En l’escena clàssica del quadre del Renaixement L’expulsió d’Adam i Eva del paradís terrenal, els dos primers éssers humans són apartats de Déu i exclosos del Jardí de l’Edèn, símbol del paradís, pel seu pecat original. En aquesta història, el paper central el té la serp, que presumptament enganya Eva, temptant-la amb la poma prohibida. Uns quants segles després, la burocràcia i l’excés de tràmits administratius estan actuant com una serp que allunya les empreses lleidatanes del territori. Alguns empresaris lleidatans, des de l’anonimat, mostren la seva frustració i la desesperació per les traves administratives que pateixen. I en un territori limítrof amb una altra comunitat, com és el cas de la Franja de Ponent a Lleida, opten per sortir del paradís i instal·lar-se en indrets com Fraga (Osca), on reconeixen que els hi atorguen més facilitats, amb polítiques industrials més atractives, un preu del sòl més competitiu i una finestreta empresarial que agilitza els tràmits. A aquest fenomen de deslocalització productiva, que gairebé podem descriure com endèmic a la demarcació de Lleida, ara se li han posat xifres i també propostes per solucionar-lo.
Fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els darrers sis anys, una xifra que representa un 3,2% del total d'empreses del territori, segons l'Estudi sobre la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida, encarregat a la Universitat de Lleida (UdL) i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. D'aquestes, un 39,4% s'han traslladat a Barcelona pels beneficis de la capital, com infraestructures o oportunitats de creixement; un 18,9% a l'Aragó per agilitat administrativa i disponibilitat de sòl, i un 14% a Madrid pels incentius fiscals i les subvencions. En canvi, del 2015 al 2020 han arribat a Lleida 341 empreses, una xifra "insuficient per compensar la sortida d'empreses”, segons afirma l'investigador Jordi Moreno, un dels autors de l'estudi.
Segons aquest informe, tot i que aquest episodi afecta de manera proporcional a companyies de totes les dimensions, ho fa especialment a les empreses comercials i de la construcció. "La deslocalització ha afectat Lleida, més que a altres poblacions tant de Catalunya com de l'Estat de característiques similars", explica Moreno, que alerta que Lleida corre el perill de quedar al mig de dos hubs logístics molt potents; Saragossa amb el corredor central i Barcelona amb el corredor mediterrani; la qual cosa encara podria agreujar més el problema de la deslocalització d'empreses.
Moreno alerta que Lleida corre el perill de quedar al mig de dos hubs logístics molt potents; Saragossa amb el corredor central i Barcelona amb el corredor mediterrani
Les causes de la deslocalització
Més enllà d’aquest informe, a principis del mes de març, el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va rebre un document dels sindicats UGT i CCOO i de les patronals Pimec i COELL, en el qual s’analitzen les causes de la deslocalització empresarials. Entre aquestes, els impulsors del text en destaquen “el gruix de tramitació administrativa que requereix la posada en marxa d’empreses, els temps d’espera per obtenir resposta de determinats tràmits en alguns departaments i l’agilitat i eficiència de les ajudes i subvencions per a la captació, implantació i retenció de firmes”. El treball, a més de reflectir aquesta realitat, vol anar un pas més enllà i indagar en les circumstàncies que entorpeixen la implantació de noves companyies a Lleida o l’ampliació de l’activitat de les que ja hi són.
Una vegada rebut el document, el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha explicat a VIA Empresa que després de “la diagnosi realitzada pels agents econòmics i socials de Lleida i de l’encàrrec que vaig fer personalment als directors territorials per detectar les necessitats, hem finalitzat la fase de recollida d’informació i ara ens centrarem a prendre mesures per frenar i esmorteir l’impacte de la deslocalització”.
Fonts de la delegació han indicat que no es trigarà massa a disposar d’obtenir tota la informació necessària per presentar les línies de treball per evitar aquesta fugida d’empreses, que des de fa dècades lastra la competitivitat del teixit econòmic lleidatà. Al·ludint de nou a l’escena bíblica, des de la Generalitat ja s’està posant fil a l’agulla per revertir el pecat original, en aquest cas burocràtic, i evitar l’allunyament de les companyies del paradís terrenals de les comarques lleidatanes.