Els compradors estrangers són la gran esperança per al mercat immobiliari d'alt standing. Un mercat que s'enfronta a una demanda interna del tot paralitzada, fruit del l'enfonsament del sector el totxo, de la delicada situació econòmica que viu el país i de la manca de crèdit bancari. Davant d'això, els propietaris de mansions a Llavaneres, Sitges o S'Agaró que vulguin desprendre's d'elles no tenen més remei que mirar més enllà de les fronteres estatals.
Els russos –com no- però també francesos, belgues o àrabs tenen el punt de mira posat en els immobles de luxe catalans. Avui en dia els consideren una bona oportunitat d'inversió. El mercat immobiliari del país, malmès com cap altre –el preu de l'habitatge ha baixat entre un 30 i un 50% des de 2007- en pot sortir beneficiat. Però els experts en aquest àmbit asseguren que abans cal un canvi de mentalitat i d'expectatives per part dels propietaris.
Oportunitat d'inversió
Les compres per part d'estrangers s'han disparat aquest 2013. Segons dades de Solvia, la immobiliària de Banc Sabadell, han crescut en un 183 % i suposen el 10 % del total de les seves operacions d'enguany. El 15% dels compradors de Solvia són estrangers no residents a l'Estat espanyol i el 33% fa la compra per invertir. En el sector dels immobles de luxe, les xifres es disparen. "Aquest 2013, la majoria dels nostres clients vénen de fora", reconeix Ana Miralles, directora de la seu del Maresme de la immobiliària d'alt standing Engel & Völkers.
Els russos són clara majoria (40%) seguits dels francesos (20%). En la cartera de clients d'Engel & Völkers també hi ha belgues, àrabs, qatarís i, fins i tot, xinesos. Els compradors estatals, en aquest cas, tan sols arriben al 15%.
Per què s'ha decantat tan la balança cap al comprador estranger? "La crisi de Xipre ha fet que molta gent perdés la confiança en les inversions financeres i troben de nou en l'habitatge un reducte segur", destaca Miralles. En l'àmbit europeu, Espanya i Grècia s'han convertit en mercats immobiliaris molt interessants. "Els nostres preus ara són competitius a nivell mundial, no com fa set anys", afegeix Miralles. A diferència de llavors, els immobles donen bon rendiment si es posen de lloguer, i els compradors s'asseguren no perdre diners en cas de revenda perquè els han adquirit a un preu adequat, sense sobrecost.
El mapa immobiliari europeu i català
En el mercat immobiliari d'alt standing europeu, els principals competidors per a Catalunya són Grècia, la Costa Blava francesa, Marbella i les Illes Balears. En l'àmbit català, a més del Maresme (el sector Alella-Tiana-Teià, i Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, bàsicament), hi figuren la Costa Brava, Sitges i Gavà com a punts calents.
Barcelona ciutat també és un pol d'atracció d'inversió estrangera. Segons explica Françoise Carriere, soci de la immobiliari d'alt standing Coldwell Banker, en una entrevista a l'ACN, el mercat d'habitatges de luxe barceloní "ha despertat" des de fa 8 mesos. "Fa temps que no veiem tan moviment al mercat, amb un increment de les vendes del 30%". Però a la capital catalana la majoria d'inversions tenen un altre tarannà, segons Coldwell Banker.
Els clients cerquen immobles de luxe per transformar-los en hotels d'alt standing o apartaments turístics, que ofereixen una rendibilitat d'entre el 4% i el 5%, per revendre'ls a mitjà termini i treure'n una plusvàlua.
Pressupost i finançament
Catalunya, com a norma general, no atrau els grans multimilionaris, sinó un perfil de comprador més baix. És sobretot un imant de la classe mitja més adinerada (molt més que la de la majoria d'estats Europeus) de Rússia i altres països de l'antiga òrbita soviètica. La despesa mitjana que estan realitzant en cases d'alt standing ronda entre els 500.000 i els 700.000 euros. "Mig milió és el pressupost més demanat avui en dia", resol Miralles.
Una xifra que no és baladí: tal i com apunten des de Coldwell Banker, la legislació aprovada pel govern espanyol –que concedeix el permís de residència als estrangers que comprin propietats de més de 500.000 euros– està provocant "encara més interès" entre els inversors estrangers.
La manca de crèdit, determinant en el mercat nacional, no té cap pes entre els compradors estrangers. "La majoria d'operacions es paguen al comptat", resol Miralles. Una tendència creixent: segons les dades de Solvia, el 70% de les vendes formalitzades aquest primer semestre de l'any s'han realitzat sense necessitat de finançament bancari.
