14
de Juliol
de
2016
A l'hora del cafè, què trobes al teu entorn? Companys prenent tallat i croissant, altres entrepans, infusions... però hi veus algú menjant una peça de fruita? I a l'hora de dinar, hi ha molta verdura al tupper dels companys? I al menú que mengeu a la cafeteria del costat? Invertir la situació i convèncer de la importància de mantenir una dieta saludable és l'objectiu de moltes empreses que intenten educar els seus treballadors perquè tinguin una millor salut. Perquè ho comencin a fer, experts convocats a Barcelona per la Fundación Mapfre i la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes apunten que la clau radica en la composició dels menús de les cantines, les màquines de vending i l'oferta de les cafeteries, a més del compromís de la mateixa empresa.
Segons la doctora Maria Dolores Solé, de l'Institut Nacional d'Educació i Higiene en el Treball, cal actuar sobre l'entorn tenint present els horaris de treball, ja que no és el mateix qui treballa en horari de jornada intensiva que qui té una rotació de torns de feina. "Cal buscar un entorn social favorable, que sigui saludable i que no promogui el consum d'aliments no saludables", reflexiona la doctora. Solé recomana evitar aliments temptadors en les zones comuns, introduir fruites i verdures en els menús dels càterings d'empresa i establir facilitats d'accés als aliments a un preu raonable: "Si en la màquina de vending hi ha un KitKat, que aquest tingui un preu de tres euros i la poma, de 0,75 euros. Que sigui més fàcil consumir productes adequats", exemplifica.
L'experiència en un campus universitari
Algunes empreses que han començat a aplicar aquests mecanismes es mostren satisfetes amb els resultats, per exemple, la Universidad de Navarra, entitat que ha impulsat al seu campus de Pamplona el programa Por una comida sana, tú decides. Des del departament de Prevenció de Riscos Laborals s'han encarregat d'avaluar els hàbits alimentaris, sensibilitzar, conscienciar, millorar l'oferta de restauració, senyalitzar plats i menús per afavorir els àpats saludables i millorar coneixements i habilitats dels consumidors.
"Hem aconseguit que tots els establiments del campus, gestionats per Eurest, Aramark, Tallunce, etc. canviïn els menús i a més ara hi ha un logotip que els identifica com a saludables", explica Susana Santiago, directora del projecte i professora de Nutrició en la Universidad de Navarra. Amb la campanya volien revertir la situació que els havia mostra les més de 1.400 enquestes sobre hàbits alimentaris realitzades a treballadors i alumnes: el 52% dels treballadors i el 37% dels alumnes només prenien dos tipus de verdures al dia i el 27% dels treballadors i el 27% dels alumnes, només tres peces diàries.
Una de les propostes era canviar l'oferta de menús i fer més saludable l'oferta dels vendings, un aspecte en què han incidit especialment. "Ara diàriament hi ha l'opció de triar amanides, hortalisses, làctics baixos en greix i integrals, peixos i carns magres sempre en els segons plats, s'utilitza oli d'oliva i s'exigeixen tècniques culinàries amb menys grasses", apunta Santiago.
El 'Dia de la Salut' de Lidl
La multinacional de distribució Lidl és un altre exemple de companyia que ha apostat per reeducar els seus treballadors en hàbits saludables, ja que són conscients que els efectes positius també reverteixen en l'organització. "Com a empresa el que volem és retenir el talent i proveir-nos del que està fora per seguir avançant. Creiem que un entorn de treball saludable ajuda a la millor continua: si venim desmotivats, no estem contents", argumenta Yolanda Paz, gerent de relacions socials de Lidl Espanya, una corporació que agrupa 11.500 treballadors.
Per exemple, han impartit tallers de cuina perquè els treballadors elaborin millors menús que poden preparar en les sales de descans dels mateixos supermercats en què treballen; i la seva aposta per la salut també implica la creació d'una Escola d'Esquena que buscava reduir els alts índexs de sinistralitat del personal de magatzems.
