La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha comunicat aquest dijous al vespre als líders de la Unió Europea que posposa la firma de l'acord amb Mercosur. La líder comunitària havia de viatjar aquest dissabte al Brasil per segellar finalment el pacte, que fa més de 25 anys que es negocia. Tanmateix, el govern d'Itàlia de Giorgia Meloni -el vot a favor del qual és imprescindible perquè l'acord pugui ser aprovat- ha demanat més temps a l'executiu comunitari. "El govern d'Itàlia està disposat a firmar l'acord tan aviat com es donin les respostes necessàries als agricultors", ha dit l'executiu italià en un comunicat aquest mateix dijous. Fonts diplomàtiques indiquen que la firma es podria produir el mes de gener.
L'anunci de Von der Leyen s'ha produït durant la cimera de caps d'estat i de govern de la UE que s'ha celebrat aquest dijous a Brussel·les. Coincidint amb la reunió, milers d'agricultors d'arreu d'Europa han col·lapsat la capital belga per protestar contra l'acord del Mercosur i la nova PAC que planteja la Comissió Europea.
25 anys de negociacions
El pacte ha estat més de dues dècades negociant-se. Després d'una paràlisi de diversos anys, Von der Leyen i el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, van tancar les línies mestres de l'acord el desembre del 2024 en un acte que va tenir lloc a Montevideo. Si entra en vigor, suposarà l'eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la UE al Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai) i al 92% de les exportacions del Mercosur a la UE.
La Comissió Europea ha defensat des d'un inici que l'acord beneficiarà els sectors europeus de l'automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica o el tèxtil, alguns dels quals exporten als països de Sud-amèrica amb aranzels de fins al 35% ara com ara. Pel Mercosur, facilitarà l'entrada al bloc europeu de productes com la carn, el sucre, l'arròs o la soja.
La seva posada en marxa afectaria dos mercats que junts sumen més de 700 milions de persones i que, segons dades de l'executiu comunitari, generen més de 65.000 milions d'euros en exportacions anuals. L'executiu d'Ursula von der Leyen també defensa que les més de 60.000 companyies de la UE que exporten al Mercosur s'estalviaran aranzels per un total de 4.000 milions d'euros anuals.
Brussel·les ha reivindicat sempre que l'acord és "vital" per a la UE, especialment davant la necessitat d'obrir nous mercats per posar fi a la dependència de la Xina i fer front als aranzels imposats per Donald Trump en el seu retorn a la Casa Blanca. Tanmateix, davant les reticències de grans països com França o Itàlia, així com del sector agrícola europeu, s'han introduït diverses salvaguardes dins del text amb l'objectiu de protegir la producció europea.
La previsió era que se sotmetés a votació dels estats divendres en una reunió a nivell d'ambaixadors, per tal que Von der Leyen pogués viatjar al Brasil amb el vistiplau del bloc europeu. Tanmateix, el govern de Meloni ha demanat temps i la firma ha quedat suspesa, previsiblement fins al mes de gener. Per ser adoptat, l'acord necessita rebre la llum verda d'una majoria qualificada d'estats membres, és a dir, el vot a favor de, com a mínim, quinze països que representin el 65% de la població de la UE. Espanya i Alemanya s'han mostrat favorables a l'acord, però França, Polònia i Hongria, entre d'altres, s'han negat a votar-hi a favor des de l'inici, motiu pel qual l'aprovació d'Itàlia és imprescindible.
Les salvaguardes
A última hora de dimecres, la UE va arribar a un acord per establir les clàusules de salvaguarda del pacte, pensades per donar cobertura als agricultors davant el potencial impacte negatiu de l'increment d'importacions des del Mercosur, en cas que aquest entri en vigor en un futur. Es tractava d'un pas imprescindible pels països més reticents per poder validar l'acord.
El mecanisme estableix que la UE, si l'acord es posa en marxa, podrà suspendre temporalment les preferències aranzelàries a determinats productes agrícoles considerats sensibles, com la carn de boví procedent de l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai, en cas que es detecti un perjudici per als productors europeus.
Finalment, el Consell de la UE i el Parlament Europeu van acordar que la Comissió Europea podrà obrir una investigació quan es detecti un augment de com a mínim un 8% de les importacions dels productes considerats sensibles en comparació a la mitjana dels tres anys anteriors, si el preu de les importacions d'aquests productes és un 8% inferior al del producte europeu. Entre la llista de productes sensibles també hi consta el pollastre, els ous o el sucre.
L'acord també estableix que, pel que fa als productes sensibles, les investigacions conclouran en un termini de quatre mesos i, en casos urgents, es podran introduir mesures provisionals en un termini de 21 dies. Per a la resta de productes el termini de la investigació serà de sis.
A més, la Comissió Europea supervisarà "constantment i proactivament" les importacions de productes sensibles identificats i informarà almenys cada sis mesos sobre l'evolució del mercat i qualsevol risc de perjudici per als productors de la UE. Així mateix, si la indústria de la UE ho sol·licita "degudament", les investigacions es podran ampliar a altres productes no inclosos a la llista dels sensibles.
Els mecanismes de salvaguarda introduïts no inclouen la clàusula mirall que reclamava el Parlament Europeu o països com França per obligar els productors del Mercosur a respectar els estàndards de producció de la UE.
França es manté en el bloqueig
Malgrat la introducció de les salvaguardes, el govern d'Emmanuel Macron es nega a donar llum verda a l'acord. De fet, a la seva arribada a la reunió de líders de la UE, el president francès ha subratllat que el text "no es pot firmar" davant la manca de garanties per preservar "la seguretat alimentària" dels europeus i la viabilitat del sector agroalimentari del Vell Continent. Si bé el cap de l'Elisi ha reconegut que les negociacions avancen "en la direcció correcta", ha reclamat l'existència de "més controls" i la introducció de clàusules mirall reforçades.
"Ara mateix molts dels nostres sectors ja s'enfronten a grans dificultats i no es poden sacrificar per aquest acord, no és seriós", ha insistit. "Jo vull una Europa que es protegeixi a ella mateixa, que protegeixi la seva capacitat de produir aliments de qualitat i també protegeixi la seva capacitat de ser atacada injustament per productes estrangers", ha sentenciat.
Sánchez treu ferro a l'ajornament
Després de conèixer-se la notícia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tret importància a l'ajornament de la firma de l'acord comercial amb Mercosur, però ha avisat que el bloc europeu ha de culminar el pacte quan abans per "diversificar" els seus mercats. "Si hem esperat 25 anys, podem esperar 25 anys i un mes", ha indicat en roda de premsa després de la reunió de caps d'estat i de govern de la UE que s'ha celebrat aquest dijous a Brussel·les.
En aquest sentit, Sánchez ha demanat als estats que encara mostren reticències que "pensin en Europa" i ha avisat que els països del Mercosur ja han tingut "massa paciència". "Ha arribat el moment de culminar el pacte", ha sentenciat.