La taronja que consumim és principalment valenciana | iStock
La taronja que consumim és principalment valenciana | iStock

La taronja, la fruita preferida dels catalans

L'origen de gran part del cítric que es troba al mercat prové de l'Estat espanyol, especialment de València, el bressol d'aquest aliment

Catalunya és la segona comunitat autònoma que més fruita i verdura consumeix, la supera per molt poc l’Aragó. Aquesta és una de les dades que exposa l’informe Estat de situació sobre fruites i hortalisses: Nutrició i Salut a l'Espanya del segle XXI, coordinat per la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN), que també situa la taronja com la fruita més preferida amb un consum diari per persona de 56,3 grams. Tot i que el gruix de la seva recol·lecció es concentra a l’hivern, en podem trobar des de l’octubre i fins al juny gràcies a les 200 varietats que es conreen a l’Estat espanyol. Ara bé, no sempre són nacionals, sovint en comprem de fora sense ser-ne conscients.

Més info: Més enllà de Sud-àfrica: els problemes estructurals de la taronja valenciana

Segons les xifres més recents de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el 2016 el Brasil ja ocupava la posició de líder de cultiu del cítric amb més de 14 milions de tones. De fet, el 30% de les taronges que es consumeixen al món provenen d’aquest país. El seguien la Xina i l’Índia amb uns 7 milions de tones cadascun, per davant d’Espanya i el Marroc, els dos països principals de l’Arc Mediterrani amb poc més de 3.700 milions de tones cadascun.

Vendre a fora la taronja nacional

Les estadístiques de l’Eurostat sobre el mercat de taronges el 2017 situen l’Estat espanyol com el principal productor. El País Valencià és la primera zona de conreu i aporta més de la meitat del producte que es mou al mercat espanyol. Aproximadament el 30% de la producció es troba a Andalusia, seguida de Múrcia amb un 12% i per Catalunya, amb un petit 2,5%.

El País Valencia conrea la meitat de la taronja espanyola i Catalunya només suposa el 2,5%

L’Estat espanyol és també el principal exportador europeu, ja que el 61% de les seves taronges se’n van a l’exterior. A Europa entren anualment entre un milió i 1,3 milions de tones de taronja. Provenen principalment de Sud-àfrica i Egipte (70%) i del Marroc (12%), unes xifres impulsades en gran mesura per l’acord del 2016 entre la Unió Europea i el país sud-africà per incrementar el flux comercial amb la reducció d’aranzels.

Què venen les fruiteries?

De les 200 varietats de taronja que trobem al territori espanyol, a l'Arc Mediterrani en trobem una desena, tot i que les més comunes es redueixen a quatre: nàvel, molt sucosa i primerenca; blanca o de Califòrnia, la més comuna i amb un sabor dolç i poc suc; la sanguina, amb un color més rogenc; i la tardana o valencia late, que es troba a final de temporada.

A Catalunya, les més de 2.000 hectàrees que hi ha es concentren pràcticament al 100% a Tarragona, i prop de la meitat es troben, concretament, al Baix Ebre i al Montsià. Però la xifra és molt minsa si es compara amb les més de 180.000 hectàrees que hi ha al País Valencià, amb la província de València al capdavant, seguida d’Alacant.

El Baix Ebre i el Montsià són les principals zones de conreu de la taronja catalana

Del total de 71.500.000 kg de taronges que van arribar a Mercabarna el 2018, el 92% provenia de l’Estat espanyol. El més fàcil és trobar producte valencià, per la gran quantitat de producció que té al territori, però podem trobar taronges d’arreu.

En el cas de les malles de fruita, saber-ne l’origen és fàcil. En el cas de comprar-la a granel, l’única solució és preguntar-ho al fruiter. I si parlem de grans superfícies, cada cop és més habitual veure l’origen del producte a les etiquetes.

El supermercat que més vetlla pel producte nacional és Mercadona. Per a la temporada de taronja del 2018-2019 la cadena liderada per Juan Roig preveia comprar més de 200.000 tones de fruita a més de 2.500 proveïdors locals valencians, andalusos, murcians, catalans i canaris. En funció de la localització del supermercat, es prioritza un productor o altre, però és fàcil de preveure que gran part del producte té el seu origen al País Valencià. I el producte espanyol representa el 90% de la venda del cítric, mentre que només un 10% ha de provenir de l’exterior.

La taronja que els catalans compren a les grans superfícies és valenciana

Carrefour també prioritza el producte de proximitat, en aquest cas, la fruita valenciana. Tot i això, s’hi pot trobar producte d’Uruguai. L’oferta majoritària als prestatges de Dia i Caprabo també és valenciana; com a Bon Preu, tot i que aquest últim també té malles on s’especifica que es tracta de taronja de proximitat, concretament, de Tarragona.

Bo per al client, però no per al productor

El seu cost no canvia gaire. A principi i final de temporada es pot trobar el cítric per prop d’1,75 euros/kg, mentre que el seu preu pot descendir fins a 0,30 euros/kg en els millors mesos de la fruita si s’opta per malles grans i en les grans superfícies comercials.

Aquests preus beneficien la butxaca del consumidor, però no la del pagès valencià perquè ha de reduir el seu preu en origen per competir contra el producte de fora. El sindicat agrari La Unió de Llauradors i Ramaders estimava en 130 milions d’euros les pèrdues per les males condicions climatològiques, però també per un acord de la Unió Europea amb Sud-àfrica que ampliava un mes i mig el període d’importació de cítrics africans sense aranzels. Una mesura que, com han denunciat reiteradament els productors, va contra el producte de proximitat.

Avui et destaquem
Comentaris