Sílvia Domènech va ser nomenada directora general de La Fageda el passat mes de març, per donar relleu al lideratge del seu fundador Cristóbal Colón, qui ha estat al capdavant de la fundació -abans cooperativa- durant 42 anys, i ara fa un pas al costat, com a president d’honor. El relleu, que ha durat gairebé cinc anys, ha sigut gradual, i Domènech va assumir el càrrec amb una voluntat continuista. Això sí, assumint els canvis que el nou context econòmic i la pujada dels preus han suposat per al negoci del iogurt, i els reptes de creixement que, inevitablement, ha entomat La Fageda.
Conduïm fins a la Garrotxa per reunir-nos amb Sílvia Domènech. Després d’uns minuts de cotxe travessant la Fageda d’en Jordà, arribem a les instal·lacions de La Fageda, on ens rep l’Eva Torrents, directora de Comunicació: “Benvinguts a la República Independent de La Fageda”, ens diu. I l’entorn ens ho confirma: el paisatge de prats envoltats per boscos de faigs, les vaques escoltant Bach, els somriures constants, l’hort d’autoconsum davant de la fàbrica del grup, una fàbrica fins i tot amigable, d’obra nova, amb una vaca ben gran estampada en el logo de la fundació, que mira com dos grups escolars estan a punt de descobrir una altra manera de fer les coses, amb l’excusa d’un iogurt.
Som a la República Independent de la Fageda?
Cadascú troba les seves paraules per expressar-ho. Però la veritat és que aquest és un lloc singular, on succeeixen coses extraordinàries. I no dic extraordinari referint-me a una cosa sublim o superior als altres, sinó com quelcom fora de l’ordinari i de l’habitual. I te n’adones, quan tot just arribes aquí, però també quan hi portes molt de temps.
De fet, aquest és el vostre nou eslògan: extraordinària diferència.
Som un projecte social, amb una estructura empresarial, que només existeix per poder mantenir la nostra missió, que és la mateixa des de fa 42 anys: donar oportunitats laborals, i no només laborals, a persones amb discapacitat, amb malaltia mental i també amb risc d'exclusió social de la nostra comarca, la Garrotxa. I dic no només laborals perquè tenim un model d'atenció integral que intentem que abasti totes les esferes de les necessitats de les persones: ocupació, habitatge, l'àmbit social i relacional, salut, desenvolupament i formació.
Totes les persones, totes, tinguem qualsevol incapacitat o no, tinguem problemes de salut mental o no, tinguem una vida més fàcil o més complicada, necessitem treballar, un lloc on viure, necessitem poder sostenir-nos a nosaltres i a la nostra família, necessitem tenir bones relacions, necessitem formar-nos i necessitem estar bé de salut, o ben acompanyats en la manca de salut.
Però el fet de comunicar aquesta extraordinària diferència és quelcom nou. Fins ara no ho comunicàveu.
Més que un canvi ha sigut una evolució força natural i, sobretot, necessària. Aquests tres últims anys per a nosaltres han estat difícils, han suposat un repte constant. I tot just ara, comencem a obrir un nou escenari.
I part d’aquest nou escenari ha comportat explicar-nos una mica millor. Fins ara ens hem explicat com a un iogurt autèntic de granja, i ens encanta, continuem sent-ho, però som més que això. Hi ha molts iogurts de granja a Catalunya, i molt bons, però no tenen una missió social com la nostra darrere. I fins ara, hem volgut competir en igualtat de condicions, que ens compressin perquè els agradava el producte. Però creiem que també és just que es conegui el que hi ha darrere. I ho hem fet sense cap voluntat d'interpel·lar la consciència de ningú, sinó d'explicar simplement qui som.
Domènech: "Ho hem fet sense cap voluntat d'interpel·lar la consciència de ningú, sinó d'explicar simplement qui som"
Aquesta atenció integral, on comença i on acaba?
El primer pel que vetllem és per oferir treball i ocupació, que és el nostre pal de paller, perquè entenem que la feina dignifica, que té un aspecte relacional en totes les persones. I el iogurt és només una excusa.
