"És el turisme, estúpid"

Atrapats pel turisme: sostenible o de masses?

Bill Clinton en un viatge a Finlàndia l'any 2019. | EP Bill Clinton en un viatge a Finlàndia l'any 2019. | EP

L'estiu és temps de reflexió. Ja ho avançava l'escriptor Xavier Roig: "Torna el turisme". Com sempre? Qui sap, el temps dirà. Volem turisme de qualitat, però encara tenim massa present el turisme de masses que hem viscut al llarg dels últims anys. Aquell turisme que ningú vol de cara al públic, però que molts troben a faltar en el boca-orella. "És l'economia, estúpid", que diria James Carville durant la campanya presidencial de Bill Clinton. És el mantra de la quantitat que, desafortunadament, encara impera massa sovint per davant de la qualitat o la sostenibilitat. "El viatger practica una forma de cultura -la història està plena d’il·lustres viatgers-. El turista no. El turisme és ignorant i depredador. Per definició, no persegueix altra cosa que passar l’estona sense cap altra aspiració que canviar d’ambient -o fer allò que al seu país no li deixen fer-", escrivia l'enginyer. Fem un viatge pel turisme d'entre passadissos. 

Per començar, les dades no enganyen: l'hosteleria i el turisme representaven el 13,6% de l'ocupació a Catalunya durant l'any 2019, superada per la indústria amb un 17,6% i molt lluny del 3,3% de les TIC. L'actualització d'aquestes xifres ha quedat alterada i en stand by per la pandèmia. Estem en ple estiu, a tocar de l'agost, i el turisme torna al seu ritme a ser una realitat important en temps de covid-19. Els visitants -principalment de la resta d'Espanya- treuen el cap per Catalunya. Ja hi tornem a ser: com sempre? A VIA Empresa hem volgut anar fins al fons de la qüestió amb algunes converses de primera fila. 

Roig: "El viatger practica una forma de cultura -la història està plena d’il·lustres viatgers-. El turista no. El turisme és ignorant i depredador"

La companya Margalida Vidal ha parlat aquest juliol amb Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, i Manel Casals, director general del Gremi d'Hotels de Barcelona. A cop de titulars, respectivament: "Les aerolínies aposten per Barcelona""Volem superar els nivells de turistes previs a la pandèmia". Tota una declaració d'intencions, però anem per parts. 

Turisme de sol i platja? 

El president de Turisme de Barcelona es mostra en aquests moments "relativament optimista" i recorda que Barcelona és la primera destinació europea i la sisena mundial en places de vol. Ara bé, sembla que la gent prefereix volar a la costa o fer un passeig per la natura abans que visitar la gran ciutat. Alerta: més del 50% dels hotels de la capital catalana segueixen tancats. Es preveu que el 2022 sigui l'any de la recuperació i s'espera amb els braços oberts la nova edició del MWC i l'ISE. 

"És desitjable que tinguem el turisme que teníem abans, però distribuït d’una manera diferent: més repartit a la resta de Barcelona i a la resta del territori, i amb unes estades més llargues. Això és el que ja treballàvem abans de la pandèmia per fer el turisme més sostenible", apunta Eduard Torres. Pregunta: Turisme de masses? Resposta: "No m'agrada aquest concepte. Desconcentrem el turisme". 

Torres: "Turisme de masses? No m'agrada aquest concepte. Desconcentrem el turisme" 

Com? Passant del relat del turisme de sol i platja a la terra de la cultura, la innovació, la formació, la investigació, la recerca o la tecnologia. Segons Torres, "no hi ha ciutat més atractiva que aquella en què el local es mescla amb el turisme". Així doncs, potser ens hauríem de creure primer els d'aquí aquest relat del que tenim per poder-ho explicar als viatgers del món. Que què tenim? Tot això i molt més i també sol i platja, però no sol i platja i també tot això. L'ordre sí altera el producte turístic. 

La terra promesa 

Per la seva banda, el director general del Gremi d'Hotels de Barcelona fixa el 2023 com a any de la recuperació i fins i tot, superació del turisme previ a la pandèmia. Però de quina mena de superació estem parlant? De nou, es parla del turisme sostenible. Sembla la terra promesa a la qual mai s'hi acaba d'arribar del tot, però que tothom predica. Potser hauríem de definir bé abans què vol dir turisme sostenible i què està dins i què fora d'aquest marc. 

Mentre vostès llegeixen i nosaltres escrivim, cada nit s'allotgen de mitjana quasi 10.000 persones en els hotels de la capital catalana. Encara poca gent per a les tradicionals nits d'estiu, però tant Torres com Casals tenen una fe quasi cega en "el rellançament" del MWC i l'ISE a partir de febrer com si de la vacuna econòmica del turisme es tractés. 

