Finalitza el llibre amb unes paraules de Margaret Tatcher. Lorenzo Bernaldo de Quirós (Àvila, 1959) ha vingut a Barcelona a presentar la seva última obra titulada Por una derecha liberal (Deusto, 2015), una visió personal de com es contempla des de la dreta liberal la realitat de l'Estat espanyol. L'economista i politòleg parla de llibertats amb minúscules. Creu que cadascú hauria de poder viure el model de vida que vulgui, sempre i quan no fastiguegi als altres. "Espanya està lluny d'això, estem vivint un escenari de neopaternalisme de l'Estat en moltes facetes", argumenta en una entrevista amb VIAempresa.
Vesteix la bandera britànica als mitjons. "És que jo sóc molt british", bromeja. Segons Bernaldo de Quirós, els països anglosaxons són els que millor s'aproximen al funcionament d'una economia moderna eficient, on la regulació està destinada a eliminar barreres d'entrada.
El defineixen com un arquetip del liberal dels nostres temps, què significa?
Jo em sento un liberal clàssic, algú que pensa que l'Estat ha de mantenir unes regles del joc que han de permetre que cada individu visqui com vulgui, sempre i quan la seva acció no causi danys a tercers. En aquest sentit, la missió de l'Estat, a part de mantenir aquestes regles del joc, és crear una xarxa mínima de seguretat en funció de la qual, aquelles persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a una sanitat i educació mínima. És a dir, garantir la mínima intervenció de l'Estat possible, amb el funcionament d'una societat ordenada, estable i competitiva.
Desregular a favor de la lliure competència?
La regulació pot ser procompetència o justament el contrari, reduir la competència. Jo crec que l'Estat, dins de les funcions reguladores, el que ha de fer és eliminar les barreres d'entrada que quasi sempre són legals, que impedeixen l'accés de la competència. No tenim un mercat obert, seguim tenint barreres d'entrada al mercat laboral, per exemple via impostos. Un altre exemple de barrera són les cotitzacions socials i la política d'acomiadaments; també tenim barreres molt fortes en la legislació del sòl, una legislació col·lectivista i una de les causes fonamentals de la corrupció urbanística d'Espanya. En definitiva, l'economia espanyola segueix sent l'economia amb major nivell de regulació dels països membres de l'OCDE.
Hi ha algun model a seguir?
Europa és un continent excessivament regulat i amb un pes del sector públic en regulació, en despeses i en impostos, excessivament alt. Els països que tenen una millor aproximació al que seria una regulació compatible amb el funcionament d'una economia moderna són els països anglosaxons.
Podríem dir que el liberalisme no és ni de dretes ni d'esquerres?
Només cal reduir una llibertat perquè totes les altres es deteriorin. Des d'aquest punt de vista no és possible ser liberal en economia i conservador en política. No és possible ser liberal en matèria de salut pública i no ser-ho en matèria d'organització de l'Estat. Per això, parlar d'un socialisme conservador és parlar d'un tigre vegetarià i parlar d'un socialisme d'esquerres o socioliberalisme és parlar d'un animal impossible.
Els ideals polítics mai no es poden aplicar en la seva totalitat…
No, mai, els partits han de conviure amb la realitat. L'esquerra i la dreta són intervencionistes, en funció d'objectius diferents. Ara bé, l'experiència demostra que els partits situats al centredreta tenen majors possibilitats d'apropar-se als ideals d'un liberalisme econòmic que un partit d'esquerres. Les dues revolucions liberals emblemàtiques dels anys 80, dels Estats Units i el Regne Unit, les van fer el partit republicà de Ronald Reagan i el partit conservador de Margaret Tatcher. Només hi ha un cas semblant a l'esquerra, i aquest és Nova Zelanda.
Les relacions entre l'economia i la política han estat sempre conflictives. La política va per darrere l'economia?
L'economia de mercat s'insereix en un marc d'institucions i aquest marc institucional ha de ser estable i fer possible l'intercanvi econòmic amb les menys distorsions possibles. Al final el progrés dels països depèn del marc institucional que aquests tenen. L'Estat ha d'establir les regles de joc, el problema és quan l'Estat passa de ser un àrbitre a ser un jugador i, amb la seva intervenció, genera beneficis i perjudicis i, en conseqüència, distorsiona les forces del mercat i el mateix funcionament d'una societat lliure. Europa i Espanya són dos models d'estat molt intervencionistes. Quan et vols ocupar de fer moltes coses inevitablement et quedes enrere, perquè el mercat va a molta més velocitat que el procés institucional i polític.
