07
de Gener
de
2016
Act.
07
de Gener
de
2016
Fa set dies que hem inaugurat l'any i encara en tenim poques certeses sobre què oferirà el 2016. No calen boles de vidre per endevinar que les cadires presidencials de Moncloa i la Generalitat seguiran buides, però les nostres habilitats com a futuròlegs es poden veure compromeses si intentem anar més enllà.
Les previsions de les institucions ens poden donar certes pistes: el 2,5% de creixement que l'FMI preveu per Espanya, el 2,3% que va fixar Moody's per Catalunya o els 450.000 nous llocs de treball a l'Estat que espera la Comissió Europea. Pronòstics impossibles de corroborar fins a finals d'any, pel que, més que números, és el moment de les sensacions.
El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos, avança quatre titulars que deixarà el 2016 en l'àmbit econòmic espanyol i català. "El creixement seguirà, tot i que a un ritme inferior que en 2015; es mantindrà l'acceleració en la creació d'ocupació; el ritme de consum tant públic com privat es relaxarà i pujaran les importacions, després de molts anys marcats per les exportacions". En resum, "el pronòstic és positiu, però els indicadors no seran tan bons com els de 2015".
Creixement sense ensurts
Espanya espera tancar el 2015 amb un creixement econòmic per sobre del 3% i l'FMI augura una pujada del PIB d'un 2,5% de cara al pròxim any, les millors xifres dins de la UE. Ramos dóna per bons els pronòstics, tot i que amb un asterisc. "Aquestes previsions es fan amb escenaris molt conservadors, pel que es compliran sempre que no hi hagi un daltabaix". El professor recorda la situació que s'ha viscut en aquest 2015 a l'Amèrica Llatina per exemplificar situacions inesperades que han destarotat la futurologia econòmica. "El preu del petroli ha caigut més de l'esperat i, en principi, això va bé a tothom, però països exportadors com l'Argentina necessiten que aquesta caiguda es contingui perquè, si no, la seva economia pateix".
En el cas de Catalunya, l'economista dóna per bona la màxima que el país accentua les tendències que es donen en el context espanyol. "En cicles de decreixement, el país cau per sobre de la mitjana i, en els de pujança, el creix més que el global de l'Estat".
Ramos, en canvi, descarta que la incertesa política pugui tenir influència sobre les perspectives econòmiques del territori i les inversions rebudes. "Les empreses es fixen en qüestions com la situació geogràfica, la mà d'obra disponible i qualificada i les facilitats que posen els governs per instal·lar-se. Si hi hagués risc real de fugida o congelació de les inversions previstes hauríem observat la tendència des de mesos enrere i no s'ha produït", resumeix.
La barrera del 20% d'atur
La creació d'ocupació i la taxa d'atur continua sent la gran assignatura pendent tant a Espanya com a Catalunya. Set anys de crisi econòmica han normalitzat un índex sempre superior al 20% d'aturats, que actualment se situa en el 21,44%. El repte per aquest 2016 és baixar d'aquesta barrera psicològica. "És un objectiu factible per a Catalunya i, si bé és més complicat que es doni al conjunt d'Espanya, l'Estat ho pot aconseguir de cara a 2017", preveu Ramos.
El professor dóna per bona la tesi que diu que es comença a generar ocupació quan el creixement va per sobre del 2%, sense entrar en el debat sobre les condicions d'aquests nous llocs de treball. Tot i les bones perspectives, Ramos va més enllà i apunta a les deficiències sistèmiques del mercat laboral a l'Estat. "És probable que baixem de la barrera psicològica del 20% d'aturats, però el problema és que, en els millors anys, Espanya registrava un atur del 7%, el doble que la resta d'Europa!".
Més consum, més importacions
Els anys de crisi han anat acompanyats de xifres positives en l'àmbit de les exportacions de les empreses. Amb el mercat intern barrat, les companyies han buscat la manera de situar els seus productes a l'exterior i, en aquesta tasca, les firmes catalanes han estat capdavanteres. Ramos, però, veu en aquesta situació una experiència de supervivència més que no pas una lliçó apressa. "Per necessitat hem mirat cap a la UE, Àsia i Àfrica, però en quant el mercat local torni a demandar productes, ens hi tornarem a abocar i descuidarem la presència a l'exterior", anticipa.
