És fàcil veure revolucions arreu. El costum i el gust per les disrupcions tecnològiques s'han acomodat a tots els sectors econòmics, des de la mobilitat fins a la indústria, passant per l'esport o el consum de continguts audiovisuals. Els actors econòmics i empresarials parlen fins al buidatge d'innovació, canvi de paradigma, transició digital i automatització com camins naturalitzats, sense conflictes i harmònics; com un progrés linear i incremental. Quan les disrupcions arriben – o es deixen veure – però, els conflictes, les contradiccions i les tensions floreixen, especialment en entorns econòmics amb molta història a recórrer i molta activitat per digitalitzar. Les jornades organitzades pel World Savings Banks Institute (WSBI) en col·laboració amb CaixaBank, sota el títol The Banking (R)evolution, semblen exemplificar amb prou exactitud aquesta tendència: entre la celebració dels entorns 4.0, la banca mòbil o les fintech, sorgeixen veus, moltes d'elles grans caps de la indústria financera durant dècades, que comencen a recular. "Aquesta és una revolució que s'ha de gestionar amb cura – defensa el director del WSBI Chris de Noose – perquè sovint algunes innovacions també s'obliden dels bancs".
De Noose, tot i les reserves amb la transició, es mostra, de fet, "esperançat" amb el futur del sector - una esperança, però, que es basa més en la història de la banca que en la seva actualitat. "El savings bank, un concepte innovador al segle XIX, es troba a la base de moltes institucions financeres". La confiança i la gestió del dia a dia financer del client roman, segons De Noose, el principal actiu de la banca comercial – un actiu que només es pot mantenir, afirma, amb una relació a llarg termini que les noves formes de banca digital no poden suportar per sí mateixes. Reivindica, de fet, el client enfront de la plataforma – tot i que no el contraposa, per altra banda, al banc incumbent. "El desenvolupament normatiu de la llei de dades intenta tornar al client al centre, i no a les plataformes".
El CEO de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, constata que el procés ha començat, i situa la seva entitat com un dels tractors de la indústria financera tradicional pel que fa a noves tecnologies. "Els nostres serveis digitals són utilitzats per més del 70% dels nostres clients diàriament. Tothom veu la tecnologia com un gran aliat". La transició digital de la banca, afirma, és també una oportunitat pel client, en tant que "força a la banca tradicional a transformar-se" amb l'entrada de nous players. El matís, però, apareix quan es parla de regulacions. Goirigolzarri coincideix amb el seu acompanyant a les introduccions de les jornades sobre la necessitat de regularitzar les relacions entre banca tradicional, nous models i clients. "Necessitem unes regles del joc que s'apliquin a tots els actors", afirma Goirigolzarri, per no caure en arbitrarietats normatives que acabin fent mal al sistema financer.
De Noose "Aquesta és una revolució que s'ha de gestionar amb cura, perquè sovint algunes innovacions també s'obliden dels bancs"
El regulador, però, sembla mostrar un compromís amb un model col·lectiu de transformació digital que pot acompanyar aquesta revolució. Segons la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, l'Estat necessita "estratègies a llarg termini" pel que fa a digitalització, per l'abundància de factors que deixen la societat espanyola endarrerida respecte dels països del seu entorn, com la baixa taxa d'alfabetització mediàtica. En aquest sentit, tot i les bones infraestructures pel que fa a connectivitat amb què compta l'Estat, Artigas argumenta la "necessitat de la següent infraestructura del país: el talent".
La formació i l'alfabetització digital de la població, tal com exposa Artigas, són eines per al que el govern central considera una profunda transformació econòmica. Un cop adreçats factors com l'escletxa digital o la tecnologia com a eina de resiliència laboral, Artigas planteja la necessitat de posar en marxa plans que "mogui les nostres empreses cap a l'economia de les dades". Iniciatives com Gaia X – dedicada a la sobirania de dades – o el Next Tech Fund – amb 4.000 milions d'euros d'inversió en deep tech i transició tecnològica – posen les bases d'una "recuperació econòmica per a una nova economia digital". "La nostra filosofia – conclou – està donant forma a la nova Espanya digital".
Identificar els problemes
El debat de la renovació de la banca té, durant les jornades del WSBI i CaixaBank, un clar component generacional – si bé no necessàriament dels participants, sí de les organitzacions que representen. El senior partner de la consultora MCKinsey & Company, Ignacio Abengoechea, reconeix els avantatges de la neobanca: "No tenen sistemes legacy, poden accedir a tecnologia state of the art, tenen una posició de costos gairebé invencible". Tot i aquests avantatges competitius, Abengoechea posa sobre la taula les dades "Les seves valoracions són molt altes, però la seva market share encara és baixa".
