Després d'advertir a finals del 2018 que el creixement mundial de l'economia perdrà impuls en els propers anys, el Banc Central Europeu (BCE) s'ha vist forçat a desenvolupar les seves megasubastes de liquiditat a llarg termini, així com a ampliar "almenys fins el març del 2021" la "barra lliure de liquiditat" de la institució. A més, segons ha ratificat el seu president, Mario Draghi, han retallat les seves previsions de creixement per al 2019 i 2020.
Draghi abandonarà així el càrrec el 31 d'octubre sense haver arribar a apujar els tipus d'interès i anunciant també que el consell de govern ha decidit "per unanimitat" retardar, "com a mínim fins a finals del 2019", la primera pujada dels tipus d'interès.
El president del BCE ha reconegut que les noves previsions de la institució suposen una rebaixa "substancial" de les expectatives de creixement si es comparen amb les que van fer el passat desembre del 2018 i ha posat de relleu que la desacceleració de la zona euro a finals d'any sembla ser que s'estendrà fins el 2019.
Incerteses
El BCE preveu així que l'eurozona creixerà un 1,1% el 2019, sis dècimes menys del que havien anticipat, mentre que calculen que el 2020 el creixement serà de l'1,6%, una dècima per sota de la previsió. Pel 2021, la previsió de creixement és de l'1,5%.
Segons Draghi, aquesta situació té el seu origen en "la persistència d'incerteses relacionades amb factors geopolítics, l'amenaça del proteccionisme i les vulnerabilitats en mercats emergents sembla deixar petjada en la confiança econòmica".
Per tot plegat, el BCE ha decidit mantenir el tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de la facilitatr de dipòsit continuarà en el -0,40% i la de facilitat de prèstec en el 0,25%.