I ara què? Un pla B a Nissan

Converses amb fonts de l'automobilística més enllà del soroll mediàtic

El logo de Nissan cremant per la vaga dels treballadors. | EP El logo de Nissan cremant per la vaga dels treballadors. | EP

Segurament ja ho heu llegit pràcticament tot de Nissan. Crònica d'un tancament anunciat, desmentit i filtrat hores abans que fos públic. Amb vaga, foc i un autèntic ball de declaracions. Segurament heu obert Twitter i les heu vist de tots els colors. Cadascú dient la seva. Lamentacions, precs i repartició de culpes. Polítics tirant-se la cavalleria per sobre, empresaris queixant-se de la mala gestió del que ja és un terrabastall automobilístic per a Catalunya i Espanya i treballadors empipats. Molt empipats, tristos i amb ganes de lluitar per canviar-ho tot. Faig llargues trucades a fonts sindicals, empresarials o polítics... Però, ningú explica aquesta història com aquells que ho han viscut de primera mà i des de fa ja molt temps.  

Font 1: Es la crónica de una muerte anunciada desde hace mucho tiempo. Ya se decía desde hace muchos meses que la posición dominante en Europa la iba a tener Renault. El futuro y la eficiencia de la planta siempre se ha discutido. Hemos preguntado muchas veces por ello y no se mojaban pero se sabía. Cada vez que salía un nuevo modelo, la planta de Barcelona no podía conseguirlo porque no tenía tirada ya sea por producción o precios. 

Font 2: Tothom sabia que la planta es moria i que no hi havia pla B. 

"Tothom sabia que la planta es moria i que no hi havia pla B"

Potser encara no heu llegit cap resposta a una pregunta tan senzilla com aquesta: Nissan, i ara què? La deixem per a més endavant, ara posem la història i les cartes sobre la taula. Nissan amb seu a Yokohama fundada el 1933 té una aliança mundial amb Renault i Mitsubishi i ocupa prop de 139.000 treballadors arreu del món. Nissan va entrar a l'accionariat de Motor Ibèrica el 1980 i va aterrar a Catalunya. 

La primera gran crisi salvada per una furgoneta

La planta de Nissan a Barcelona va afrontar l'any 2009 la crisi més gran de la seva història i ja es va posar en risc la continuïtat de l'automobilística.

Font 3: L'adjudicació de la furgoneta NV2000 va salvar la planta d'aquella crisi. 

La Generalitat ha aportat 25 milions d'euros a Nissan des del 2004, sense incloure l'últim ajut anunciat de tres milions d'euros que no s'ha arribat a pagar per a la inversió de l'automobilística en una nova planta de pintura a Catalunya que costava 70 milions d'euros i que set anys després, no s'ha fet. Sembrar, esperar i no recollir. 

La planta de Nissan a Barcelona va afrontar l'any 2009 la crisi més gran de la seva història i ja es va posar en risc la seva continuïtat. Ho va salvar la furgoneta NV2000

Font 2: Ja se sabia que no arribaven models, que l'empresa no volia invertir més a la planta i ja van dir fa molt temps que la planta no es podia mantenir al 30%. L'estocada la va donar Mercedes quan va dir que retirava la fabricació del Pick-up. El que menys fabricava Nissan eren models propis, ara ho han tret tot i és molt trist. Suor i llàgrimes per acabar així. 

Bloomberg apunta, Nikkei dispara 

Desenganyem-nos, tot plegat ve de lluny i inclou raons de capacitat productiva i estratègia. Bloomberg va sembrar la llavor del dubte a finals d'octubre, es va desmentir públicament i el diari japonès Nikkei va destapar finalment el pastís el passat 14 de maig. Aquest dijous s'ha fet oficial allò que dimecres nit era ja extraoficial: Nissan tanca la seva planta de la Zona Franca i això impacta entre un 2,6% i un 3% del PIB, 425 empreses i fins a 25.000 treballadors, segons Pimec. "Ens han deixat morir", clamen. 

Font 3: Fa més d'un mes que ens van escriure companys de fàbrica que ja se n'estaven anant. Crònica d'una mort anunciada i des d'Espanya no s'ha fet res a temps per potenciar la planta de Barcelona. 

Ara, la crisi al voltant de Nissan ha aconseguit allò que no ha aconseguit el dret a l'autodeterminació o el referèndum: un front comú entre els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra així com el Nissan Desk operatiu des de febrer entre la ministra Maria Reyes Maroto i la consellera Àngels Chacón per salvar la planta d'automoció.

"Fa més d'un mes que ens van escriure companys de fàbrica que ja se n'estaven anant. Crònica d'una mort anunciada i des d'Espanya no s'ha fet res a temps per potenciar la planta de Barcelona"

A Pedro Sánchez encara li xiulen les orelles per aquest tuit fet el passat 22 de gener a Davos: "El manteniment de l'ocupació a la planta de Nissan a Barcelona està garantit. Durant aquesta trobada a Davos 2020, el Govern espanyol i Alliance Renault-Nissan-Mitsubishi ha reafirmat la nostra voluntat per seguir treballant junts per assegurar la viabilitat de la factoria". Maldita hemeroteca

Un tuit a Davos i un whatsapp a la Cambra

L'expresident Carles Puigdemont així ho ha volgut recordar: "Sánchez va creure que ho resolia amb una conversa a Davos. I se'n vantava. Sembla evident que l'interès que va posar a combatre l'1 d'octubre no el va posar a salvar Nissan".

