la victòria de les denominacions catalanes per dues raons: perquè juguem a casa i perquè, independentment de l’àmbit del coneixement en què ens movem, sempre ens hi juguem el català.
Podeu consultar aquestes termes al Cercaterm.