Un acomiadament amb sentiments

L''outplacement', el procés d'acompanyament i recol·locació en la desvinculació de l'empleat, encara es resisteix a Espanya més enllà de les multinacionals

Poques empreses més enllà de les multinacionals contracten programes d'acompanyament per als treballadors acomiadats
Poques empreses més enllà de les multinacionals contracten programes d'acompanyament per als treballadors acomiadats

Una de les situacions menys agradables que es poden viure en una empresa és l'acomiadament d'algun treballador. Un moment incòmode per qui ho ha de comunicar, però sobretot un cop molt dur per qui rep la notícia. Per tal de reduir aquest impacte va sorgir el denominat outplacement (recol·locació). "És un programa per ajudar les persones a buscar un nou lloc de treball o noves oportunitats de carrera mentre se'ls dóna suport emocional en un moment de canvi", explica a VIA Empresa Olivia Borquez, directora de BSP Executive, l'encarregada de l'outplacement al grup Talent Search. Un programa que no només serveix per als acomiadaments. "Les empreses sempre es reestructuren, es fusionen o s'integren", hi afegeix Sylvia Taudien, CEO i fundadora d'Advantage Consultores i amb més de 20 anys d'experiència en aquest camp.

Tot i que és una pràctica que ve de lluny, a Espanya encara es concentra bàsicament en grans multinacionals. "Treballem amb sectors industrials, banca o farmàcia", relata Borquez. "Les pimes espanyoles no ho fan i és una llàstima no oferir almenys dues o tres sessions a una persona que se sent sola en un moment difícil", lamenta Taudien. "A països com Àustria, els Estats Units o Holanda forma part del desenvolupament de l'empleat, és quelcom obligatori", assegura.

Taudien: "Les empreses sempre es reestructuren, es fusionen o s'integren"

En qualsevol cas, la reforma de la llei laboral del 2012 va incorporar l'obligació d'oferir aquests programes en acomiadaments col·lectius a partir dels 50 treballadors (article 51.10 de la Llei 3/2012 de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral). "Quan no era una obligació legal, fa 10 anys, només ho feien les companyies americanes", recorda Borquez. Amb la crisi i la inclusió a la llei, "els programes en molts casos eren testimonials perquè es posaven 40 persones a una sala amb un ordinador i se'ls ensenyava a fer el CV", critica.

Un suport emocional
A Espanya, però, la recol·locació bàsicament té lloc quan una persona és acomiadada i l'empresa li ofereix un servei d'ajuda per trobar una nova feina a través de consultors experts com els que lideren Borquez o Taudien. "Això inclou una part de coaching perquè la persona pugui gestionar el procés de canvi. Treballar com ho comunicarà al seu entorn o la planificació de les finances", indica la primera.

"Fem molt d'èmfasi a treballar els factors emocionals del moment de l'atur. Si no estàs bé i no has assimilat per què has perdut la feina, quan en busques una de nova això es nota, per exemple durant una entrevista", assegura Borquez. "La persona es pot enfonsar si li pregunten per què ha perdut l'última feina i utilitzem tècniques de coaching per ajudar-la a estar bé, que és el primer pas per buscar feina", afegeix.

Taudien relata com habitualment els mateixos consultors es desplacen a l'empresa i quan es comunica l'acomiadament es troben en una habitació del costat per poder-los atendre a l'instant. "Els permet desfogar-se emocionalment just després de rebre la notícia", valora.

Una acollida que acostuma a ser molt emocional perquè "la persona està molt afectada, sobretot els homes. No conceben la vida a casa sense treballar". Per contra, assegura, "la dona es recompon més fàcilment perquè sempre té moltes tasques a fer". Sigui com sigui, Taudien insisteix en l'assistència emocional que requereix l'outplacement. "S'analitza la situació i es fa un balanç de vida professional, animant-lo i ensenyant-li la ruta per trobar una nova feina". Al capdavall, constata, "el que més els afecta és la incertesa".

Noves eines
Més enllà del suport piscològic, els programes de recol·locació treballen les eines amb les que es busca feina a dia d'avui. "Treballem en un segment d'edat més avançada, de posicions mitjanes-altes amb persones que fa 15 anys que no han fet una entrevista o que no han fet mai un CV perquè els van reclutar a la universitat", assegura Olivia Borquez. "Tenir un bon CV, saber fer una bona entrevista, dominar les xarxes socials i els portals de feina o webs d'empreses amb reclutament directe", afegeix.

També hi ha un "suport en la gestió econòmica en funció de la indemnització rebuda", apunta Sylvia Taudien. "Fem anàlisis de personalitat per veure els punts forts i febles. Entrenem les entrevistes de feina, com fer el currículum o construir una marca personal a les xarxes socials. I com buscar feina a través de contactes o d'Internet".

Una de les organitzacions que contracta programes de recol·locació és el RACC. "Ho hem treballat de forma puntual en casos en els que la recol·locació es complicada", explica a VIA Empresa el seu director de Recursos Humans, Josep M. Feliu. "El criteri que seguim és quan per alguna raó s'ha d'acomiadar o rescindir el contracte d'una persona que tindrà més difícil la recol·locació. A més de la indemnització que li correspongui donem el servei de l'outplacement", indica.

Pel RACC, assegura, és "un valor afegit perquè a vegades les companyies hem de prendre decisions que no faríem si no ens hi veiéssim forçats". Amb l'outplacement, doncs, d'alguna manera "ajudes en el procés de transició. Els seus resultats són bons i en un 70% dels casos la gent es recol·loca o crea un negoci", destaca Feliu.

Quant dura la recol·locació?
"En el moment de crisi era més difícil que la gent es recol·loqués i el procés era una mica més llarg", reconeix el dirigent del RACC. "Si ara la mitjana són quatre o sis mesos, en aquell moment podien ser de vuit a dotze", quantifica. Per Taudien, "a Espanya una recol·locació pot trigar entre sis i dotze mesos mentre que als Estats Units en dos mesos pot funcionar".

Sigui com sigui, també depèn del que contracti cada companyia. "L'empresa ofereix com a part de les condicions de sortida la possibilitat de participar en un programa d'outplacement. Són uns tres mesos generalment", xifra Olivia Borquez des de BSP Executive.

"Hi ha empreses que contracten 10 sessions, algunes tres o sis mesos i d'altres un període indefinit", revela Sylvia Taudien. Segons la responsable d'Advantage Consultores, "el volum d'outplacement no és menor que abans de la crisi, ara fins i tot en tenim una mica més".


"A Espanya una recol·locació pot trigar entre sis i dotze mesos mentre que als Estats Units en dos mesos pot funcionar"

L'origen
L'outplacement és un concepte que sorgeix als anys 70 als Estats Units durant la primera crisi del petroli amb les empreses forçades a acomiadar molts treballadors. "Es van preguntar com podien ajudar aquestes persones en la seva transició professional i els van oferir un coaching i un acompanyament per ajudar-les a trobar una nova ubicació", recorda Taudien.

A Europa comença a finals dels anys 80 a Holanda i a principis dels 90 a Espanya. "Actualment un 20% de les empreses espanyoles ofereix outplacement a les persones desvinculades", assegura la dirigent d'Advantage, que prefereix parlar de newplacement perquè "out té una connotació negativa; igual que acomiadament. Per això també parlem de desvinculació".

Segons la consultora, "les empreses ho fan per mantenir la pau social i que la gent que es queda a la companyia vegi que hi ha una RSC. Alhora, ajuden les persones desvinculades de forma eficaç en la seva recol·locació".

Avui et destaquem
Comentaris