Teixir la indústria

Peces amb ànima o productes únics, són dues maneres de denominar el fruit tèxtil que surt dels telers de la cooperativa Teixidors, situada a Terrassa. La iniciativa dóna feina a persones que pateixen algun tipus de discapacitat psíquica o que tenen "capacitats especials", com prefereixen dir els seus impulsors. No és flor d'un dia: ja sumen més de 30 anys d'història.

El projecte es va començar a teixir l'any 1983. "Una de les persones impulsores del projecte tenia inquietud per facilitar l'entrada al mercat laboral a persones amb dificultats, i va creure que la eina idònia era el teler", explica Jaume Mas, president de Teixidors.

El creixement va arribar després d'una temporada de prova, quan es va veure la possibilitat de sumar persones al projecte perquè el producte que es fabricava tenia realment sortida comercial. El salt més significatiu va ser a l'any 2007, quan es va fer una forta inversió que va permetre internacionalitzar el producte i crear un volum de facturació per incrementar la plantilla fins les 48 persones que la conformen actualment.

Font terapèutica i d'autoestima
Precisament el teler no és un instrument triat de manera aleatòria. "S'ha demostrat que té unes qualitats terapèutiques, la persona ha d'estar molt enfocada i concentrada perquè cal molta coordinació, perquè el teler requereix un joc de mans i peus", afirma Mas.

A més, amb el pas dels dies els responsables noten com a la persona que treballa amb el procés guanya autoestima. Això és així perquè saben que tenen una finalitat concreta que passa per produir una peça de roba, fer una obra, i també entenen que aquest resultat és el fruit d'un esforç, d'un procés d'aprenentatge.

Formació i ocupació
"Aprendre un ofici no és fàcil", destaca el president. Per poder produir amb normalitat cal entre un i dos anys d'experiència, i al final acaben tenint un ofici, que pot ser el d'enfilador, ordidor o teixidor.

La formació es fa en els mateixos telers, situats al nord de Terrassa. La jornada laboral és de 8 hores, en jornada partida, i s'intenta desestacionalitzar la producció tant com es pot perquè tingui el màxim de continuïtat possible.

La cooperativa rep una subvenció pública que es destina a una part del sou dels treballadors en tractar-se d'un centre especial de treball i conseqüentment no poder jugar amb les mateixes cartes de competitivitat que altres iniciatives empresarials. A més, es compta amb una atenció extra, amb un equip de psicòlegs i treballadors socials que requereixen més dedicació.

Un producte d'estar per casa
Les peces que s'elaboren als tallers de Terrassa són d'estar per casa, no només perquè tenen segell català sinó perquè el 70% de la producció es destina a productes per a la llar. Concretament, el gruix es destina a l'elaboració de mantes per a sofà, flassades per a llits o cobrellits, per exemple.

La moda ocupa la resta de la producció, centrant-se en peces de vestir com ara bufandes, xals, ponxos i altres complements.

Sortida internacional
Els productes elaborats tenen un objectiu comercial. A casa nostra es poden comprar els productes en botigues com la del centre de Terrassa o a la part alta de Barcelona.

A la cooperativa, però, no la frenen les fronteres, i actualment més del 50% de la producció es destina al mercat internacional. "Un dels arguments més forts que tenim és el disseny propi, la qualitat del producte i que està fet sota la marca Terrassa – Barcelona, no en cap altre país on la producció manual es fa en grans quantitats, com l'Índia, per exemple", apunta Jaume Mas.

Fora de Catalunya, el client sol ser un intermediari, botigues on es ven il·luminació, mobiliari o peces tèxtils on el denominador comú és el disseny. Tot i això, també venen per internet i disposen d'una línia adreçada directament als hotels, per a qui produeixen peces com ara mantes.

L'any passat la cooperativa va tancar l'exercici amb una facturació de 869.000 euros, mentre que aquest any els càlculs que han fet els fan preveure que facturaran uns 900.000 euros.