En la setmana (si és que hi ha alguna en què no ho estigui) en la qual Elon Musk torna a ser actualitat per la seva recollida de cable a l'hora de comprar Twitter, les accions de la xarxa social s'estan desplomant. Però no així les de la resta dels seus negocis, malgrat tot.
De manera paral·lela (després explicarem per què aquests dos temes es connecten), València va ser escollida fa dues setmanes per la Unió Europea com unes de les 100 urbs continentals que tractaran de ser climàticament neutres el 2030. Per a això cal atacar temes com l'urbanisme, la transició justa, el turisme o l'alimentació de proximitat. Però, per sobre de tot, la mobilitat. Perquè un terç de les emissions totals de CO2 vénen dels desplaçaments en vehicles de combustió.
Aquí ve el match, com si estiguéssim a Tinder: el camí traçat, si bé l'hidrogen i altres energies busquen el seu lloc, és l'electrificació. I no només és una cosa que afectarà al consum diari, sinó a les possibilitats de moure's dins d'una ciutat.
M'explico. Ja hi ha restriccions a les grans capitals per accedir a llocs cèntrics amb cotxes i motos impulsats per gasolina o dièsel, quan no s'han tallat directament les opcions al peatonalizar enterament els centres. En molt pocs anys, ni tan sols els híbrids està previst que disposin de privilegis a aquest efecte. I, per tant, qui comenci a moure's en elèctrics estarà avançant-se al futur.
No fa massa que la flota de taxis va canviar la seva fisonomia per deixar veure una majoria de Toyota Prius. Que, no ho oblidem, suposa un desemborsament de 38.000 euros, lluny dels quals es consideraria un preu mitjà d'un utilitari mitjà.
Ara, encara que pugui semblar un salt petit els Tesla Model 3 tenen un preu de mercat de 50.000 euros. Però és palès que ja no passa un dia sense que et creuis amb un d'ells en blanc i amb un pilot verd a la capital del Turia.
A les ciutats dels 15 minuts i amb la inestabilitat i la futura escassetat dels preus dels combustibles, l'habitual serà traslladar-se a peu, en patinet, amb bicicleta, amb moto elèctrica o en transport públic. I aquí s'inclouen els nous autobusos eficients, però també els taxis o els seus derivats.
Hi haurà suficients carregadors si la flota creix exponencialment? Suportarà la xarxa elèctrica la connexió de tants endolls alhora?
En aquest sentit, poder arribar a llocs concrets només podria materialitzar-se a través de qui ostenti etiquetes mediambientals que l'hi permetin. Tenint en compte que cada vegada amb major freqüència les dificultats per als cotxes s'escudaran (no sense raó) en pro de la cerca de la descontaminació.
Així i tot, queden encara moltes preguntes per resoldre. Hi haurà suficients carregadors si la flota creix exponencialment? Suportarà la xarxa elèctrica la connexió de tants endolls alhora? Afectarà la demanda, de nou, al preu de la llum? S'utilitzarà prou el servei com per amortitzar un cost més alt que l'habitual en un vehicle?
En qualsevol cas, hi ha una evidència (després de la pressió d'aparicions com Cabify o Uber): que els serveis exteriors del sector del taxi estan canviant. Però queda per buidar la incògnita de si les noves generacions seguiran utilitzant aquesta alternativa. O si definitivament les startups i les aplicacions han guanyat la batalla al tracte personal en el qual es basava la confiança client-conductor.