Més enllà de la crisi general del sector del transport, que va fer que els conductors amenacessin amb una vaga en l’àmbit estatal entre els passats 20 i 22 de desembre, que finalment van desconvocar, les empreses lleidatanes afronten altres problemes que posen en risc la viabilitat de l’activitat. La principal és la manca de mà d’obra, que a vegades provoca l’aturada de la flota. El fenomen, que s’arrossega com a mínim des de 2019, ha impulsat les companyies, ajudades per l’Associació de Transportistes de Lleida (Asotrans), a contractar conductors fora, especialment al Perú. Des de fa dos anys, s’han formalitzat 150 noves altes. Aquest col·lectiu sí que troba atractives les condicions laborals que els hi ofereixen aquí.
“Ara mateix no tenim demanda, ja que fa una dècada ens vam beneficiar de la gent que s’havia quedat sense feina per la crisi de la construcció i de les contractacions que fèiem en origen a Polònia i Bulgària abans que pertanyessin a la Unió Europea (UE)”. Així defineix la situació la secretària general de l’Associació de Transportistes de Lleida, Sílvia Llobet. A més, Llobet lamenta que, malgrat que es tracta d’una professió amb un sou garantit digne i una feina estable, “les noves generacions no s’engresquen perquè prioritzen la conciliació familiar i no volen passar dies o setmanes dormint fora de casa”. En aquest cas, tot no s’hi val pel sou. “Es primen més valors com poder dormir a casa o poder veure créixer els fills, més que el salari”. En la mateixa línia s’expressa el responsable de la secció del transport de CCOO Lleida, Joan Riba. “Bona part del sou són dietes, que no cotitzen, i aquestes es produeixen en jornades de 15 hores diàries, que acaben d’espantar el jovent”.
Riba: “Bona part del sou són dietes, que no cotitzen, i aquestes es produeixen en jornades de 15 hores diàries, que acaben d’espantar el jovent”
La manca de consideració de les empreses que demanden el servei és un altre dels punts febles que remarca Llobet. “Creuen que els conductors han de fer tasques de càrrega i descàrrega, quan no hauria de ser així, reben pressions dels clients i com no existeix una planificació logística ni una coordinació, a vegades han de patir esperes interminables”. Tot això ha forçat les companyies de transport lleidatanes a encomanar-se a països com Xile i el Perú, on gràcies als coneixements recíprocs de la llengua i la facilitat per validar els permisos de conduir, s’han pogut trobar els professionals que aquí escassegen.
Formació i capacitació costosa
Com afegit a aquesta problemàtica, Sílvia Llobet adverteix que si algú té vocació es troba amb una formació feixuga i costosa, composta per 280 hores de pràctiques i un desemborsament mitjà de 5.000 euros per obtenir el permís de conducció. “Les empreses estan assumint la formació de persones que, fins i tot, s’acaben de treure el carnet de conduir”, descriu Llobet per alertar sobre l’emergència del moment.
Llobet: “Les empreses estan assumint la formació de persones que s’acaben de treure el carnet de conduir”
Per la seva banda, els empresaris demanen convenis amb altres països per poder cobrir les places vacants. La dinàmica es genera a tota Europa, on les dificultats per trobar conductors per al transport per carretera són generalitzades. El fenomen es dona en un context on la demanda del comerç electrònic segueix a l’alça i la plantilla de transportistes està cada vegada més envellida.
Paral·lelament, el sector del transport pateix altres dificultats, com l’encariment del preu del combustible, derivat de la cotització del petroli. Al respecte, Sílvia Llobet, assegura que “s’han oblidat que durant el confinament vam ser sector essencial per subministrar mercaderies. Ara tornem a ser els oblidats i els pesats que congestionem, contaminem o molestem”.
Tracte “degradant i inhumà”
Els transportistes de tot l’Estat van amagar amb dur a terme una vaga entre el 20 i el 22 de desembre, que finalment no va tenir lloc. En un comunicat, el Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC) va denunciar "l'estat d'abandonament" del govern estatal al sector. La patronal critica que "després de diversos anys de negociació" al voltant de diverses qüestions que afecten l'activitat laboral dels camioners, el sector ha "esgotat la paciència i els canals raonables de negociació".
CNTC: "El sector del transport ha esgotat la paciència i els canals raonables de negociació"
Alhora, la patronal lamenta la manca "absoluta" de sensibilitat de la clientela en la conjuntura econòmica actual, "que s'aprofiten de la posició de domini" que, a parer seu, els concedeix la regulació vigent del contracte de transports de mercaderies per carretera. La CNTC alerta que la situació actual provoca un problema "enorme" de manca de conductors professionals "davant del tracte degradant i inhumà en les condicions en què fan la seva feina".
Alguns dels temes de les seves reivindicacions són la prohibició que els conductors facin càrrega i descàrrega dels camions, que no s'implanti l'eurovinyeta, que s'apliqui de forma obligatòria una clàusula de revisió del cost del combustible o àrees de descans segures per als professionals, entre d'altres.
Els transportistes també pateixen els problemes de manca de subministraments i d'augment del preu de l'energia dels darrers mesos. Així, el col·lectiu xifra en un 25% l'augment de costos que han hagut d'assumir els camioners i que no han traslladat els clients. A això se suma l’escassetat de subministraments per la crisi de components que viu l'automoció i la incertesa sobre l'Adblue, un additiu que necessiten tots els camions de dièsel per reduir emissions i la fabricació del qual s'ha paralitzat en algunes parts d'Europa.