A més, han instaurat el 'Dia de la Salut' per a empleats i familiars, amb activitats de Ioga, Pilates, curses d'atletisme... tot buscant un mateix objectiu: "Si tenim salut, la gent està motivada, més implicada amb la companyia i sobretot som molt més feliços", recorda.
Segons la doctora Maria Dolores Solé, de l'Institut Nacional d'Educació i Higiene en el Treball, cal actuar sobre l'entorn tenint present els horaris de treball, ja que no és el mateix qui treballa en horari de jornada intensiva que qui té una rotació de torns de feina. "Cal buscar un entorn social favorable, que sigui saludable i que no promogui el consum d'aliments no saludables", reflexiona la doctora. Solé recomana evitar aliments temptadors en les zones comuns, introduir fruites i verdures en els menús dels càterings d'empresa i establir facilitats d'accés als aliments a un preu raonable: "Si en la màquina de vending hi ha un KitKat, que aquest tingui un preu de tres euros i la poma, de 0,75 euros. Que sigui més fàcil consumir productes adequats", exemplifica.
L'experiència en un campus universitari
Algunes empreses que han començat a aplicar aquests mecanismes es mostren satisfetes amb els resultats, per exemple, la Universidad de Navarra, entitat que ha impulsat al seu campus de Pamplona el programa Por una comida sana, tú decides. Des del departament de Prevenció de Riscos Laborals s'han encarregat d'avaluar els hàbits alimentaris, sensibilitzar, conscienciar, millorar l'oferta de restauració, senyalitzar plats i menús per afavorir els àpats saludables i millorar coneixements i habilitats dels consumidors.
 |
| Guardar magdalenes i llaminadures al calaix no és el més recomanable. Getty |
"Hem aconseguit que tots els establiments del campus, gestionats per Eurest, Aramark, Tallunce, etc. canviïn els menús i a més ara hi ha un logotip que els identifica com a saludables", explica Susana Santiago, directora del projecte i professora de Nutrició en la Universidad de Navarra. Amb la campanya volien revertir la situació que els havia mostra les més de 1.400 enquestes sobre hàbits alimentaris realitzades a treballadors i alumnes: el 52% dels treballadors i el 37% dels alumnes només prenien dos tipus de verdures al dia i el 27% dels treballadors i el 27% dels alumnes, només tres peces diàries.
Una de les propostes era canviar l'oferta de menús i fer més saludable l'oferta dels vendings, un aspecte en què han incidit especialment. "Ara diàriament hi ha l'opció de triar amanides, hortalisses, làctics baixos en greix i integrals, peixos i carns magres sempre en els segons plats, s'utilitza oli d'oliva i s'exigeixen tècniques culinàries amb menys grasses", apunta Santiago.
El 'Dia de la Salut' de Lidl
La multinacional de distribució Lidl és un altre exemple de companyia que ha apostat per reeducar els seus treballadors en hàbits saludables, ja que són conscients que els efectes positius també reverteixen en l'organització. "Com a empresa el que volem és retenir el talent i proveir-nos del que està fora per seguir avançant. Creiem que un entorn de treball saludable ajuda a la millor continua: si venim desmotivats, no estem contents", argumenta Yolanda Paz, gerent de relacions socials de Lidl Espanya, una corporació que agrupa 11.500 treballadors.
Per exemple, han impartit tallers de cuina perquè els treballadors elaborin millors menús que poden preparar en les sales de descans dels mateixos supermercats en què treballen; i la seva aposta per la salut també implica la creació d'una Escola d'Esquena que buscava reduir els alts índexs de sinistralitat del personal de magatzems.
A més, han instaurat el 'Dia de la Salut' per a empleats i familiars, amb activitats de Ioga, Pilates, curses d'atletisme... tot buscant un mateix objectiu: "Si tenim salut, la gent està motivada, més implicada amb la companyia i sobretot som molt més feliços", recorda.