L'economista considera que és una situació natural, ja que "els mercats interns representen un percentatge més alt de les vendes i les empreses tendeixen a cuidar-los". Per tant, la previsible desacceleració en les exportacions no es donarà per falta de competitivitat ni per haver tocat sostre, sinó "per manca de voluntat".
L'altra cara de la moneda és el de les importacions. El professor de la UB considera que la pujada del consum entre la població espanyola i catalana anirà lligada a un important creixement en les compres de productes que només es poden adquirir als mercats exteriors. "En temps de recessió intentàvem aguantar amb el nostre smartphone durant tres o quatre anys, però ara el nostre nivell adquisitiu tornarà a pujar i, molt probablement, tornarem a tenir la necessitat de canviar de telèfon cada any, el que farà pujar les importacions de mòbils", exemplifica.
L'any del nou sistema de finançament?
L'últim dels pronòstics pel 2016 està lligat amb els darrers moviments polítics. La incertesa generada després de les darreres eleccions generals i la necessitat d'arribar a pactes per assegurar la governabilitat, juntament amb les exigències financeres de les comunitats autònomes donen peu a pensar que aquest pot ser l'any de la reformulació del sistema de finançament. "Els governs autonòmics tenen competències en àmbits com l'educació o la sanitat, però no compten amb els recursos per garantir el seu funcionament. Pot semblar que la reforma del sistema és una exigència catalana, però el descontentament és generalitzat entre les comunitats", adverteix Ramos.
Tot i considerar que el 2016 es tancarà amb un nou sistema de finançament, l'economista no creu que resolgui els problemes que planteja el model actual, precisament per la necessitat d'acontentar a tots els governs autonòmics. "Caldrà veure la força dels partits catalans i bascos en la negociació, però sembla complicat que es configuri una proposta asimètrica. En quant una comunitat aconsegueixi un privilegi, la resta s'hi voldran sumar, pel que tornarem a tenir un model que replicarà les deficiències del que tenim ara".
Les previsions de les institucions ens poden donar certes pistes: el 2,5% de creixement que l'FMI preveu per Espanya, el 2,3% que va fixar Moody's per Catalunya o els 450.000 nous llocs de treball a l'Estat que espera la Comissió Europea. Pronòstics impossibles de corroborar fins a finals d'any, pel que, més que números, és el moment de les sensacions.
El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos, avança quatre titulars que deixarà el 2016 en l'àmbit econòmic espanyol i català. "El creixement seguirà, tot i que a un ritme inferior que en 2015; es mantindrà l'acceleració en la creació d'ocupació; el ritme de consum tant públic com privat es relaxarà i pujaran les importacions, després de molts anys marcats per les exportacions". En resum, "el pronòstic és positiu, però els indicadors no seran tan bons com els de 2015".
Creixement sense ensurts
Espanya espera tancar el 2015 amb un creixement econòmic per sobre del 3% i l'FMI augura una pujada del PIB d'un 2,5% de cara al pròxim any, les millors xifres dins de la UE. Ramos dóna per bons els pronòstics, tot i que amb un asterisc. "Aquestes previsions es fan amb escenaris molt conservadors, pel que es compliran sempre que no hi hagi un daltabaix". El professor recorda la situació que s'ha viscut en aquest 2015 a l'Amèrica Llatina per exemplificar situacions inesperades que han destarotat la futurologia econòmica. "El preu del petroli ha caigut més de l'esperat i, en principi, això va bé a tothom, però països exportadors com l'Argentina necessiten que aquesta caiguda es contingui perquè, si no, la seva economia pateix".
En el cas de Catalunya, l'economista dóna per bona la màxima que el país accentua les tendències que es donen en el context espanyol. "En cicles de decreixement, el país cau per sobre de la mitjana i, en els de pujança, el creix més que el global de l'Estat".
