La Garrotxa està ubicada al nord de Catalunya, està envoltada de volcans i s'ha convertit en un territori de paisatges bucòlics i moltes masies. Pobles medievals, l'art romàntic més pur a cada edifici antic, bastiments modernistes a la ciutat d'Olot, turisme rural en auge i una cuina molt identitària. Gairebé 60.000 habitants formen part de la “comarca artística per excel·lència”, que compta amb un 43% del Producte Interior Brut (PIB) basat en la indústria i un atur per sota del 10%, un dels més baixos del país. Com a curiositat, part de les bones xifres es deuen a l'obertura del túnel de Bracons el 2009 que els va permetre connectar amb Osona, aproximar-se a Barcelona i la resta de Catalunya. Un camí de moltes negociacions, reivindicacions i que, com el túnel del Cadí, ha canviat la vida de molts ciutadans, personalment i professionalment.
Joan Agustí, conseller delegat de la Manxa 1901, president de la Unió Esportiva Olot i membre de Femcat, explica a VIA Empresa que "la Garrotxa i la seva capital han sigut des de sempre pobres en comunicacions, ja que no tenen ferrocarrils a prop i les carreteres deixen molt a desitjar, fins i tot el passatge que arriba fins a Banyoles". "La millora de les infraestructures ha sigut un reclam empresarial i social des de fa dècades perquè anar fins a Barcelona comportava que fos una autèntica aventura i, fins i tot, ens havíem de desviar per Ripoll". O, fins a la ciutat veïna de Vic que, amb poc més de 40 quilòmetres de distància i sense el túnel, arribaven a tardar més d’una hora des d’Olot a causa de carreteres comarcals estretes i sinuoses que provocaven més d’un ensurt viari. Sense oblidar tampoc, l’auge d’hotels a Olot, ja que “molts empresaris i comerciants es quedaven a dormir a la capital, fruit de les males connexions i que avui s’han transformat en part de l’oferta de turisme rural de la zona”.
30 anys de reivindicacions
Per Àlvar Garola, membre de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, "el túnel de Bracons té una història molt llarga plena de reivindicacions que es va posar sobre la taula els anys 70 amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat de la comarca amb la resta de Catalunya. Hi va haver un primer intent frustrat amb la construcció de l'Eix Transversal, denominació popular de la carretera C-25 que té 154 quilòmetres i va des de Cervera a Riudellots de la Selva”. És a dir, de la província de Lleida amb Girona. En aquells moments, als anys 90, es va decidir que la via de comunicació passés per Vic i es descartés Olot. Això va comportar que des de la comarca volcànica es tornés a impulsar el projecte de Bracons i, deu anys després, es va inaugurar la construcció que comportaria un nou eix Vic-Olot.
Agustí (Manxa 1901): “Que l'Eix Transversal no arribés a Olot va suposar un disgust important a la comarca”
Agustí afegeix que “el fet que l'Eix Transversal no arribés a Olot va suposar un disgust important a la comarca”. “Posteriorment, el camí per assolir el Túnel de Bracons no va ser fàcil perquè el 2000 hi va haver molta oposició a la construcció de la infraestructura, liderats per la plataforma Salvem les Valls i el partit polític Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)”, continua l’empresari. Segons recull Ràdio Olot, protestaven per l’impacte ambiental que suposaria la nova carretera que seria de 36 quilòmetres i connectaria Olot amb Manlleu a través d’una carretera que tindria un túnel sota el coll de Bracons. A més també deien que posava en risc la plana agrícola de la Vall d’en Bas, un bé molt preuat.
Discrepàncies polítiques i nou govern
De la mateixa forma que ja sonaven veus discordants, també se sentien opinions a favor. Diverses associacions d’empresaris com la Cambra de Comerç, la Federació d’Organitzacions Empresarials de la Garrotxa o el Consell Empresarial d’Osona van mostrar el seu suport a l’obra. Des de Ràdio Olot expliquen que “la polèmica va arribar a l’àmbit polític: CiU i PP defensaven el projecte, mentre que ERC i ICV s’hi oposaven. Al mig hi havia el PSC que hi sospesava matisos: creia necessari aplicar mesures per evitar el pas de vehicles pesants i de llarg recorregut”.
El túnel de Bracons: 300 milions d’euros, més de 3.000 treballadors, sis anys d'obres, 4,7 quilòmetres i el tercer túnel més llarg de Catalunya
En aquells moments la Generalitat va aturar el projecte i, tres anys després en va presentar un de nou valorat en 215 milions i que s'aprovaria el 2000. Amb el canvi de govern el 2003 i l'entrada del PSC de Maragall i el govern tripartit amb ERC i ICV, van impulsar canvis significatius a l'obra per reduir l'impacte ambiental i paisatgístic. La carretera passava a ser intercomarcal i s'evitava que l'utilitzessin vehicles de llarg recorregut i es convertís el tram de quatre carrils a tres. Finalment, el 3 d’abril del 2009 s’inaugura el tram entre Torelló i la Vall d’en Bas i que donava continuïtat al traçat de Manlleu a Torelló que s’havia inaugurat set anys abans. Amb l'extra de 110 milions d'euros més del previst. És a dir, un cost total de 300 milions d’euros.
