El passat 7 de febrer, Elon Musk tornava a sorprendre el món llançant un Tesla Radster a l'espai. Un cotxe que orbita al voltant de la Terra comandat per un maniquí i amb l'Space Oddity de David Bowie a la ràdio. "És una gran operació amb un efecte propagandístic sense precedents i amb un cost de manteniment mínim, ja que el vehicle està en òrbita i no necessita combustible per propulsar-se", explicava el professor de Física Tècnica de la UAB, Marià Baig a la sessió La carrera espacial: ciència, tècnica i economia, organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).
El llançament de l'Space X amb el Tesla és només l'últim –i més marquetinià- pas de la cursa espacial. Però fins i tot aquest anunci en forma de coet ha aportat una novetat tecnològica que, probablement, tingui aplicacions futures. "Tots vam quedar fascinats quan vam veure que dos dels tres propulsors de l'aparell tornaven com si res i es col·locaven dempeus sobre la plataforma de llançament de Cap Canaveral", recorda Baig.
Cada dòlar invertit en projectes de la NASA reverteix en 10 dòlars sobre l'economia dels Estats Units
Més enllà de l'estudi astronòmic, la cursa espacial ha comportat tot tipus d'innovacions amb les quals avui convivim. No és només una elucubració: s'estima que cada dòlar invertit en projectes de la NASA reverteix en 10 dòlars sobre l'economia dels Estats Units. "L'espai és un exemple de transdisciplinarietat: aporta nous coneixements en ciències naturals, física, química, biologia, història, enginyeria o economia, per exemple".
Vistes les estadístiques, no és d'estranyar els pressupostos milionaris de les principals agències espacials del món. El 2017, la NASA comptava amb una partida de 19.000 milions de dòlars, per 6.100 de l'Agència Espacial Europea, 2.500 de la russa Rocosmos i 2.000 de la CNSA xinesa. "Els projectes espacials suposen grans inversions, però arrosseguen a l'economia i l'ocupació".
Made in space
Però quins invents devem a la cursa espacial? El velcro, per exemple, funciona amb el mateix principi que permet que les safates dels astronautes no flotin en ambients de gravetat zero. La NASA va haver d'inventar un sistema d'energia eficient i lleuger pels vols a grans alçades que va servir com a base per desenvolupar les actuals plaques solars. O el vestuari ignífug dels bombers, inspirat pels primers dissenys per astronautes.
"Els projectes espacials suposen grans inversions, però arrosseguen a l'economia i l'ocupació"
Podríem sumar a aquesta llista els sistemes de navegació GPS, els aliments deshidratats, les màquines d'afaitar modernes o les pròtesis mèdiques, entre molts altres. "L'exploració espacial aporta innovacions als sectors de la comunicació, la navegació, la cartografia i explotació de recursos, la meteorologia o militar, per exemple".
Baig ho té clar. Les possibilitats que ofereix l'exploració espacial garanteixen que, no només no s'aturarà mai la cursa, sinó que s'hi afegiran actors privats, com ja està succeint. "Si demà trobem coltan a la lluna, tindrem tot d'agències i empreses invertint per arribar-hi i explotar els recursos. Això seguirà passant mentre els operadors tinguin clars els beneficis, el retorn i les conseqüències dels seus projectes".
El repte d'arribar a Mart
El següent gran repte en la cursa espacial és la conquesta de Mart. El mateix cotxe de Tesla aspirava a arribar al planeta vermell, tot i que ja ha desviat la seva trajectòria. Malgrat tot, la companyia espera construir-hi una ciutat l'any 2022.
L'objectiu és ambiciós, i les barreres a superar són altes. "El principal problema de viatjar a Mart és que es troba a uns 100 milions de quilòmetres, el que suposa un viatge de mesos per arribar-hi. Si hi vols enviar persones, has de comptar que viure tant de temps en un entorn sense gravetat accelera l'osteoporosi, ocasiona problemes de ronyó i deshidratació i desequilibra la distribució de líquids al cos", indica Baig.
Als problemes de salut hi hem de sumar la manca d'aliments frescos i els problemes de comunicació, que poden fer que un missatge emès des de la nau trigui minuts a arribar a la Terra. "A banda, hem de preveure que a Mart no hi ha atmosfera, pel que cal inventar sistemes per reduir la radiació; de fet, ja es parla de la construcció d'edificis sota grans piscines".
Baig entén que, abans de la conquesta de Mart hi ha un objectiu intermedi més realista. "Cal fer estacions espacials que estiguin en òrbita per tal d'arribar-hi per etapes". Musk ja ha pres nota.