Luxe vs. sobrecost
"Alt standing no implica sobrevaloració, un inversor el que vol és pagar el preu correcte", afirma Miralles. És a dir, aquell que pertoca el producte. El mercat immobiliari del país compleix ara amb aquest condicionant, però ha hagut de reduir preus fins gairebé a la meitat per aconseguir-ho. En el camp de l'alt standing, sovint s'ha confós luxe amb sobrecost. "Els 100 milions d'abans es van convertir automàticament en 1 milió d'euros amb el canvi de moneda, i d'aquí costa molt sortir", relata la directora d'Engel & Völkers.
Encara hi ha molts propietaris, segons expliquen des de la immobiliària, que es neguen a rebaixar el preu, perquè no volen "malvendre". I així acumulen anys i anys amb immobles que es devaluen i es degraden per manca d'ús . "Hi ha cases d'alt standing en venda que porten set o vuit anys florint-se" explica Ana Miralles. La directora d'Engel & Völkers Maresme constata, en canvi, que quan posen a la venda una casa a un preu ajustat al mercat actual, la venen "en un o dos mesos, sense excepció". "Però molta gent encara no ho vol entendre" afegeix, resignada.
Lligams entre Catalunya i Rússia
Tots aquests moviments en el mercat immobiliari d'alt standing català són una mostra més dels vincles cada cop més estrets que uneixen catalans i russos a l'hora de fer negocis. "La relació Rússia-Espanya és bàsicament una relació entre Catalunya i Rússia", va dir Artur Mas l'any passat, quan va visitar el país presidit per Vladimir Putin.
Ho va afirmar basant-se en dades com les següents: El 35-40% de les exportacions espanyoles són catalanes, així com el 30% de les importacions de productes de Rússia. A més, el 60-65% del turisme rus que rep Espanya escull Catalunya. Un fet, aquest últim, que es fa evident en qualsevol de les principals destinacions turístiques del país, on el rus és ja un dels idiomes que més s'escolten.
Les empreses catalanes, especialment les immobiliàries, s'han hagut d'adaptar a aquesta nova dinàmica per treure'n profit. "El primer que hem hagut de fer és aprendre a parlar rus, no ens queda alternativa", explica Ana Miralles des d'Engel & Völkers. Del tracte amb ells n'extreuen que el tòpic del rus milionari i malgastador queda molt lluny. "Sempre venen acompanyats d'assessors i agencies del seu país, i amb una idea molt clara del que vol pagar".
Malgrat les veus que indiquen el contrari, Miralles considera que el mercat rus dista de la saturació. El seu pronòstic és molt clar: "Crec que ens envairan. Els estem venent el nostre millor patrimoni, com van fer els mallorquins amb els alemanys".
Els russos –com no- però també francesos, belgues o àrabs tenen el punt de mira posat en els immobles de luxe catalans. Avui en dia els consideren una bona oportunitat d'inversió. El mercat immobiliari del país, malmès com cap altre –el preu de l'habitatge ha baixat entre un 30 i un 50% des de 2007- en pot sortir beneficiat. Però els experts en aquest àmbit asseguren que abans cal un canvi de mentalitat i d'expectatives per part dels propietaris.
Oportunitat d'inversió
Les compres per part d'estrangers s'han disparat aquest 2013. Segons dades de Solvia, la immobiliària de Banc Sabadell, han crescut en un 183 % i suposen el 10 % del total de les seves operacions d'enguany. El 15% dels compradors de Solvia són estrangers no residents a l'Estat espanyol i el 33% fa la compra per invertir. En el sector dels immobles de luxe, les xifres es disparen. "Aquest 2013, la majoria dels nostres clients vénen de fora", reconeix Ana Miralles, directora de la seu del Maresme de la immobiliària d'alt standing Engel & Völkers.
Els russos són clara majoria (40%) seguits dels francesos (20%). En la cartera de clients d'Engel & Völkers també hi ha belgues, àrabs, qatarís i, fins i tot, xinesos. Els compradors estatals, en aquest cas, tan sols arriben al 15%.
Per què s'ha decantat tan la balança cap al comprador estranger? "La crisi de Xipre ha fet que molta gent perdés la confiança en les inversions financeres i troben de nou en l'habitatge un reducte segur", destaca Miralles. En l'àmbit europeu, Espanya i Grècia s'han convertit en mercats immobiliaris molt interessants. "Els nostres preus ara són competitius a nivell mundial, no com fa set anys", afegeix Miralles. A diferència de llavors, els immobles donen bon rendiment si es posen de lloguer, i els compradors s'asseguren no perdre diners en cas de revenda perquè els han adquirit a un preu adequat, sense sobrecost.