El mateix De Noose vol veure, de fet, l'especialització com un dels problemes de la neobanca de cara als clients. "EL cherrypicking és un pas enrere, perquè deixa el consumidor sol amb només una carpeta d'aplicacions davant el mar de les finances". Front la manca de mercat dels nous bancs mòbils i digitals, el CEO del Tanzania Postal Bank Sabasaba Moshingi reivindica el momentum de la banca tradicional. "Ja tenim grans recursos, grans beneficis que podem invertir en qualsevol producte sense molt risc". "Si tens diners per gastar, pots fer inversions i perdre diners, i la vida continua; la neobanca no té aquesta sort", conclou Moshingi.
La General Manager per Espanya i Portugal del neobanc alemany N26, Marta Echarri, ofereix una perspectiva diferent pel que fa als clients. "La gent odia els bancs, és quelcom que hem d'assumir", comenta Echarri, que destaca com aquest rebuig cap a les finances tradicionals té un marcat component d'edat. "Set de cada 10 millenials preferirien anar al dentista que a la sucursal del seu banc". Millorar l'experiència del client amb la banca és, doncs, una de les feines essencials de la digitalització. "La banca no mola", lamenta el CDO de l'East Bank of Asia Ronald Fung.
Echarri: "7 de cada 10 millenials preferirien anar al dentista que a la sucursal del seu banc"
Echarri reivindica la simplicitat i el disseny de les interfícies de les aplicacions de neobanca com N26: "Molts bancs tradicionals no ténen en el seu poder simplificar les coses per als clients; nosaltres els facilitem el día". El CEO d'Orange Bank Spain, Narciso Perales, coincideix amb la representant d'N26. "Una experiència d'usuari excel·lent és el que busquen els clients" - uns clients que, de fet, exigeixen als bancs digitals una forma de consum exactament igual a la que experimenten a la resta de plataformes digitals on passen el dia, des de Netflix fins Amazon. "La disrupció de la banca és clau – etziba Echarri – però el client ha de seguir sent el rei".
Pau amb els invasors fintech
"La pandèmia va ser el catalitzador, però el moviment cap al digital sempre va ser un fet", argumenta Narciso Perales. Aquesta transició tecnològica al sector financer es veu amb ambivalència des de la banca tradicional. Mentre que cap dels ponents dels actes es mostra contrari als nous models bancaris, el que genera reticències són les capacitats dels nous actors que porten al mercat. Sabasaba Moshingi reconeix que "la majoria dels bancs comercials a Tanzània i a tot Àfrica han reconegut l'amenaça de les condicions del mercat que han provocat les fintech".
En aquest sentit, molts dels banquers tradicionals proposen models de col·laboració entre incumbents i attackers - en tant que, com apunta Abengoechea, no té sentit intentar passar la neobanca en termes d'innovació tecnològica. Saloni Narayan, directora de la branca comercial del State Bank of India, la banca tradicional ha de cooperar amb nous players i "mirar què estan fent la resta de plataformes, perquè ens espera un canvi dramàtic". La moderadora d'una de les taules de la sessió, Sandra Sieber, qüestiona aquesta possibilitat, en tant que "una col·laboració ha d'implicar un win-win, un acord en què guanyin tots, però què guanya la neobanca col·laborant amb els bancs tradicionals?".
Fung: "La banca no mola"
Per als banquers, però, la resposta està clara: recursos i rapport amb el regulador. «Els operadors mòbils a l'Àfrica oriental es van trobar amb un gran problema de frau, i van començar a perdre diners, acomiadar personal», recorda Moshingi, que critica la "pobra gestió del risc" d'alguns dels nous actors del mercat. Per la seva banda, Fung remarca que "molts dels neobancs entren a les oficines del regulador intentant reptar-lo, i aquest no és el millor consell". L'acumulació de capital i experiència de la banca tradicional és el que pot, segons els seus capitans, atreure les empreses més innovadores per ajudar-los a transitar de l'obsolescència al món digital.
La disrupció, però, no vindrà dels processos, sinó dels models de negoci. "Digititzar és digitalitzar malament", lamenta Fung, que apunta com molta banca tradicional pensa la transició digital com, simplement, substituir l'oficina per una aplicació. Com apunta Abengoechea, però, "les necessitats del client pel que fa a banca comercial són poques i senzilles", però els diners es troben a una altra banda. La neobanca es troba, doncs, amb el repte de cap a on créixer, quins altres serveis oferir – com abandonar, com deia De Noose, el cherrypicking. La resposta del consultor és la integració: "Un client no vol una hipoteca, vol una casa". Abengoechea torna, doncs, a la col·laboració entre sectors com a clau del creixement. "El concepte d'indústria s'està desdibuixant, i els bancs necessiten les fintech tant com les fintech necessiten els bancs", conclou.