"Els grans ports son, en sí mateixos, una ciutat, amb les característiques i els equipaments d'una ciutat", afirma David McClelland, periodista especialitzat en tecnologia i moderador de l'esdeveniment Smart Ports: Piers of the Future, dedicat a les autoritats i infraestructures portuàries. La logística marítima ha esdevingut un dels pilars de l'economica catalana que ve, i l'augment de l'activitat portuària posa un gran pes sobre la ciutat, la regió i el Hinterland d'un organisme tan important com el Port de Barcelona – un fenomen que es repeteix, amb característiques diverses, a moltes de les grans urbs costaneres del planeta.
Dins el marc de les conferències Smart Ports es planteja, en aquest sentit, la pregunta central: com es gestiona la relació entre el port i la ciutat? El president del Port de Barcelona, Damià Calvet, observa l'expansió de la infraestructura moderna com un procés complementari al creixement de la ciutat. "El port i les zones urbanes estan connectats per un fort enllaç", planteja el directiu de l'autoritat portuària, que destaca la complexitat de la governança d'un organisme amb participació de tots els nivells del govern. "Intentem gestionar el port amb una visió ampla del que la ciutat, la regió i la comunitat necessita" afirma.
Calvet: "Intentem gestionar el port amb una visió ampla del que la ciutat, la regió i la comunitat necessita"
Prova d'aquesta coordinació és, de fet, el nou PDU de la Terminal Logística Intermodal del Port. Més enllà de la inversió en infraestructures, que, segons ha informat l'organisme, superaran els 600 milions d'euros per diverses terminals ferroviàries, el Pla Urbanístic contempla la creació de més de 20 hectàrees de zones verdes i la integració paisatgística de les noves estructures per "minimitzar el seu impacte". Els ciutadans de Barcelona, a més, tindran un termini de tres mesos per incorporar les seves propostes mitjançant un procés participatiu – el port ha de ser "un bon veí", afirma McClelland.
Aquesta connexió amb la comunitat i el territori és un objectiu que Barcelona comparteix amb molts dels grans ports internacionals. La cap d'estratègia del Port d'Hamburg Iris Scheel destaca el gran impacte que qualsevol decisió que es pren a l'organisme afecta profundament la ciutat. Les solucions, afirma, passen per adaptar-se a necessitats sobrevingudes: "Noves generacions tenen nous valors, i els ports han de fer tot el que poden per assolir aquests objectius". La presidenta del Port d'Anvers i tinenta d'alcaldia de la ciutat Annick de Ridder comparteix aquesta visió, tot establint que "els ports han de ser espais de construcció de la comunitat, de treball conjunt i sostenible amb les ciutats".
Més enllà de la integració estratègica, la vicepresidenta de Relacions Públiques del Port de Montreal, Mélanie Nadeau, apunta una qüestió no per òbvia menys rellevant: la interacció física entre port i ciutat, amb el creixement de la logística com a activitat econòmica en sí mateixa, pot ser problemàtica. A l'illa canadenca, l'organisme portuari "treballa de manera molt propera amb la ciutat, perquè desenes de milers de ciutadans transiten cada dia els carrers del port". "Un port és també una administració pública", afirma. El director de relacions laborals del Port de Los Angeles, Avin Sharma, comparteix les apreciacions, tot considerant-se "un servidor de la comunitat". "El port té una funció crítica en l'accés de la ciutadania a béns necessaris", afirma, tot valorant l'activitat portuària com una d'impuls comunitari.
Nova navegació
Els dirigents de les autoritats portuàries coincideixen en la necessitat d'una profunda innovació per assolir aquesta adaptació a l'entorn urbà i les bones relacions amb la comunitat. "La pandèmia ens ha ensenyat – afirma Nadeau – que les ciutats i els ports han de ser més resilients", i això s'assoleix implementant el potencial de les noves tecnologies en els processos de l'activitat portuària. Calvet situa, de fet, en relació molt propera la innovació portuària amb les connexions dels organismes amb la comunitat, en tant que "no és quelcom que es pugui generar només des de les autoritats". Segons el president, l'èxit es pot assolir si "s'ajunta tota l'emprenedoria i es posa al servei de les necessitats de la ciutat".