Però també tenim serveis d'habitatge, amb diferents models residencials, per intentar acompanyar -perquè no sempre ho aconseguim- les persones perquè totes puguem tenir un lloc digne on viure. I també cobrim un àmbit més relacional i d’oci, amb un club de lleure, de lectura, organitzem casals i colònies, fem viatges… Fa poc un dels nostres grups ha viatjat a Madrid a veure El Rey León. L’aspecte relacional és molt important per a la salut de totes les persones, no només per a les persones que ho han tingut més difícil, sinó per a totes. A més, també tenim en compte la part de la salut, amb alguns serveis com fisioteràpia o teràpia especialitzada. I per últim, tenim una branca de formació i desenvolupament, on tenim alguns projectes socials molt incipients.
De quins volums estem parlant?
Per volum, ja som gairebé 650 persones a l’ecosistema de La Fageda. D’aquestes, 332 tenen contracte laboral: la meitat d’elles són professionals (com financers, comercials, educadors socials…) i la meitat reben treball amb suport. Són persones que tenen un certificat de discapacitat o amb una malaltia mental, però que perfectament poden tenir un contracte laboral a alguna de les nostres seccions, com a jardineria, a la fàbrica de gelats, de melmelada, o de iogurts. Adaptem la jornada a les seves necessitats i se’ls hi dona suport i acompanyament.
També tenim 32 persones a l’empresa en procés d’inserció, persones amb risc d’exclusió social, vulnerables, o que potser han estat nouvingudes a la nostra comarca, i no tenen les habilitats necessàries per anar a treballar a una altra empresa. Durant un màxim de 3 anys les acompanyem a desenvolupar habilitats i competències i, quan estan preparades, les ajudem a fer el salt a l'empresa ordinària, o sigui, a un entorn de treball no protegit. I en l’àmbit ocupacional -que no és remunerat perquè reben una pensió de l’Estat- hi ha 93 persones. A més, donem serveis residencials a 80 persones, i també a moltes més, en l’àmbit de lleure i oci, de formació…
Al final, el iogurt és una excusa. Una excusa per…
Per donar llocs de treball a persones en situació de vulnerabilitat a la Garrotxa. El treball pot actuar com un element clau en el procés rehabilitador de qualsevol persona: augmenta la seva autoestima i canvia el seu paper dins la família i la societat. El treball amb sentit dignifica.
Domènech: "El iogurt és una excusa per donar llocs de treball dignes a persones en situació de vulnerabilitat a la Garrotxa"
Per a nosaltres, el fet que una família triï La Fageda als supermercats, es tradueix en iogurts que podem fabricar. I, al final, els quilos de iogurt que fabriquem són més llocs de treball que podem oferir.
I bé, és cert que l'activitat empresarial més coneguda que tenim és el iogurt, però en tenim moltes: melmelades, gelats, jardineria… Això sí, econòmicament, els iogurts i postres ens aporten el 90% dels ingressos; i només el 7% dels nostres ingressos provenen de fons públics; la resta prové d’ingressos propis.
Ara, però, no és un bon moment per al sector del iogurt. El cost per produir-lo s’ha incrementat un 41% des del 2021.
Així és, en només tres anys, s’ha incrementat dràsticament el preu dels envasos, el de la llet que no produïm nosaltres... I això ens ha passat a tots els fabricants d’alimentació. I, en el nostre cas, s’hi suma la despesa de la fàbrica. Fa 6 o 7 anys vam veure que per poder ser sostenibles a llarg termini, havíem de fer una gran inversió: havíem de fer una fàbrica nova. I això ha costat molts diners. De fet, encara estem en pla de retorn del deute.
Quant d’aquesta despesa ha arribat a la butxaca del consumidor?
Hem traslladat la meitat al consumidor i l’altra meitat l’hem sufragat nosaltres, mitjançant la reducció de beneficis. I, ull, no és que nosaltres vulguem molts beneficis, perquè som una fundació sense ànim de lucre, no tenim una propietat a qui reportar aquests ingressos. El nostre objectiu és mantenir la facturació, perquè si baixem un 40% la facturació, són llocs de treball que perdem.
