El sector privat comença a veure les possibilitats del sector espacial català | iStock
El sector privat comença a veure les possibilitats del sector espacial català | iStock

El sector espacial aixeca l'interès inversor

L'accés al finançament continua sent un obstacle important per alliberar el potencial de l'esperit empresarial espacial europeu

Quan es parla del sector espacial és gairebé impossible no mencionar l'Elon Musk. El fundador i director general de SpaceX és un dels grans exponents de com la indústria està canviant radicalment en els últims anys, passant d'un àmbit molt institucional i governamental a un on el capital privat té un pes cabdal. Ara, l'espai ha deixat de ser una frontera que creuar per convertir-se en un lloc on es pot fer negoci. Els Estats Units, Rússia i la Xina estan fent avenços molt rellevants en aquest terreny, amb una aposta molt ferma i un finançament copiós. Les empreses europees, i concretament de Catalunya, reben un interès creixent per part dels inversors, que cada cop veuen més possibilitats de crear sinergies entre l'espai i altres sectors. Tant és així, que fins i tot la NASA s'endú tecnologia catalana a Mart.

Més info: La NASA s'endú tecnologia catalana a Mart

El mercat espacial pot esdevenir un accelerador tecnològic del territori, ja que l'espai aglutina desenvolupaments punters a molts nivells que poden beneficiar des del sector primari (amb l'agricultura de precisió i els serveis basats en el processament de dades), passant per sectors industrials com el de la mobilitat o el de l'automòbil, fins a contribucions en la societat de la informació, en aviació civil, en telecomunicacions i en la lluita contra el canvi climàtic, entre d'altres. Així ho destaquen des de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya el responsable de la gestió de projectes, Alberto Garcia-Rigo, i el responsable de l'oficina de transferència de tecnologia, Pep Colomé.

Els experts expliquen que el sector espacial a Catalunya té una llarga trajectòria en l'àmbit de la recerca aplicada a missions espacials en astrofísica i astronomia, així com en observació de la Terra i sistemes globals de navegació per satèl·lit. En destaquen no només les contribucions científiques sinó també les tecnològiques, amb la participació activa d'empreses dedicades a la fabricació de components i programari per a l'espai. Aquest vessant del sector s'ha caracteritzat per finançar-se tradicionalment mitjançant inversió pública, principalment provinent de l'Estat espanyol o d'Europa.

Més recentment, el sector espacial s'ha obert a noves formes de negoci que han atret la inversió privada, actualment en augment exponencial, i que han permès la creació de noves empreses. Hi ha contribuït la reducció dels costos associats a l'espai, que permeten un ampli espectre d'aplicacions comercials, així com l'explotació de dades de satèl·lits. Per tant, el sector destaca per unes entitats consolidades en l'àmbit de la recerca, un grup reduït de companyies potents i amb experiència en diversos sectors, i una agrupació més significativa de pimes, moltes d'elles startups. Algunes d'aquestes empreses emergents estan assumint un alt risc, amb una forta inversió privada i amb voluntat de ser també futurs referents per a l'economia de l'espai.

Més info: Pangea Aerospace, la startup catalana que envia coets a l’espai

Un d'aquests casos és Pangea Aerospace, una startup catalana fundada el febrer de 2018 que dissenya un nou tipus de naus reutilitzables per enviar microsatèl·lits fora de la Terra. El seu fundador i conseller delegat, Adrià Argemí, explica que la seva empresa es vol centrar en tota la cadena de valor de l'espai, des de la construcció, llançament i operació dels satèl·lits, fins als serveis que arriben a l'usuari. "Molta gent no se n'adona, però està utilitzant tecnologia espacial cada dia. Tot això no hi seria si no existís el transportista, és a dir, els coets", indica el directiu.

A l'hora d'emprendre, Argemí tenia idees tècniques, però és molt difícil llançar un nou projecte sol en aquesta indústria. Per aquest motiu, va marxar a Itàlia, on va conèixer part del que seria el seu equip actual. "És complicat començar en aquest sector. Tenia molt clar que volia emprendre amb una empresa de coets i sabia que havia de ser a Barcelona. Una de les raons és que la ciutat atrau talent i aquesta cultura innovadora la volia aprofitar al màxim", exposa.