Segons fonts de l'època, hi van treballar 3.000 persones i va suposar sis anys d'obres, una longitud de 4,7 quilòmetres i més de tres dècades de reivindicacions. És la història del tercer túnel més llarg de Catalunya i com ha retallat a la meitat el temps que separava Vic amb Olot, que ara és de 30 minuts. I, evidentment, la connexió professional i personal entre dues comarques veïnes que es miraven de reüll.
I ara què?
L'economista Garola remarca que les associacions empresarials de la comarca destaquen la millora notable de les connexions cap a Barcelona, l'àrea Metropolitana i la reducció de costos. "Hi ha estudis del 2016 i del 2017 que demostren com la Garrotxa ha crescut econòmicament molt més que els territoris del voltant i que molta empresa global ha aterrat a la comarca".
Joan Agustí, que lidera la companyia Manxa 1901 i és president de la Unió Esportiva Olot, detalla que "en l'àmbit futbolístic s'ha ampliat el ventall de jugadors i que molts d'ells vénen des de Barcelona o de les comarques veïnes, com ara el Berguedà, Osona o Igualada". En l'àmbit empresarial, han notat millores i la millora de la xarxa viària els ha permès expandir el negoci cap a Vic, l'Anoia, el Bages i a Barcelona.
Respecte a si hi ha hagut un increment de treballadors osonencs a la Garrotxa, l'empresari explica que "molts garrotxins van a treballar a Girona i rodalia i no ho troben un inconvenient. En canvi, a la inversa, és poc freqüent". Agustí confessa que compta amb molts treballadors osonencs, també molts provinents de la Garriga i fins i tot de Campdevànol, Figueres i Banyoles. "Desplaçar-se per accedir al lloc de treball s'ha anat imposant a les grans ciutats i als països del voltant, combinat amb el teletreball".
Port (Noel): “L'obertura de Bracons ha provocat un món d'oportunitats laborals i de captació de talent. Gent de Barcelona que mai s'havia qüestionat treballar a la Garrotxa, ara ho fan”
Jordi Port, director corporatiu de comunicació de Noel, companyia que compta amb 2.500 treballadors a la comarca i té un 16% del PIB garrotxí, apunta que 231 dels treballadors que tenen són de la província de Barcelona. "L'obertura de Bracons ha provocat un món d'oportunitats laborals i de captació de talent. Gent de Barcelona que mai s'havia qüestionat treballar a la Garrotxa i que ho fan amb Noel. Les empreses han sabut gestionar la distància". Port també remarca el canvi que ha viscut el territori, des d'una comarca deslocalitzada lluny de les capitals a comptar amb talent d'arreu de Catalunya.
Jordi Duch, director industrial de Noel i d'origen ebrenc, afegeix que "es tracta d'una comarca poc poblada, amb poc atur i molta oferta laboral que gràcies a l'obertura del túnel hi ha hagut molta iniciativa empresarial i, cada vegada més, amb sectors capdavanters i d'alt nivell tecnològic". Duch precisa que "semblem una comarca europea, ja que molts empleats fem horaris similars als nostres països veïns i que a molts catalans els sorprendria veure que a les 7 h del matí ja hi ha molt moviment a les empreses olotines". L’enginyer precisa que durant aquests anys hi ha hagut un canvi total en temps i en despesa de transport. "Tenim molts proveïdors mecànics i elèctrics osonencs amb molta experiència que poden venir i tornar el mateix dia. Abans, alguns d’ells s’havien de quedar als hotels esmentats anteriorment".
Vessant artístic i social
"L’empresari de la Garrotxa és un professional que incorpora a la cultura garrotxina quelcom artístic. Hi ha hagut molts pintors i molts habitants de la Garrotxa tenen una vena artística popular. Molts de nosaltres, quan érem petits, fèiem extraescolars com ara anar a dibuix i fer música. L’empresari garrotxí és innovador i aquesta innovació té una vena que combina la vena tecnològica amb l’artística", continua el president de la Unió Esportiva Olot.
Agustí (Unió Esportiva Olot): “Som una comarca de la Catalunya interior aïllada que durant moltes dècades ens vam refugiar en la part artística i industrial per impulsar el nostre valor afegit”
"Tenim un valor compartit entre el vessant econòmic i social. Un dels paradigmes més coneguts és Hipra, que no està a la comarca, però sí a Amer i que està liderada per empresaris garrotxins", afegeix Agustí. "Som una comarca de la Catalunya interior aïllada que durant moltes dècades ens vam refugiar en la part artística i industrial per impulsar el nostre valor afegit. Amb organitzacions locals hem exportat internacional. Hi ha empreses com ara Simon, Noel o la Fageda que marquen la diferència. Som la Garrotxa i tenim molt a dir", conclou.
Una comarca enigmàtica i desconeguda per a molts que s’ha obert pas en l’àmbit empresarial, turístic, gastronòmic i, cada vegada més social. I, les infraestructures, una vegada més, l’element transformador. Pròxim capítol: Viella.