I aquesta situació, i el no voler perdre cap lloc de treball, ens ha obligat a dir: “Ara sí que hem de créixer”. El marge que generem no és prou gran per fer front a les inversions que hem de fer i per conservar els llocs de treball.
Ho dius com si fos quelcom negatiu el fet de créixer.
En el fons no ens agrada, perquè som economia social, som una empresa al servei de la societat, no d’unes poques persones. I no ens agrada el creixement pel creixement. De fet, sempre havíem dit que no sortiríem de Catalunya, no volem una Fageda de 60 milions. Però la realitat és tossuda i t’obliga a canviar. I així ho vam fer, fa dos anys.
Domènech: "No ens agrada el creixement pel creixement"
A canviar què?
Especialment la política comercial i la política de comunicació, però també altres aspectes interns. Encara que en el fons, no m’agrada la paraula canvi, perquè sembla que trenquis amb el que hi havia abans, i no és així. Tot el que s’ha fet durant tots aquests anys és molt valuós i aquesta és una evolució natural.
Aquests canvis han comportat el fet d’explicar-se, amb “l’extraordinària diferència”. Però què més han comportat?
Sortir de Catalunya, i anar també a València i Madrid. I aquest salt, que només és empresarial, no vol dir que copiem el model allà. La nostra tasca social és aquí, a la Garrotxa. L’objectiu de fer el salt a Madrid i València ha sigut mantenir el que tenim aquí.
I un altre canvi ha sigut prémer l’accelerador de la innovació. Som segona marca al mercat, després de Danone, i tant els consumidors com els nostres companys de distribució esperen que traguem quelcom nou al mercat, alguna novetat.
Una curiositat, com és que les vaques escolten música clàssica?
Això té diverses explicacions. Una és que al Cristóbal li encanta la música barroca, i va fer una selecció per a les vaques. Una altra raó és que realment està demostrat que la música millora el benestar animal, i també el benestar i la productivitat dels treballadors.
Si a tota empresa, la gestió del personal ja és complexa, aquí, on molts treballadors poden tenir més necessitats a cobrir… com ho feu?
Tenim una àrea de gestió i desenvolupament de persones, que seria els recursos humans típics, que abasta tota la part laboral i formativa, des de la qual intentem desplegar els serveis que les persones necessiten com, per exemple, ara mateix, un casal d’estiu per als fills dels treballadors. I també tenim l'àrea social, amb educadors, treballadors socials, psicòlegs, un equip terapèutic… que atenen el benestar i necessitats especials dels treballadors.
És veritat, però, que de vegades a primera hora del matí, quan obres la fàbrica, no saps amb quants treballadors comptaràs aquell dia, o que algunes d’aquestes persones potser necessiten rotacions cada pocs minuts, o descansos, o treballar menys hores, i això ho tenim en compte a l’hora d’estructurar la plantilla. Hi ha qui podria pensar que tenim una plantilla sobredimensionada, però no, està precisament ben dimensionada, tenint en compte les necessitats reals de l'equip. L’objectiu és donar treball al màxim de persones possibles.
Com és seguir el relleu d’una persona tan carismàtica com el Cristóbal Colón?
Jo ho estic vivint de forma molt natural, perquè portem molts anys amb aquest procés, 4 o 5 anys. Però a més, jo no sóc el relleu d'en Cristóbal: ell ha tingut molts papers aquí. Ha estat el fundador, emprenedor social, ideòleg, president, director general… I tots aquests rols, fa anys que els hem anat destriant; i jo el que assumeixo és el de gestió i direcció general, però n’hi ha d’altres. Ell continua, de fet, com a president d’honor de l’entitat.
El nostre fundador ha estat sempre un emprenedor social incansable. I la seva història i la de La Fageda és la història d’una extraordinària bogeria. De fet, La Fageda no hagués existit si els nostres fundadors no haguessin tingut aquesta visió que les persones amb malaltia mental podien sortir d'aquests mal anomenats manicomis, i dignificar el seu temps i la seva vida, a través del treball. Van tenir la visió, que 42 anys després mantenim, de donar un sentit al seu temps i a la seva vida, sigui amb l’excusa de fer tasques de jardineria, o amb l’excusa d’un iogurt.
