miniature 2246563 1920
miniature 2246563 1920

Un Tinder per a la innovació

Universitats i centres de recerca reclamen menys administració i més estabilitat per accelerar la transferència tecnològica i crear un 'marketplace' orientat al client

No és sostenible que les universitats i centres de recerca receptin innovació però que aquesta tingui poca utilitat en el món social i empresarial. Aquesta és una de les premisses amb la que coincideixen els directius de diferents oficines de transferència tecnològica i del món de la innovació que creuen que aquestes institucions s'han d'involucrar en la creació d'empreses i en la injecció de talent. Un objectiu que també comparteix Catalans Lliures, el think tank que planteja crear una Agència Nacional d'Economia del Coneixement per superar els reptes i accelerar la transferència de coneixement al mercat. Ara bé, abans d'entrar en detalls, però, cal fer-se una pregunta essencial: És el moment de crear un organisme que dinamitzi el sector?

"Molt per damunt de la creació d'una agència està la necessitat de discutir els pilars del model de transferència tecnològica actual", avança la directora de desenvolupament de negoci i innovació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Raquel Egea, que adverteix sobre la necessitat de crear lleis que premiïn la inversió en innovació i estimulin l'arribada de capital estranger. L'experta recorda que, a Catalunya, només el 43% de la inversió en innovació prové de fons privats. "Fins i tot a la Xina comunista hi ha més aportació de l'àmbit privat".

Egea: "A la Xina comunista hi ha més aportació en innovació de l'àmbit privat que a Catalunya"

El fundador d'Aelix Therapeutics i director d'estratègia de Biocat, Jordi Naval, apunta en la mateixa direcció, tot i que considera que, malgrat la manca de suport legislatiu, existeixen brots verds. "Els diners privat és aversiu al risc, però està invertint aquí: el sector salut ha rebut en l'últim any 300 milions d'euros per innovació, i el biotech compta amb 40 inversors de 15 països diferents", recorda. Naval avança que aquestes xifres "creixeran", però demana "crear un relat de què s'està movent per promoure la inversió".

Els ponents durant l'acte sobre innovació organitzat per Catalans Lliures

Els ponents durant l'acte sobre innovació organitzat per Catalans Lliures

El director associat del Barcelona Supercomputing Center i exdirector general de Recerca de la Generalitat, Pep Martorell, també es declara "molt escèptic" al voltant de la creació d'una agència per "l'al·lèrgia que sent ara mateix el sector públic cap a la flexibilitat". Martorell considera que no cal crear "noves capes administratives" i demana fugir de les comparacions amb ecosistemes que no tenen res a veure amb el català. "Ens encanta emmirallar-nos amb territoris com Israel o els Estats Units, però la realitat és que, malgrat ser estats extremadament liberals en les seves polítiques, compten amb una administració que funciona com a motor de la innovació, no com aquí".

Retenció de talent i orientació comercial

La renovació legislativa i l'estímul a la inversió privada no són els únics deures per l'incentiu de la innovació, segons els experts. Egea considera que el primer pas per potenciar les oficines de transferència tecnològica és retenir el talent amb millors salaris. "La llei actual fomenta la rotació constant de personal, ja que ens limita pujar certs marges". La directora d'innovació d'IDIBELL considera que sense normes que flexibilitzin les estructures i consolidin les plantilles "només podem aspirar a donar un pelotazo amb una innovació i transferir-la ràpidament".

Egea: "Només podem aspirar a donar un pelotazo amb una innovació i transferir-la ràpidament"

Naval considera que una altra de les assignatures pendents de les oficines de transferències és l'orientació al mercat. Els experts creuen que moltes de les innovacions que surten avui són de més interès per l'acadèmia que no pas per la indústria. La proposta de l'empresari és crear una cartera integrada en el que les oficines presentin els seus projectes a la massa crítica d'inversors. "Necessitem un Tinder de la innovació. Un marketplace coordinat i orientat al client on presentar totes les innovacions a les persones que busquen coses similars", resumeix. "En l'actualitat, obliguem als clients a anar de bar en bar per trobar el que els interessa, amb la baixa eficiència que té això, mentre que un marketplace integrat seria molt més adequat".

El mirall de la recerca

El llistat de tasques pendents abans de la creació de l'Agència Nacional d'Economia del Coneixement no suposa que els experts estiguin en contra dels principis fundacionals d'aquest hipotètic organisme. La proposta de Catalans Lliures es basa en la retenció de talent, la creació d'un marc legislatiu flexible, la governança independent, l'orientació al mercat i a la internacionalització, i la creació de nous indicadors d'innovació. Tots els presents en el debat firmen aquesta carta de presentació, però reclamen un model normatiu estable i a llarg termini, tal com l'ha tingut la recerca.

"Necessitem reproduir el programa ICREA per la innovació i la transferència tecnològica", indica el CEO de Senolytic Therapeutics, Marc Ramis. La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançat va néixer el 2001 amb l'objectiu de fomentar la contractació de personal científic i acadèmic. Des de la seva fundació ha captat 581 milions d'euros i ha creat més de 1.600 llocs de treball per convertir-se en un dels motors de la recerca en medicina, ciències experimentals, ciències socials i tecnologia, entre altres àrees. "L'ICREA ens dóna un model a seguir en la captació del talent des de la independència", apunta Ramis.

Martorell es fixa també en l'exemple de l'ICREA, però considera que cal crear un context favorable perquè sigui possible. "La innovació i la transferència tecnològica demanen polítiques a llarg termini, amb apostes pressupostàries i un model definit mantingut en el temps, tal com ha passat amb la recerca. Fins que això no passi no podem parlar d'aquestes idees".

Més informació
El rector de la UB demana major transferència entre la Universitat i el mercat
Aelix Therapeutics, un 'pay per view' contra la sida
La festa de les startups es juga al Camp Nou
Avui et destaquem
Comentaris