"Si ens aixequem ben d'hora i treballem sense retrets som un país imparable". Aquest és un dels discursos més recordats de l'exentrenador del Barça i actual dirigent del Manchester City, Pep Guardiola. L'horari laboral sempre ha estat objecte de debat a Catalunya, entre els que opten per començar la jornada a primera hora del matí -com el mateix Guardiola- i els que prefereixen allargar-la durant el dia, flexibilitzar-la o emprar la jornada partida. Ara bé, la productivitat és més elevada de bon matí? És millor treballar quatre dies en menys de cinc? I 37,5 hores abans que 40? Com impacta treballar de nit? Una de les conclusions de l'últim estudi de la Universitat de Nova York sobre l’horari laboral no deixa indiferent: les persones que treballen en horaris "no tradicionals" experimenten menys quantitat i qualitat del son. I el més sorprenent, començar la jornada abans de les 9 h i més tard de les 17 h també posa en risc la salut física, mental, així com la vida social i familiar.
Les persones que treballen en horaris "no tradicionals" experimenten menys quantitat i qualitat del son
La investigació, a càrrec de la catedràtica Wen-Jui Han de la Universitat de Nova York, ha causat rebombori per una de les principals resolucions esmentades anteriorment. Treballar ben d'hora pot tenir efectes perjudicials per a la salut a llarg termini. Per dur a terme l’estudi, Han ha utilitzat dades de l’Enquesta Nacional Longitudinal de la Joventut-1979 (NLSY79), que segueix a més de 7.000 persones dels Estats Units durant 30 anys i ha analitzat les conseqüències dels diferents horaris laborals al llarg de la seva vida. Entre els resultats destaca la mala qualitat del son de les persones que treballen en horaris "no tradicionals" i la predisposició més gran a patir símptomes depressius una vegada hagin complert els 50 anys. És a dir, qui té una combinació de torns de tarda, nit i hores que varien al llarg de la setmana, pot veure perjudicada la seva salut quan sigui més gran.
La catedràtica afirma que “els horaris de treball volàtils estan associats amb la manca de son, fatiga física i esgotament emocional, la qual cosa ens pot fer vulnerables a una vida poc saludable”. L'estudi també suggereix que els impactes positius i negatius dels horaris de treball en la salut es poden acumular al llarg de la vida sense ser-ne conscients, alhora que destaca com els patrons d'ocupació poden contribuir a inquietuds en salut.
La posició social també té un paper significatiu
L'experta també ha trobat tendències racials i relacionades amb el gènere a l'informe. Per exemple, els nord-americans de raça negra tenien més probabilitats de tenir horaris de treball volàtils associats amb una salut més deficient, posant de manifest com alguns grups poden carregar desproporcionadament amb les conseqüències adverses d'aquests patrons d'ocupació. En canvi, les dones blanques estatunidenques van reportar més hores de son. Aquesta investigació, per tant, permet donar llum a la importància de considerar la regulació i l'adaptació dels horaris de treball com a mesura preventiva per protegir la salut laboral a llarg termini.
L'exemple de les guàrdies de 24 hores, en el punt de mira
"Fa 24 hores que estic treballant. Vols que t'atengui?" Aquest és el cartell que s'ha mostrat reiteradament en diverses manifestacions del col·lectiu mèdic per reclamar una millora dels drets laborals i, sobretot dels horaris “no tradicionals” que porten a terme durant la setmana. Com funciona la jornada laboral d'un metge a Catalunya? Treballen massa hores seguides? La resposta pot ser complexa en cada cas, ja que depèn de l'especialitat, del mateix treballador, de cada hospital, del pacient o de com funciona la gestió del personal. Malgrat que hi ha altres professions com els infermers, els bombers o els funcionaris de presons que ho porten a terme, els metges són els que tenen una jornada sovint considerada d’"aclaparadora". I, sobretot entre els residents joves, que depenen de la quantitat de guàrdies que efectuïn al mes per tenir un salari que considerin "digne".
Chacartegui (UPF): "Treballar durant 24 hores perjudica clarament la salut d'aquests professionals, no és tolerable en el segle XXI amb les normes laborals de la Unió Europea”
Si anem a pams, un professional de l'àmbit mèdic català acostuma a tenir una jornada ordinària que pot ser de les 8 h a les 15 h, en molts casos. Aquí se suma el que es coneix com a "guàrdies". És a dir, les "hores addicionals per garantir la continuïtat assistencial" i que pot ser de 12 hores a 24 hores consecutives. Per tant, no es tracta d'un aspecte complementari o voluntari, sinó que és obligatori fins als 55 anys.
"Treballar durant 24 hores perjudica clarament la salut d'aquests professionals, no és tolerable en el segle XXI amb les normes laborals de la Unió Europea, provoca malalties cardiovasculars i altres alteracions de la salut mental. Però aquí es donen altres variables, com les raons pressupostàries, que perjudiquen els drets de les persones treballadores i van en contra de la normativa europea i nacional", apuntava fa uns mesos Consuelo Chacartegui, vicedegana del grau en Relacions Laborals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a VIA Empresa.
Conscients de la problemàtica i com és de perjudicial per a la salut dels metges, el Ministeri de Sanitat espanyol s'ha compromès a rebaixar les guàrdies mèdiques a 17 hores. Ara per ara són de 24 hores, és a dir, d'un dia sencer. Un sistema que la ministra, Mónica García, ja havia anunciat fa temps que volia suprimir. García ha fixat el topall de 17 hores per torn. Ha assegurat, però, que la reducció no afectarà el sou dels treballadors i ha explicat que millorarà l'atenció als pacients.
Les conseqüències de treballar de nit
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha posat sobre la taula l'impacte de l'horari nocturn en termes de salut en els treballadors. La líder de Sumar ho exemplifica en parlar dels horaris de l'hostaleria a Espanya per defensar que "cal respectar els drets laborals". A Espanya més de 2,4 milions de persones van treballar el 2022 en torns de nit, aquell comprès entre les 22 h i les 6 h del dia següent, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
A Espanya més de 2,4 milions de persones van treballar el 2022 en torns de nit
El principal factor del treball a torns i el nocturn té a veure amb la necessitat de canviar el cicle del son i, per tant, anar en contra del rellotge natural de l'ésser humà per estar actiu de nit i dormir durant el dia, amb efectes com trastorns del son i malaltia coronària i cerebrovascular. El món ha canviat radicalment, les ciutats ja no dormen, l'economia mai no s'atura i d'aquí les múltiples jornades "fora-d'hores". Treballar en horaris “no tradicionals”: amics o enemics de la salut? Depèn de cada situació i circumstància, però segons els últims estudis, repercuteix en menys qualitat de son i, sobretot, de vida.