De Ridder: "Cal més confiança en la capacitat innovadora dels ports"
A Los Angeles, el focus de la innovació s'ha posat en la comunicació. Segons Sharma, al port californià s'han desenvolupat molt els "sistemes comunitaris del port", formes de visibilitzar i localitzar millor cada mercaderia que surt de la infraestructura i com arriba a la comunitat – una tasca especialment rellevant a la ciutat Angelina, en tant que més d'un terç de la càrrega del seu harbour es queda al comptat i l'àrea que el rodeja. Per la seva banda, Anvers ha optat per millores en la connectivitat amb la ciutat, un projecte de 5G que, com explica de Ridder, s'està desenvolupant "en col·laboració amb les administracions, els bombers i la policia", un projecte que no només millora l'eficiència del port sinó la connectivitat de totes les autoritats locals.
Tant Montreal com Hamburg, dos ports físicament integrats a les ciutats, han optat per encarar els seus esforços innovadors cap a la mobilitat. Nadeau celebra, per exemple, les "aplicacions predictives del trànsit" que permeten als conductors que surten dels ports planejar les rutes més eficients i que interfereixin menys en l'activitat ciutadana. Hamburg també posat el focus en innovacions de control del trànsit, en un model que "no només beneficia el port, sinó també la ciutat". De Ridder, en aquest sentit, és optimista, i demana a administracions i sector privat una major fe en la capacitat de desenvolupament de les autoritats portuàries. "Veig sovint una falta de confiança en el nostre poder creatiu", lamenta.
Ports sostenibles
"Compartim els objectius", afirma Calvet, que apunta cap a les fites de desenvolupament sostenible que els ports han d'afegir a les seves estratègies – "adoptant-les des del punt de vista legal, però especialment des del moral". El Port de Barcelona té tres apostes principals: la transició energètica, que contempla l'electrificació i l'energia verda per totes les sevs instal·lacions; la millora del transport en tren i la intermodalitat, quelcom que el PDU de la Terminal ja contempla i que forma part dels objectius estratègics de la Generalitat; i l'economia circular. "Cal definir tots els processos industrials del Port en termes de circularitat", projecta el president.
Nadeau: "Els ports han de ser un actor protagonista en la descarbonització de l'economia"
"El desenvolupament sostenible és la nostra prioritat principal", afegeix Nadeau. El Port de Montreal ja ha reduït el 40% de les seves emissions, i es considera "un actor principal en la descarbonització de l'economia". Els projectes de la institució passen també per l'electrificació, però també per promoure l'accés als combustibles verds – uns plans que comparteixen, de fet, amb Anvers. De Ridder recorda, de fet, el gran potencial petroquímic del port belga, cosa que exigeix una aproximació que tingui en compte les visions també dels actors corporatius. La dirigent, de fet, té una "gran fe en el sector privat" com a col·laborador en sostenibilitat, sempre que no "s'imposin mesures exclusivament des de dalt".
El conflicte amb les emissions també ha estat una de les principals gestions de Los Angeles en les darreres dècades. "Érem una de les grans fonts d'emissions contaminants de la ciutat", reconeix Sharma, que celebra, però, el full de ruta que es va encetar l'any 2003 sota el nom Cleaner Action Plan. Al llarg de les diverses iteracions del projecte s'ha aconseguit retallar el 90% de les emissions de la infraestructura, i espera haver-les portat a zero entre 2030 i 2035. Uns objectius que a Hamburg es fan complementaris amb petites iniciatives, com la reducció de la contaminació sonora de les operacions logístiques que, segons Scheel, "fan més forta la confiança de la ciutadania en l'autoritat portuària". La cooperació port-ciutat en termes de sostenibilitat és, de fet, una demostració de la filosofia comuna que proposa Calvet. "Els ports hem de crear una relació propera amb les nostres comunitats per conèixer els seus problemes, quines solucions necessiten i què podem fer per implementar-les", conclou el President del Port de Barcelona.