Per la seva banda, Quim Torra insisteix que des de la Generalitat no donen per definitiu l'anunci del tancament de Nissan. "Lluitarem contra aquesta amenaça amb total determinació. Apel·lem a la unitat i responsabilitat de les administracions. Serem sempre al costat dels treballadors i les seves famílies". Paraules que més enllà de bones intencions molt difícilment arribaran a bon port. 

Entremig de tot plegat, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha rebut un whatsapp d'un ex-alt directiu de Nissan que li diu el següent: “Estic molt “emprenyat”. L’Estat espanyol no s’ha implicat en el tema i el nostre govern no els planta cara tal com caldria. Ens hem de desfer d’aquest Estat a tota pressa abans no ens acabi d’arruïnar del tot. Ara hi ha un motiu més per fer-ho. Caldria mobilitzar cambres, patronals, associacions professionals i cíviques, sindicats... i defensar per tots els mitjans el nostre teixit productiu i, de rebot, la independència de Catalunya que és la solució definitiva.”

L'última estocada i un missatge ministerial desconegut

Font 3: Era vox populi que el govern del Regne Unit donava moltes més ajudes a la marca, per no parlar de la robotització o l'e-management. A Anglaterra es produeixen models top vendes de Nissan perquè són molt rendibles i es donen moltes ajudes públiques. L'últim model de més tirada comercial era el Pulsar i el van treure argumentant que era un model car. Va ser l'última gran estocada de Nissan a Barcelona

Tinc l'amarga sensació com a economista que la política ha arribat, un cop més, tard i malament i que amenaçar una multinacional japonesa com Nissan de què "això no quedarà així" o que "no els hi posarem fàcil" és ploure sobre mullat. Que ara només queda ja repartir culpes i assenyalar qui podria haver fet més i sí amb el retrovisor posat, sempre es pot fer més i millor. Però, en el món de l'empresa es tracta més aviat d'anticipar-se a la jugada abans no arribi i aquesta ja feia temps que tothom la cantava. 

Però per si no havia quedat del tot clar, el CEO de Nissan, Makoto Uchida, ha fet pública la seva decisió: marxar. Asseguren que van considerar "diverses mesures" abans de dictar sentència a les plantes de la Zona Franca, Sant Andreu i Montcada, però "la baixa producció" de les fàbriques catalanes i la previsió d'una caiguda pronunciada fan que no hi ha futur més enllà de desembre. El marge que ells també hi han volgut o hi han pogut donar. Qui sap.  

Llarch: "Sembla que ha arribat l'hora de substituir el sol ixent japonès pel drac xinès""

El Govern defensa que no es rendirà, la vicepresidenta del Govern espanyol, Nadia Calviño, assegura que la direcció de l'automobilística li va traslladar "un missatge molt diferent". Quin exactament? Ens preguntem molts davant una resposta binària: marxar o no marxar. Aquest és la qüestió. Però, la resposta és més aviat: no se sap, no contesta. I mentrestant, el president de Nissan a Europa, Gianluca De Ficchy, insisteix que els plans per modernitzar la planta han quedat obsolets i que no hi haurà marxa enrere. Nissan marxa. 

La cúpula de l'automobilística es deu als seus accionistes, al seu negoci, a la seva aliança amb Renault i Mitsubishi i als seus mercats estratègics. Malauradament, Barcelona no entra ni ara mateix ni des de ja fa temps dins els seus plans i la responsabilitat social amb les famílies va després dels seus resultats. Business is business, que diuen. Mal que ens pesi, un mal negoci d'una multinacional acaba resultant una molt mala notícia per a tot un país.

Un pla B a Nissan 

Podem seguir buscant bons i dolents - tots carregats de raons- però potser el millor seria intentar passar a la següent pantalla. Aquella que avui encara és difícil de veure però que segurament no quedarà cap altra. Preguntem-nos un cop més què ha passat i mirem cap endavant. Sempre és millor procurar veure llum al final del túnel que llepar-se les ferides.  

Tornem a la pregunta inicial: Nissan, i ara què? De diferents trucades m'arriben auguris de tota mena: un hub d'emprenedoria, Seat escalfant per la banda o allò que ja avançava el col·laborador Enric Llarch: un nou fabricant amb desig d'implantar-se a Europa per a fer cotxes segons els estàndards de producció i les prestacions que exigeixen els europeus. "Sembla que ha arribat l'hora de substituir el sol ixent japonès pel drac xinès".

"Toca assumir el divorci, agafar tots els diners que es puguin, entrar al Tinder de la indústria i l'automoció i reemplaçar Nissan"

A la Conselleria d'Empresa i Coneixement ja s'han exposat escenaris i plans de reindustrialització, garantir un pla amb els proveïdors, que l'empresa assumeixi els costos del outplacement i assumir ja el cost de reskilling dels treballadors així com mantenir com sigui possible el Nissan Technical Center orientat a R+D+I. Tan de bo. 

Una quarta font d'última hora m'ho resumeix així: "Ara toca assumir el divorci, agafar tots els diners que es puguin, entrar al Tinder de la indústria i l'automoció i reemplaçar Nissan". No serà fàcil, segur que no. Però el consens polític que sembla que ara hi ha per gestionar aquesta crisi automobilística també hauria d'existir amb un pla B o una solució econòmica viable que vagi més enllà de les paraules. Amb o sense Nissan. 

Més informació
"Ens han deixat morir"
Varoufakis: "Alemanya pot salvar Lufthansa, però Espanya no pot salvar Nissan"
El sol es pon per a Nissan
Avui et destaquem
El més llegit