Territorialitzem el salari mínim interprofessional?

L'increment sobre les pagues anunciat des del Govern espanyol no deixa a ningú indiferent i centra el debat entre destrucció de llocs de feina i l'increment de l'estalvi

Algunes veus adverteixen que la pujada del salari mínim pot ser negativa a llarg termini
Algunes veus adverteixen que la pujada del salari mínim pot ser negativa a llarg termini

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la caixa dels trons, com a mínim pel que fa als salaris. La iniciativa de l'Executiu d'apujar el salari mínim interprofessional dels 736 euros mensuals actuals fins a 900 el 2019 no ha deixat a ningú content. Uns diuen que és insuficient, els altres que farà trontollar l'economia i destruirà llocs de treball. Però les crítiques van més enllà. Algunes veus demanen replantejar el sistema perquè per més que l'increment augmenti la capacitat d'estalvi i consum dels treballadors, no tindrà el mateix pes arreu, ja que les necessitats ni el cost de la vida són iguals a tot l'Estat. Territorialització i sectorialització són algunes de les propostes sobre la taula.

Creixement econòmic, salaris estancats

“Aquells qui diuen que aquesta iniciativa farà empitjorar l’economia són els que van aplaudir les reformes laborals del Partit Popular que volien la devaluació salarial” afirma Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la Unió General de Treballadors (UGT). Per a la sindicalista, aquest tipus d’afirmacions no tenen una base econòmica, sinó ideològica. “Per què, si l’economia ha millorat, els sous no s’han apujat?”, es demana, “en definitiva, si una empresa no té la productivitat suficient per abonar als treballadors salaris que els permetin viure, potser no ens interessa tenir aquesta empresa”. En termes semblants s’expressa Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Si hi ha gaires activitats al nostre país que no són capaces de pagar sous iguals al salari mínim interprofessional, potser és necessari que aquestes activitats es transformin”, explica.

Núria Gilgado: “ Si una empresa no pot abonar als treballadors salaris que els permetin viure, potser no ens interessa tenir aquesta empresa”

“Tots els treballadors tenen dret a una remuneració suficient que els proporcioni un nivell de vida decorós”, assenyala l’article quart de la Carta Social Europea, subscrita per l’Estat espanyol. “Hem de ser conseqüents i coherents amb els compromisos internacionals que hem adquirit”, diu Gasol. En concret, aquest text indica la necessitat que el salari mínim sigui igual al 60% del sou mitjà d’un país, una circumstància que, malgrat aquest increment, encara no s’estaria complint, explica Gilgado. Amb tot, Gasol posa de manifest que les necessitats no són iguals per a cada zona i que potser seria convenient buscar amb solucions que se circumscriguin a un àmbit en concret.

Salari mínim territorial

“Quan parlem del salari mínim hem de tenir en compte que el cost de la vida no és igual a tot arreu", explica Gasol, “per exemple, a Barcelona, el sou de suficiència, és a dir, per tenir aquest nivell de vida decorós, que implica un alt nivell d’austeritat, és de l’ordre de 1.200 euros”. Aleshores, per què no fixar sous mínims diferents per a cada zona?, es demana. De fet, el Consell Econòmic i Social de Barcelona alerta que l'alt cost de la vida, especialment de l'habitatge, ha provocat una caiguda del 56% poder adquisitiu dels barcelonins entre 2010 i 2016 respecte al conjunt d'Espanya.

Segons Gasol, emprendre una mesura com aquesta concordaria amb les indicacions de l’Organització Internacional del Treball, que estableix que els països han de tenir un sistema de salaris mínims en consonància a les necessitats dels treballadors i les seves famílies tenint en compte les circumstàncies econòmiques que afecten l’àmbit local. “Hem de poder territorialitzar els sous", conclou l’economista. I per aconseguir-ho, el primer pas és que l’Estat transfereixi aquesta competència a les autonomies.

Anton Gasol: "Cal que el Govern espanyol cedeixi a les autonomies les competències sobre el salari mínim"

Una opinió semblant és la que expressen des de Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya. Malgrat que l'Organització ha avaluat de manera positiva, almenys inicialment, l'anunci del Govern espanyol, Ángel Hermosilla, gerent de l'àrea institucional de l'entitat, és prudent. "No és un increment intranscendent, sinó bastant important i això pot suposar un cop per als sectors en els quals el salari és un factor important de la seva competitivitat", explica. Segons Hermosilla, malgrat que són bones notícies a escala macroeconòmica, perquè augmentarà la capacitat de consum de les famílies, pot ser un problema si observem casos específics, "per això demanem fer una anàlisi sector a sector i, fins i tot, empresa a empresa sobre quin impacte tindrà, fent especial atenció a les pimes".

"Cal analitzar detalladament quin serà l'impacte sobre les empreses perquè és una pujada molt significativa", manté Hermosilla

A més a més, com el degà del Col·legi d'Economistes, Hermosilla planteja tenir en compte les circumstàncies de cada zona a l'hora de determinar el sou mínim. "Podem fixar el salari tenint en compte la situació de cada territori o, fins i tot, cada sector: no és el mateix la indústria, on els salaris són ja d'origen més alts que la mitjana, que el del comerç. És un debat que hem d'obrir perquè ens pot aportar un punt de vista diferent". De propostes no en falten.

Però tot ha de dependre de les circumstàncies de l'empresa? Gasol posa també l'accent en el treballador i planteja la possibilitat de lligar el salari mínim a l'adquisició d'un grau determinat de formació o d'habilitats per garantir l'eficiència del treballador o el fet de tenir una certa quantitat d'experiència prèvia. L'economista proposta "estimular la formació per mitjà del salari" encara que això no treu "que s'hagin de crear mecanismes per protegir les persones que no poden guanyar-lo, com per exemple la renda mínima garantida".

Dones joves i amb contractes temporals

"Nosaltres valorem positivament la iniciativa, malgrat que encara és insuficient", explica Gilgado. Des de la UGT veuen la proposta com un pas endavant per recuperar el poder adquisitiu perdut durant els anys de crisi. De fet, fins i tot ha avançat els seus objectius, que fixaven aconseguir el 2020 que tots els convenis col·lectius contemplessin sous de 1000 euros. De moment, els sindicats indiquen que qui més es beneficiara de la mesura són dones, joves i estrangeres que tenen contractes temporals i menys d'un any d'antiguitat. Actualment a Catalunya, el 25% de les dones assalariades perceben un sou de 842,5 euros bruts al mes, segons informa el sindicat. Una situació que no és admissible ja que "les empreses exporten part dels impostos dels ciutadans i les ciutadanes en beneficis per a la contractació, així que reben ajudes per poder contractar en condicions dignes".

Més informació
El Govern espanyol eleva el salari mínim a 900 euros
Avui et destaquem
Comentaris