El Port de Barcelona resisteix el fre de l'economia i torna a créixer

Els països que experimenten un major dinamisme en els seus intercanvis són la Xina, Algèria, els EUA, el Japó, Tailàndia i Malàisia

La terminal de contenidors BEST del Port de Barcelona | ACN
La terminal de contenidors BEST del Port de Barcelona | ACN

L'economia global està en clara fase de contenció i això es nota en els grans centres de distribució de mercaderies com el Port de Barcelona. Després d'un mes de gener en negatiu, els tràfics portuaris es van recuperar al febrer i deixen l'acumulat de l'any amb un empat tècnic respecte el 2018. En els dos primers mesos, el Port ha mogut 10,7 milions de tones, un 0,1% més que l'any passat, que va ser el millor de la seva història amb un volum de gairebé 68 milions de tones (un 40% més que el 2016).

El Port ja havia tancat el 2018 amb clares mostres d'esgotamentarrossegat per l'aturada del comerç mundial, com ho demostra que en tres dels últims cinc mesos de l'any va registrar uns tràfics negatius. Una altra prova del refredament de l'economia és que l'any passat les exportacions catalanes van augmentar un tímid 1,1% i, tot i marcar un nou rècord, es van quedar lluny dels creixements d'anys anteriors. Malgrat tot, Barcelona ha aconseguit aguantar el tipus.

Més info: El Port de Barcelona és el primer de l'Estat en passatgers de creuers i el tercer en mercaderies

Els contenidors aguanten els resultats

En concret, si al gener la seva activitat va caure un 7,1%, aquest mes de febrer ha crescut un 7,9% i encara manté el mateix nivell d'activitat que l'any passat. El tràfic de contenidors, un dels principals indicadors del comportament de les empreses a la zona d'influència d'un port, encara té un creixement sòlid, però se sustenta gràcies a les importacions (+8,1%) i el transbordament (+26%). Els contenidors d'exportació, en canvi, han caigut un 14,2%, tot i que ha suavitzat el descens.

Per àrees geogràfiques, el sud-est asiàtic i l'Extrem Orient tornen a ser dues de les zones de major dinamisme en els seus intercanvis amb el Port de Barcelona: la Xina (+4%), el Japó (+5%), Tailàndia (+28,5%) i Malàisia (+50%) han millorat substancialment els seus tràfics i concentren el 30% del tràfic de contenidors. Els EUA (+18,5%) i Algèria (+13%) també es consoliden com els dos grans mercats internacionals de la capital catalana per darrere del gegant asiàtic.

Menys creueristes

Els creuers, que han estat al centre de la polèmica per unes declaracions recents de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que els va qualificar de "plaga de llagostes", han registrat un descens en el nombre de passatgers. En aquests dos primers mesos més de 175.000 persones han passat pels molls del port, un 4,2% menys respecte el 2018. Cal tenir en compte que, en aquesta mateixa època de l'any passat, el nombre de creueristes creixia un 46% gràcies l'aposta de Barcelona pels creuers d'hivern.

En canvi, els passatgers de línies regulars van créixer un 10%, fins a les 118.200 persones. En la mateixa línia, les Autopistes del Mar –connexions marítimes amb almenys tres freqüències setmanals amb Itàlia i el Nord d'Àfrica– han millorat els seus resultats tant en nombre de camions i remolcs transportats (24.000 unitats i +2%) com en tones mogudes (733.000 i +1,2%).

Fins al mes de febrer el Port de Barcelona ha rebut 293.556 passatgers (+1%), un volum que inclou tant els usuaris de ferris de línia regular (118.272 persones), com els creueristes, que van superar els 175.000. Durant aquests dos primers mesos de l’any, els passatgers de ferris han crescut un 10%, mentre que els creueristes han registrat un descens del 4%.

Més Informació
El Govern i el Port s'alien per fer de Barcelona un "smartport" de referència
El tràfic de contenidors al Port de Barcelona creix un 6,7% al gener
El Port de Barcelona supera al novembre tot el trànsit del 2017
Avui et destaquem
Comentaris