Ramos, en canvi, descarta que la incertesa política pugui tenir influència sobre les perspectives econòmiques del territori i les inversions rebudes. "Les empreses es fixen en qüestions com la situació geogràfica, la mà d'obra disponible i qualificada i les facilitats que posen els governs per instal·lar-se. Si hi hagués risc real de fugida o congelació de les inversions previstes hauríem observat la tendència des de mesos enrere i no s'ha produït", resumeix.
La barrera del 20% d'atur
La creació d'ocupació i la taxa d'atur continua sent la gran assignatura pendent tant a Espanya com a Catalunya. Set anys de crisi econòmica han normalitzat un índex sempre superior al 20% d'aturats, que actualment se situa en el 21,44%. El repte per aquest 2016 és baixar d'aquesta barrera psicològica. "És un objectiu factible per a Catalunya i, si bé és més complicat que es doni al conjunt d'Espanya, l'Estat ho pot aconseguir de cara a 2017", preveu Ramos.
El professor dóna per bona la tesi que diu que es comença a generar ocupació quan el creixement va per sobre del 2%, sense entrar en el debat sobre les condicions d'aquests nous llocs de treball. Tot i les bones perspectives, Ramos va més enllà i apunta a les deficiències sistèmiques del mercat laboral a l'Estat. "És probable que baixem de la barrera psicològica del 20% d'aturats, però el problema és que, en els millors anys, Espanya registrava un atur del 7%, el doble que la resta d'Europa!".
Més consum, més importacions
Els anys de crisi han anat acompanyats de xifres positives en l'àmbit de les exportacions de les empreses. Amb el mercat intern barrat, les companyies han buscat la manera de situar els seus productes a l'exterior i, en aquesta tasca, les firmes catalanes han estat capdavanteres. Ramos, però, veu en aquesta situació una experiència de supervivència més que no pas una lliçó apressa. "Per necessitat hem mirat cap a la UE, Àsia i Àfrica, però en quant el mercat local torni a demandar productes, ens hi tornarem a abocar i descuidarem la presència a l'exterior", anticipa.
L'economista considera que és una situació natural, ja que "els mercats interns representen un percentatge més alt de les vendes i les empreses tendeixen a cuidar-los". Per tant, la previsible desacceleració en les exportacions no es donarà per falta de competitivitat ni per haver tocat sostre, sinó "per manca de voluntat".
L'altra cara de la moneda és el de les importacions. El professor de la UB considera que la pujada del consum entre la població espanyola i catalana anirà lligada a un important creixement en les compres de productes que només es poden adquirir als mercats exteriors. "En temps de recessió intentàvem aguantar amb el nostre smartphone durant tres o quatre anys, però ara el nostre nivell adquisitiu tornarà a pujar i, molt probablement, tornarem a tenir la necessitat de canviar de telèfon cada any, el que farà pujar les importacions de mòbils", exemplifica.
L'any del nou sistema de finançament?
L'últim dels pronòstics pel 2016 està lligat amb els darrers moviments polítics. La incertesa generada després de les darreres eleccions generals i la necessitat d'arribar a pactes per assegurar la governabilitat, juntament amb les exigències financeres de les comunitats autònomes donen peu a pensar que aquest pot ser l'any de la reformulació del sistema de finançament. "Els governs autonòmics tenen competències en àmbits com l'educació o la sanitat, però no compten amb els recursos per garantir el seu funcionament. Pot semblar que la reforma del sistema és una exigència catalana, però el descontentament és generalitzat entre les comunitats", adverteix Ramos.
Tot i considerar que el 2016 es tancarà amb un nou sistema de finançament, l'economista no creu que resolgui els problemes que planteja el model actual, precisament per la necessitat d'acontentar a tots els governs autonòmics. "Caldrà veure la força dels partits catalans i bascos en la negociació, però sembla complicat que es configuri una proposta asimètrica. En quant una comunitat aconsegueixi un privilegi, la resta s'hi voldran sumar, pel que tornarem a tenir un model que replicarà les deficiències del que tenim ara".