El mapa immobiliari europeu i català
En el mercat immobiliari d'alt standing europeu, els principals competidors per a Catalunya són Grècia, la Costa Blava francesa, Marbella i les Illes Balears. En l'àmbit català, a més del Maresme (el sector Alella-Tiana-Teià, i Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, bàsicament), hi figuren la Costa Brava, Sitges i Gavà com a punts calents.
Barcelona ciutat també és un pol d'atracció d'inversió estrangera. Segons explica Françoise Carriere, soci de la immobiliari d'alt standing Coldwell Banker, en una entrevista a l'ACN, el mercat d'habitatges de luxe barceloní "ha despertat" des de fa 8 mesos. "Fa temps que no veiem tan moviment al mercat, amb un increment de les vendes del 30%". Però a la capital catalana la majoria d'inversions tenen un altre tarannà, segons Coldwell Banker.
Els clients cerquen immobles de luxe per transformar-los en hotels d'alt standing o apartaments turístics, que ofereixen una rendibilitat d'entre el 4% i el 5%, per revendre'ls a mitjà termini i treure'n una plusvàlua.
Pressupost i finançament
Catalunya, com a norma general, no atrau els grans multimilionaris, sinó un perfil de comprador més baix. És sobretot un imant de la classe mitja més adinerada (molt més que la de la majoria d'estats Europeus) de Rússia i altres països de l'antiga òrbita soviètica. La despesa mitjana que estan realitzant en cases d'alt standing ronda entre els 500.000 i els 700.000 euros. "Mig milió és el pressupost més demanat avui en dia", resol Miralles.
Una xifra que no és baladí: tal i com apunten des de Coldwell Banker, la legislació aprovada pel govern espanyol –que concedeix el permís de residència als estrangers que comprin propietats de més de 500.000 euros– està provocant "encara més interès" entre els inversors estrangers.
La manca de crèdit, determinant en el mercat nacional, no té cap pes entre els compradors estrangers. "La majoria d'operacions es paguen al comptat", resol Miralles. Una tendència creixent: segons les dades de Solvia, el 70% de les vendes formalitzades aquest primer semestre de l'any s'han realitzat sense necessitat de finançament bancari.
Luxe vs. sobrecost
"Alt standing no implica sobrevaloració, un inversor el que vol és pagar el preu correcte", afirma Miralles. És a dir, aquell que pertoca el producte. El mercat immobiliari del país compleix ara amb aquest condicionant, però ha hagut de reduir preus fins gairebé a la meitat per aconseguir-ho. En el camp de l'alt standing, sovint s'ha confós luxe amb sobrecost. "Els 100 milions d'abans es van convertir automàticament en 1 milió d'euros amb el canvi de moneda, i d'aquí costa molt sortir", relata la directora d'Engel & Völkers.
Encara hi ha molts propietaris, segons expliquen des de la immobiliària, que es neguen a rebaixar el preu, perquè no volen "malvendre". I així acumulen anys i anys amb immobles que es devaluen i es degraden per manca d'ús . "Hi ha cases d'alt standing en venda que porten set o vuit anys florint-se" explica Ana Miralles. La directora d'Engel & Völkers Maresme constata, en canvi, que quan posen a la venda una casa a un preu ajustat al mercat actual, la venen "en un o dos mesos, sense excepció". "Però molta gent encara no ho vol entendre" afegeix, resignada.
Lligams entre Catalunya i Rússia
Tots aquests moviments en el mercat immobiliari d'alt standing català són una mostra més dels vincles cada cop més estrets que uneixen catalans i russos a l'hora de fer negocis. "La relació Rússia-Espanya és bàsicament una relació entre Catalunya i Rússia", va dir Artur Mas l'any passat, quan va visitar el país presidit per Vladimir Putin.
Ho va afirmar basant-se en dades com les següents: El 35-40% de les exportacions espanyoles són catalanes, així com el 30% de les importacions de productes de Rússia. A més, el 60-65% del turisme rus que rep Espanya escull Catalunya. Un fet, aquest últim, que es fa evident en qualsevol de les principals destinacions turístiques del país, on el rus és ja un dels idiomes que més s'escolten.
Les empreses catalanes, especialment les immobiliàries, s'han hagut d'adaptar a aquesta nova dinàmica per treure'n profit. "El primer que hem hagut de fer és aprendre a parlar rus, no ens queda alternativa", explica Ana Miralles des d'Engel & Völkers. Del tracte amb ells n'extreuen que el tòpic del rus milionari i malgastador queda molt lluny. "Sempre venen acompanyats d'assessors i agencies del seu país, i amb una idea molt clara del que vol pagar".
Malgrat les veus que indiquen el contrari, Miralles considera que el mercat rus dista de la saturació. El seu pronòstic és molt clar: "Crec que ens envairan. Els estem venent el nostre millor patrimoni, com van fer els mallorquins amb els alemanys".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.