"Creiem que hauríem de seguir creixent en hotels, però és necessària no només una gestió turística, sinó una bona gestió turística. Durant molts anys, s’ha ignorat el turisme perquè l’administració pensava: “Que bé, aquests hotelers, que porten gent i enriqueixen la ciutat”, explica Casals poc abans de criticar els 10.000 pisos turístics d'Airbnb o els "models agressius" de Glovo i Cabify amb "les persones i l'entorn".

Casals: "És necessària no només una gestió turística, sinó una bona gestió turística. Durant molts anys, s’ha ignorat el turisme perquè l’administració pensava: “Què bé, aquests hotelers, que porten gent i enriqueixen la ciutat”

Segons Casals, "quan viatges a un lloc, has de ser responsable del que hi passa". Em recorda a allò de no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu o viatja pel món com t'agradaria que viatgessin per casa teva. Quan se li pregunta pels treballadors dels hotels de Barcelona, el director general del Gremi respon que "una cambrera de pis, segons conveni, a Barcelona cobra 1.580 euros al mes. És un sou adequat al perfil".

La polèmica a les xarxes del diari no triga a encendre's amb tota mena de comentaris d'allò més escèptics i crítics. 

Ara bé, no li falta raó a Manel Casals quan treu el manual del management i diu que "el que hem de tenir clar com a destinació turística és què volem fer, què volem aconseguir amb el turisme, quin tipus de turisme volem tenir i quina estratègia volem seguir com a ciutat". Així és, en matèria de turisme i pràcticament en tot a la vida. Primer pensar i després, fer. 

Pensar el turisme, fer el turista 

Així doncs, qui pensa i com s'ha de pensar cap a quin turisme volem anar? Els polítics, diran uns. El sector privat, diran altres. La societat civil, diran els d'entremig. Després de pensar, tocarà fer i també deixar fer. "El problema que tenim a l’hora de gestionar el turisme és que no tenim experiència. Hi ha molts àmbits de gestió d’una ciutat, com l’urbanisme, que fa centenars d’anys que es planifiquen. Nosaltres fa 15 anys que gestionem el turisme i, per tant, no en sabem. En lloc de ser-ne conscients, ens pensem que ho fem molt bé", alerta el director general de Turisme de Barcelona. 

Castellarnau: "Els hotelers lleidatans vam patir l’any passat la criminalització que enguany reben els joves"

El president del Gremi d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, també es mostra "moderadament optimista" en una entrevista a VIA Empresa perquè el seu turisme és interior i no depèn d'avions o vaixells. "Més que ser un problema, sempre hem volgut formar part de la solució... Els hotelers lleidatans vam patir l’any passat la criminalització que enguany reben els joves", alerta Castellarnau. 

Més concretament, el president del Gremi d'Hostaleria de Lleida reivindica que no són "professionals només preocupats pels diners" i critica el fet de ser "l'ase dels cops quan les coses van malament" per part de l'administració. La petició és clara: "Li demanem a la Generalitat progressivitat en el moment d’implantar mesures, ja que s’ha de cuidar la fina línia que hi ha entre salut i economia". Aquella fina línia que recorda a la famosa pel·lícula de Terrence Malick. "Necessitem que l’Administració pensi en l’economia que es mou al voltant del nostre sector", defensa Castellarnau. Pensa en la salut, administració... Però no t'oblidis de l'economia. 

Aymerich: "Ens hem preocupat poc pel turisme, no ens l'hem pres seriosament i l'hem deixat créixer i créixer. El problema és que ara hi estem atrapats"

Per acabar, la recomanació del llibre La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme (Pòrtic, 2021) del periodista Ramon Aymerich i una reflexió final seva: "Potser hem anat massa lluny. Ens hem preocupat poc pel turisme, no ens l'hem pres seriosament i l'hem deixat créixer i créixer. El problema és que ara hi estem atrapats. Necessitem que els turistes tornin a omplir hotels, restaurants i botigues, perquè en depèn la feina de molta gent... El turisme dinamitza i té fama d'aguantar quan tota la resta falla, però aquesta vegada ens ha arrossegat a tots". 

Mentrestant, gaudim de l'estiu com es pugui i no deixem de llegir i sobretot pensar perquè el turisme, com l'economia, el periodisme i tantíssimes altres coses, o el fas o te'l fan. 

Més informació
Eduard Torres: “Les aerolínies aposten per Barcelona”
Manel Casals: “Volem superar els nivells de turistes previs a la pandèmia”
Viatge a la fàbrica de turistes
“Els hotelers lleidatans vam patir el 2020 la criminalització que ara reben els joves”
Avui et destaquem
El més llegit