Al llibre comenta que el fenomen de la corrupció "és una altra manifestació de la falta de liberalisme en la democràcia espanyola".
Segons els estudis anuals de l'Institut Fraser, arreu del món hi ha una relació entre la falta de llibertat econòmica d'un país i el nivell de corrupció. Per tant, si es redueix la intervenció de l'Estat en l'economia, es redueix l'índex de corrupció. En segon lloc, les institucions que han de controlar el poder han de ser institucions absolutament independents. I, en tercer lloc, un aparell judicial que previngui el delicte i que quan aquest es produeixi el castigui amb rapidesa i fermesa. Són els tres pilars sobre els quals hauria de sustentar-se la lluita contra la corrupció. No és un problema cultural, és conseqüència de tenir un marc institucional inadequat.
Amb un marc institucional adequat podríem eradicar el famós "maletí" i els paradisos fiscals?
Això és impossible. Ni en els millors països, però en un marc institucional adequat minimitzes l'impacte que aquestes accions corruptes tenen sobre la societat. Els paradisos fiscals existiran sempre, els ciutadans no evadeixen impostos perquè es diverteixin. Quan un ciutadà evadeix impostos és perquè el cost de satisfer les teves obligacions fiscals és superior als teus beneficis. Per això existeix una relació directa entre el nivell de pressió fiscal d'un país i el nivell d'evasió fiscal. En el cas d'Espanya, quan vam reduir els tipus als anys 90, l'evasió fiscal va caure de manera dramàtica. Sempre hi haurà defraudadors, però òbviament el cost d'evadir és major com més baixos siguin els impostos.
Tasques pendents i urgents del sistema espanyol?
En primer lloc, avançar en el procés de reformes i reduir la mida de l'administració pública; en segon lloc, practicar una política fiscal que provoqui la reducció de la despesa pública estructural i dels impostos; i finalment solucionar la situació de Catalunya dins l'Estat espanyol.
És obvi que aquest últim punt no s'ha resolt. Al llibre parla del federalisme competitiu.
Espanya és un club i els socis d'un club o tenen uns estatuts que els permeten estar còmodes o abans o després una part dels membres del club se'n van. Les autonomies han de tenir els recursos suficients, és a dir autonomia fiscal, un equilibri competitiu natural entre territoris, com el federalisme americà o altres països anglosaxons. No sé si és possible aquest model a Espanya però és altament desitjable.
Vesteix la bandera britànica als mitjons. "És que jo sóc molt british", bromeja. Segons Bernaldo de Quirós, els països anglosaxons són els que millor s'aproximen al funcionament d'una economia moderna eficient, on la regulació està destinada a eliminar barreres d'entrada.
El defineixen com un arquetip del liberal dels nostres temps, què significa?
Jo em sento un liberal clàssic, algú que pensa que l'Estat ha de mantenir unes regles del joc que han de permetre que cada individu visqui com vulgui, sempre i quan la seva acció no causi danys a tercers. En aquest sentit, la missió de l'Estat, a part de mantenir aquestes regles del joc, és crear una xarxa mínima de seguretat en funció de la qual, aquelles persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a una sanitat i educació mínima. És a dir, garantir la mínima intervenció de l'Estat possible, amb el funcionament d'una societat ordenada, estable i competitiva.
Desregular a favor de la lliure competència?
La regulació pot ser procompetència o justament el contrari, reduir la competència. Jo crec que l'Estat, dins de les funcions reguladores, el que ha de fer és eliminar les barreres d'entrada que quasi sempre són legals, que impedeixen l'accés de la competència. No tenim un mercat obert, seguim tenint barreres d'entrada al mercat laboral, per exemple via impostos. Un altre exemple de barrera són les cotitzacions socials i la política d'acomiadaments; també tenim barreres molt fortes en la legislació del sòl, una legislació col·lectivista i una de les causes fonamentals de la corrupció urbanística d'Espanya. En definitiva, l'economia espanyola segueix sent l'economia amb major nivell de regulació dels països membres de l'OCDE.
Hi ha algun model a seguir?
Europa és un continent excessivament regulat i amb un pes del sector públic en regulació, en despeses i en impostos, excessivament alt. Els països que tenen una millor aproximació al que seria una regulació compatible amb el funcionament d'una economia moderna són els països anglosaxons.
