Sense cap mena de dubte, el 2022 és l’any de la “criptobogeria”. Monedes digitals com Bitcoin, Monero, Ethereum o Dogecoin ja són a Internet i la seva popularitat està a l’alça. Els valors no paren de créixer i de prometre grans guanys per qui inverteixi, sempre que els preus de les monedes no es desplomin. I, com a contrapartida, els estafadors treuen profit d’aquesta “criptobogeria”, com també succeeix amb els ciberatacs, que ens han fet témer el pitjor durant l’últim any.
Aquesta nova tendència ve acompanyada d’un món sense llei i sense regulació. Per exemple, l’empresa catalana Belobaba va llançar fa uns mesos un fons d'inversió en criptomonedes a Gibraltar perquè, segons els emprenedors, hi ha el "marc legal idoni" per crear i administrar fons d'inversió mitjançant tokens i la tecnologia blockchain. És un dels primers fons en criptomonedes que existeixen en l’àmbit mundial.
L’empresa catalana Belobaba ha instal·lat un fons d’inversió en criptomonedes a Gibraltar perquè, segons ells, hi ha un “marc legal idoni”
Una revolució, però amb precaucions
Com a qualsevol nova tendència o moda, els interessats en criptomonedes corren un gran risc de frau si no disposen de la formació pertinent en el sector o no prenen precaucions. Per conscienciar: milers d’usuaris del Regne Unit van perdre més de 146 milions de lliures (172 milions d'euros) en els primers nou mesos del 2021. Als Estats Units més de 80 milions de dòlars (71 milions d'euros). I no és cap broma.
Per què han augmentat les estafes amb les criptomonedes? Com les podem detectar? ESET, companyia pionera en antivirus i experta en ciberseguretat, desvela els principals motius.
Les ‘fake news’, l’avalador del frau
Les estafes creixen per la falta de regulació, per l'interès mediàtic, per la pujada de preus i les promeses de fer-se rics ràpidament i, sobretot, pels rumors i notícies fictícies que es distribueixen a les xarxes socials.
Entre les estafes més comunes destaquen la suplantació d'identitat i les opinions falses de famosos, així com l'intercanvi de falsos correus electrònics o aplicacions impostores, que et poden implantar programari maliciós al dispositiu. Però, sobretot, apunta dos noms: l'Estafa Ponzi i el ‘Pump and dump’.
L’Estafa Ponzi i el ‘Pump and dump’ són els fraus que costen més de detectar en l’actualitat
La primera, l'Estafa Ponzi és un tipus d'estafa piramidal amb la promesa de fer-se ric ràpidament. Es parla d'una tecnologia puntera, disruptiva i que s'està comptant amb un gran nombre d’inversors. Amb el capital dels nous inversors es paga els interessos dels inversors anteriors i, per tant, es necessita nous inversors que entrin constantment. Com una roda. La trampa: l'impulsor pot cancel·lar el projecte, desaparèixer i deixar tirats els últims que han entrat.
Pel que fa al ‘Pump and dump', l'estafador anima als usuaris a invertir comprant una criptomoneda en concret, normalment poc coneguda o amb una capitalització residual, fent servir informació falsa que promet que es dispararà en poc temps. L'estafador, mentrestant, ven obtenint un bon benefici i deixant la víctima amb accions sense valor, perquè en destapar-se l'estafa tots intenten desprendre's de les carteres. Fins i tot, per impulsar els preus han arribat a emetre falsos comunicats de premsa que han acabat als mitjans de comunicació.
Per tant, els experts recomanen no donar les dades personals a una entitat que es posi en contacte sense haver-ho sol·licitat. Si el que prometen és molt bo per ser veritat, ulls ben oberts. Activar l'autentificació de dos factors per a qualsevol compte de criptomoneda que es disposi, sempre que sigui possible. També vigilar amb els pagaments per avançat i mai utilitzar aplicacions no oficials o no validades. Benvinguts a la "criptobogeria", un món amb deures pendents que, amb una regulació concreta, evitaria, i molt, els fraus.