Aquests darrers mesos hem treballat en unes circumstàncies tremendament exigents, que ens han deixat exhausts. Arribat el mes d’agost, molts ens hem aturat a descansar, però ho fem amb el cor encongit per les ombres que planen sobre la nostra economia.
Les ombres
Molts comerços, restaurants, bars i cafeteries no podran tornar a obrir, o ho faran amb una gran fragilitat. Així mateix, el món de la cultura, que ha tingut un paper essencial durant el confinament procurant-nos consol i plaer, es troba en una situació extremadament delicada.
L'absència de turisme internacional, un segment sovint demonitzat i descrit com un sector que només beneficia als hotelers, colpeja l’economia domèstica de gran quantitat de professionals, de perfils molt heterogenis.
També assistim, amb gran impotència, al tancament de la planta de Nissan, i a un debat, encetat massa tard i de manera maldestra, sobre la reindustrialització a Catalunya.
És fàcil caure en el desànim i dibuixar escenaris catastrofistes.
"Davant circumstàncies complexes, hi ha persones que se’n surten millor que altres, com també hi ha societats que gestionen els seus reptes millor que altres. I mai és per casualitat"
Proposar, construir, comprometre’s i, sobretot, posar-se a treballar amb l’enfocament adequat, és molt més complicat.
Davant circumstàncies complexes, hi ha persones que se’n surten millor que altres, com també hi ha societats que gestionen els seus reptes millor que altres. I mai és per casualitat.
La llum
Hi ha llum, però, entre tanta ombra. Per començar, la recessió que vivim és de tipus exogen; no és conseqüència d'un desequilibri de les variables macroeconòmiques, pel que a mesura que controlem la crisi sanitària, la recuperació econòmica hauria de ser relativament ràpida.
Així mateix, hi ha sectors fortament arrelats a la nostra ciutat que sortiran reforçats d’aquesta situació; és el cas de el sector farmacèutic, el digital, el biotecnològic, el mèdic i el científic. Els ecosistemes hi són, integrats per professionals de prestigi. Tenim l’oportunitat de consolidar el posicionament en aquests àmbits, per tal d’oferir millors oportunitats a la nostra societat.
"Hi ha sectors fortament arrelats a la nostra ciutat que sortiran reforçats d’aquesta situació: el farmacèutic, el digital, el biotecnològic, el mèdic i el científic"
Addicionalment, Barcelona continua tenint una gran capacitat d’atracció de talent internacional, enfortint el nostre teixit empresarial i propiciant la inversió estrangera. L’habilitat en atreure talent és un factor crucial; les ciutats del futur competiran per fer-se amb el millor talent, i en aquesta disputa, Barcelona hi va amb cartes guanyadores.
Els deures
Barcelona és resilient i té capacitat de sortir-se’n; ho ha demostrat en multitud d’ocasions en el decurs de la seva història. Però cal admetre que tenim molts deures pendents, que la pandèmia ha posat de manifest amb cruesa.
Pel que fa al tancament de comerços, restaurants i altres establiments, no es tracta només d’un perjudici econòmic; també implica una gran pèrdua social. Aquests espais ens configuren, perquè són els llocs on ens relacionem. No ens hauria de ser indiferent que desapareguin; cal que ens responsabilitzem, ajudant-los a passar aquesta situació.
Quant al món cultural, la pandèmia l’ha posat en situació límit, però des de fa temps frega la precarietat. Malauradament, no atorguem un valor adequat a la cultura, ni li reconeixem un valor econòmic just. El confinament, que ens ha apropat a la cultura d’una manera molt intensa, hauria de suposar un revulsiu. Fins que no situem la cultura al lloc d'honor que li correspon, la nostra societat no serà prou lliure ni tindrà les oportunitats adequades per a progressar.
"Barcelona hauria de repensar el model turístic, reorientant-lo com a destinació d'excel·lència, basant-lo en la cultura, l’arquitectura, la gastronomia i la seva aura pròpia"
En relació al turisme, és imprescindible que abandonem els discursos demagògics i l’abordem atenent a criteris tècnics. El sector turístic a Barcelona representa un percentatge sobre el PIB similar al que suposa a les ciutats més belles del món; París, Nova York i Berlín també ploren aquests dies la desaparició del turisme, i en cap cas pensen prescindir dels seus ingressos associats, un cop superem la pandèmia. El que Barcelona hauria de fer és repensar el model turístic, reorientant-lo com a destinació d'excel·lència, basant-lo en la cultura, l’arquitectura, la gastronomia i la seva aura pròpia. El problema no és tant el turisme, sinó la gestió que se’n fagi. Estigmatitzar-lo és fàcil; gestionar-lo és molt més difícil, però és el que ens cal fer si volem sortir de la crisi.
Prenguem consciència del marge de maniobra que tenim i comprometem-nos a actuar-hi de manera decidida. En el curt termini, convertint en llocs segurs els espais de treball i d’interacció social. I en el llarg termini, abordant els debats que tenim pendents des de fa temps; és responsabilitat de tots sortir-nos-en el més ràpid possible.