Argemí: "Molta gent no se n'adona, però està utilitzant tecnologia espacial cada dia"

A l'IEEC també consideren que Barcelona té una gran atracció pel sector a escala internacional. "Això es deu, en gran manera, al capital humà altament qualificat i format a Catalunya, l'ecosistema universitari, els centres de recerca tecnològica i el sistema financer. Aquests factors van acompanyats d'un cost relatiu més baix a Barcelona en comparació amb altres ciutats europees o internacionals que també estan apostant pel sector espacial, com Londres o San Francisco", expliquen els experts. La institució espera que aquests elements que actuen com a focus d'atracció contribueixin a l'augment de les inversions públiques i privades a Catalunya.

Mentrestant, l'accés al finançament continua sent un obstacle important per alliberar el potencial de l'esperit empresarial espacial europeu, particularment en la fase de creixement i comercialització, d'acord amb l'informe The future of the European space sector elaborat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI). Els empresaris vigilen molt les oportunitats de finançament fora de la UE, en particular als Estats Units. Allà les rondes són més grans i els inversors tenen més afinitat amb el risc. Segons l'estudi, l'escassetat de fons d'escala a Europa és un dèficit crític, que sovint condueix a la fugida el talent i d'empreses.

En el cas de Pangea, "hem tingut inversors privats amb bona recepció, però encara costa tenir aquesta cultura del risc que als Estats Units és tan afamada", assenyala Argemí. A banda dels nord-americans, la Xina també està empenyent amb força, recolzant-se exclusivament en els seus propis mitjans, sense gairebé cooperació internacional. El país asiàtic està ampliant els seus esforços en tots els fronts: en les comunicacions i satèl·lits de reconeixement, en navegació i posicionament, en el programa de vols espacials amb humans i en projectes de ciència espacial i exploració robòtica.

Quins models de negoci hi ha?

Per finançar els seus projectes, SpaceX i companyia liciten contractes per llançar satèl·lits de telecomunicacions a l'espai i, fins i tot, venen les seves naus a les agències espacials. Aquest model de negoci té una inversió molt elevada, amb marges notables de cara a les empreses que hi participen i tenen un risc molt baix. A escala espanyola, aquest model de negoci es concentra més a Madrid, malgrat que la creació de satèl·lits requereix la contribució de múltiples països. A Catalunya, la participació en aquest model de negoci es dóna, en part, gràcies a la contribució de científics i tecnòlegs catalans a grans missions de l'Agència Espacial Europea (ESA), fet que es vehicula a través d'entitats vinculades a la recerca, com l'IEEC.

"La irrupció de múltiples empreses de nova creació i l'impuls del mercat faran disminuir la partença de professionals i promourà el retorn de persones altament qualificades que ja han marxat"

Més recentment, ha aparegut un model de negoci que es fonamenta en la reducció dels costos actuals en l'accés a l'espai de petits satèl·lits d'òrbita baixa. Principalment, això permet realitzar aplicacions comercials viables econòmicament, amb un risc associat molt més elevat, però amb una necessitat menor d'inversió inicial. Aquest és precisament el terreny que comença a despertar l'interès dels inversors privats, d'acord amb els experts de l'IEEC. A Catalunya hi ha diverses entitats dedicades a aquest tipus de negoci, sobretot pimes, que cobreixen diferents aplicacions comercials a diverses parts de la cadena de valor, com Pangea.

I què tal les oportunitats pels professionals?

Quan un estudiant finalitza els seus estudis en temàtica de l'espai té diverses opcions professionals: treballar en l'àmbit de la recerca científica i tecnològica; en companyies del sector; tenir un perfil emprenedor i crear una empresa pròpia; o treballar en altres àmbits de l'economia productiva amb lligams amb l'espai. Tot i les diferents alternatives, part d'aquesta gent formada a Catalunya ha de marxar a l'estranger per falta d'oportunitats i es troba amb poques possibilitats per tornar en fases posteriors de la seva carrera professional, segons expliquen els portaveus de l'IEEC. "En tot cas, la irrupció de múltiples empreses de nova creació i l'impuls que està prenent el mercat fan pensar en una perspectiva de futur positiva quant a disminuir la partença de professionals i promoure el retorn de persones altament qualificades que ja han marxat", remarquen.

Perquè això succeeixi, cal una major cooperació entre les institucions públiques i privades interessades per tal d'ajudar el sector espacial català a avançar. L'àmbit polític té molt de pes i el paper de les institucions públiques en general és cabdal per tal d'impulsar aquest mercat. Des de l'IEEC tenen clar que és necessària una estratègia de país per promoure el sector, com s'ha fet a altres territoris, tenint en compte les particularitats de la indústria a Catalunya, amb línies d'actuació marcades a potenciar el valor afegit que aporta el teixit empresarial, universitari i de recerca existent i futur.

Avui et destaquem
Comentaris