Després de convertir Endgame en un autèntic best-seller, Jonathan Tepper i John Mauldin tornen a la càrrega amb Red Code (Código Rojo, Deusto 2014), on els autors expliquen com protegir els estalvis davant la imminent nova crisi financera mundial.
Tepper, llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, posa èmfasi en el contrasentit que els màxims dirigents dels bancscentrals més importants del món segueixin al càrrec, malgrat tenir part de culpa del que estem vivint. D'altra banda, segons l'economista cada cop és més evident una guerradedivises on tothom pretén devaluar la moneda per fer-la més competitiva a l'exterior.
En una entrevista amb VIAempresa, l'extreballador de Lehman Brothers i Bank of America, Jonathan Tepper, repassa la greu situacióeconòmica mundial denunciada al seu nou llibre. Els resultats no són esperançadors, i és que de llum al final del túnel, n'hi ha poca. A fora segueix plovent.
Veient el seu llibre, qualsevol diria que ha passat el pitjor...
El que passa és que, de crisis, sempre n'hi ha! Es poden prevenir, però sempre n'hi haurà. Cadascuna és diferent de l'anterior. Hem viscut una crisi de deute privat que s'ha convertit en crisi de deute sobirà quan s'han rescatat els bancs.
És un discurs habitual culpar els bancs, però en el seu llibre se centren en els bancs centrals...
És que la resposta dels bancs centrals ha estat imprimir diner, però això crearà un altre tipus de problemes. No vivim una crisi que hagi de passar ràpidament, sinó més a llarg termini; i que serà una guerra de divises.
Quina és aquesta guerra de divises?
El Japó vol devaluar la seva moneda, els Estats Units i Anglaterra també ho han intentat. Els bancs centrals, avui dia, quasi sempre volen que la seva moneda sigui més dèbil. Fa anys tots volien una divisa forta per lluitar contra la inflació.
I com acabarà aquesta batalla?
A la llarga el diner valdrà menys en termes reals. Les cases, els cotxes, l'art, l'or... requeriran més dòlars i més euros per comprar-los. És el que vam veure als anys 30 i als 70, i ho tornarem a veure els propers anys.
Parla de les crisis dels anys 30 i 70. Tenen similituds amb l'actual?
L'actual és més similar a la dels 30, on primer va caure la borsa i després els bancs; el que va desencadenar tota una sèrie de problemes. Els països van abandonar el patró or i van devaluar les monedes iniciant aquesta guerra de divises. Ara estem veient alguna cosa molt similar.
Tornant als bancs centrals, es mostren molt crítics amb els seus dirigents. Els qualifiquen de "piròmans al comandament d'un parc de bombers"...
No m'agraden els banquers centrals perquè no n'hi ha cap que hagi assumit responsabilitats, ni tan sols algun que hagi dit que ho podria haver fet millor.
I com és que mantenen la feina?
Tristament els polítics no els han canviat. Si algú no sabia que vindria la crisi i no va fer el que deuria, no sé per què se'ls manté la feina. Podrien haver optat per figures noves, persones que haguessin vist venir la crisi i tinguin coneixement en la matèria. En definitiva, el que intentem dir és que han fet una feina pèssima i tot i així tothom els segueix dipositant la confiança; no té lògica que encara tinguin feina.
Al llibre també parlen irònicament de les seves "mesures innovadores". Quines conseqüències poden tenir?
Estan animant la gent a especular i prendre més risc comprant bons de pitjor qualitat i invertint en companyies deficients. Veiem moltes ofertes públiques d'accions de companyies sense beneficis; gairebé com al 1999 i al 2000 amb la bombolla d'Internet. La borsa puja i s'està pagant molt per les accions. Quasi sempre que pugen els preus i les valoracions, després acostumen a baixar molt. Els mercats tenen memòries molt curtes.
Com afecta això al petit estalviador?
La seva situació és molt difícil, ja que costa guanyar diners al mercat avui en dia invertint. Quan els tipus d'interès reals són més alts, l'expectativa és molt millor. Però vivim en un món de repressió financera, que el fa difícil per al petit estalviador.
Així doncs, què li aconsellaria?
Que si pot diversifiqui entre l'Íbex-35 i mercats de fora. I sobretot que intenti no posar els seus diners en una sola empresa. A Espanya se'ls va animar a comprar accions dels bancs, preferents...i ja sabem com va acabar.