Podríem dir que el liberalisme no és ni de dretes ni d'esquerres?
Només cal reduir una llibertat perquè totes les altres es deteriorin. Des d'aquest punt de vista no és possible ser liberal en economia i conservador en política. No és possible ser liberal en matèria de salut pública i no ser-ho en matèria d'organització de l'Estat. Per això, parlar d'un socialisme conservador és parlar d'un tigre vegetarià i parlar d'un socialisme d'esquerres o socioliberalisme és parlar d'un animal impossible.
Els ideals polítics mai no es poden aplicar en la seva totalitat…
No, mai, els partits han de conviure amb la realitat. L'esquerra i la dreta són intervencionistes, en funció d'objectius diferents. Ara bé, l'experiència demostra que els partits situats al centredreta tenen majors possibilitats d'apropar-se als ideals d'un liberalisme econòmic que un partit d'esquerres. Les dues revolucions liberals emblemàtiques dels anys 80, dels Estats Units i el Regne Unit, les van fer el partit republicà de Ronald Reagan i el partit conservador de Margaret Tatcher. Només hi ha un cas semblant a l'esquerra, i aquest és Nova Zelanda.
Les relacions entre l'economia i la política han estat sempre conflictives. La política va per darrere l'economia?
L'economia de mercat s'insereix en un marc d'institucions i aquest marc institucional ha de ser estable i fer possible l'intercanvi econòmic amb les menys distorsions possibles. Al final el progrés dels països depèn del marc institucional que aquests tenen. L'Estat ha d'establir les regles de joc, el problema és quan l'Estat passa de ser un àrbitre a ser un jugador i, amb la seva intervenció, genera beneficis i perjudicis i, en conseqüència, distorsiona les forces del mercat i el mateix funcionament d'una societat lliure. Europa i Espanya són dos models d'estat molt intervencionistes. Quan et vols ocupar de fer moltes coses inevitablement et quedes enrere, perquè el mercat va a molta més velocitat que el procés institucional i polític.
Al llibre comenta que el fenomen de la corrupció "és una altra manifestació de la falta de liberalisme en la democràcia espanyola".
Segons els estudis anuals de l'Institut Fraser, arreu del món hi ha una relació entre la falta de llibertat econòmica d'un país i el nivell de corrupció. Per tant, si es redueix la intervenció de l'Estat en l'economia, es redueix l'índex de corrupció. En segon lloc, les institucions que han de controlar el poder han de ser institucions absolutament independents. I, en tercer lloc, un aparell judicial que previngui el delicte i que quan aquest es produeixi el castigui amb rapidesa i fermesa. Són els tres pilars sobre els quals hauria de sustentar-se la lluita contra la corrupció. No és un problema cultural, és conseqüència de tenir un marc institucional inadequat.
Amb un marc institucional adequat podríem eradicar el famós "maletí" i els paradisos fiscals?
Això és impossible. Ni en els millors països, però en un marc institucional adequat minimitzes l'impacte que aquestes accions corruptes tenen sobre la societat. Els paradisos fiscals existiran sempre, els ciutadans no evadeixen impostos perquè es diverteixin. Quan un ciutadà evadeix impostos és perquè el cost de satisfer les teves obligacions fiscals és superior als teus beneficis. Per això existeix una relació directa entre el nivell de pressió fiscal d'un país i el nivell d'evasió fiscal. En el cas d'Espanya, quan vam reduir els tipus als anys 90, l'evasió fiscal va caure de manera dramàtica. Sempre hi haurà defraudadors, però òbviament el cost d'evadir és major com més baixos siguin els impostos.
Tasques pendents i urgents del sistema espanyol?
En primer lloc, avançar en el procés de reformes i reduir la mida de l'administració pública; en segon lloc, practicar una política fiscal que provoqui la reducció de la despesa pública estructural i dels impostos; i finalment solucionar la situació de Catalunya dins l'Estat espanyol.
És obvi que aquest últim punt no s'ha resolt. Al llibre parla del federalisme competitiu.
Espanya és un club i els socis d'un club o tenen uns estatuts que els permeten estar còmodes o abans o després una part dels membres del club se'n van. Les autonomies han de tenir els recursos suficients, és a dir autonomia fiscal, un equilibri competitiu natural entre territoris, com el federalisme americà o altres països anglosaxons. No sé si és possible aquest model a Espanya però és altament desitjable.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.