"Una activitat que genera 20 milions d'euros diaris no es pot eliminar"

Jordi Ficapal, Director de l'Observatori de Turisme Responsable, reclama un model de turisme responsable per crear la millor ciutat per visitar i, alhora, la millor ciutat per viure

La Sagrada Família és el primer lloc turístic d'Europa que cal visitar. No ho diu cap informe, ho diuen els usuaris de Tripadvisor que atorguen al temple expiatori català la cinquena posició del rànquing mundial dels millors llocs d'interès turístic. "Els millors llocs per visitar són els millors llocs per viure", afirma Jordi Ficapal, Director de l'Observatori de Turisme Responsable, de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (Universitat Ramon LLull), en una entrevista a VIAempresa.

En el marc del Dia Mundial del Turisme Responsable celebrat aquest dimarts, Ficapal recorda que el turisme és un dels pilars econòmics de Barcelona i de Catalunya. De fet, segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya el turisme representa el 12% del PIB català. Un argument que també es pot aplicar a Espanya, territori que lidera el rànquing de països més competitius en turisme segons el World Economic Forum (WEF).

Què entenem per turisme responsable i sostenible?
És un turisme que té en compte els residents. Si la destinació és bona pels que hi viuen també pot tenir un atractiu pels que la visiten. Al contrari no tindria sentit. Els millors llocs per visitar són els millors llocs per viure. És a dir, que els impactes positius del turisme (els beneficis econòmics) es distribueixin adequadament. Això és el que dóna legitimitat a l'activitat.

Podríem dir que Barcelona és la millor ciutat per visitar i, alhora, la millor ciutat per viure?
És cert que des del 2010 s'ha avançat en els instruments i gestió del turisme, però no s'ha aconseguit encara l'efecte desitjat. No hem pogut descentralitzar suficientment el turisme, ni tenim un diàleg multistakeholders. Avui en dia els lobbies encara tenen més força que els nous sistemes de governança. S'hi està treballant, però necessitem més temps per veure'n els resultats.

Turisme de qualitat vs. turisme de serveis?
El turisme de negocis és molt beneficiós per la ciutat. Barcelona ciutat de congressos és un eslògan dels 70-80, que en aquell moment era un desig i ara ja és una realitat. Aquest turista consumeix més, té una estada més elevada, ocasiona presència estable de negocis i el seu impacte econòmic és superior al del turista de sol i platja. En aquest sentit, Barcelona té un diferencial importantíssim respecte altres ciutats: té tot tipus d'oferta cultural, de negocis, de sol i platja, d'oci… En un entorn de 100 quilòmetres quadrats. Les que més s'aprofiten són les de negoci; les de sol i platja són les que ocasionen una major pressió sobre la vida ciutadana, sobretot en certs districtes de la ciutat.

El 80% dels seus ciutadans de Barcelona consideren que és una activitat positiva.
Sí, el ciutadà de Barcelona és plenament conscient que molts dels negocis i llocs de feina de la ciutat tenen a veure amb el turisme. És una activitat que genera 20 milions d'euros diaris i no es pot eliminar. Ara bé, també és cert que en les enquestes de preocupacions ciutadanes mai havia aparegut el turisme i en l'última enquesta apareix en quart lloc…

El ciutadà veu la cara A i la cara B. Si tenim en compte que en 10 anys hem multiplicat la quantitat de turistes a Barcelona, quin volum de turisme pot suportar la ciutat?
Tenim pocs instruments de mesura rigorosos per calcular-ho. No s'ha fet mai un estudi de capacitat de càrrega perquè és una cosa molt complexa. Els tenim de certs monuments concrets, però no del conjunt de la ciutat. Fins ara totes les decisions es basen principalment amb intuïcions. Hi ha la intuïció de què no hem assolit el màxim nombre de visitants, ara bé, hem de gestionar la percepció d'excés de turistes que tenen alguns residents.

Ada Colau parla de limitar el nombre de turistes i pensar amb els veïns, amb l'objectiu d'evitar una bombolla turística. Hi haurà canvis?
Sí, però també estic segur que hi haurà diàleg i acords entre govern i sectors com per no posar en perill aquesta activitat que tan necessària és per la ciutat i per Catalunya. Barcelona no pot prescindir del turisme, però no necessàriament s'ha de continuar fent tot com s'havia fet. De moment ja hi ha el tema de la llicència hotelera del Deutsche Bank.

Hi haurà un canvi legislatiu en relació a l'economia col·laborativa? Hem vist que l'allotjament no està al marge d'aquesta evolució...
El tema del turisme col·laboratiu és un fenomen que està aquí per quedar-se; no s'hi ha de lluitar, se l'ha d'incloure dins dels mecanismes adequats com la resta d'activitat d'allotjament. En aquest sentit, el govern de la Generalitat està treballant amb una legislació bed & breakfast que permeti autoritzar i legalitzar aquest tipus d'activitat i regular-la al mateix temps. Ara bé, el turisme col·laboratiu té un problema de concepte. Estem anomenant turisme col·laboratiu a una activitat que no és col·laborativa, és una nova forma d'intermediació i fins i tot un nou model de negoci.

Es refereix a Airbnb?
Sí, és el cas Airbnb contraposat al Couchsurfing o al HomeExchange. En aquest segon cas tu pagues la teva quota per formar part de la comunitat i oferir la teva casa com a intercanvi d'un altre allotjament, però no hi ha una transacció econòmica. Això és turisme col·laboratiu. O oferir un sofà gratuït a casa teva. Existeix el model híbrid que és el cas Airbnb, on hi ha gent que ofereix casa seva però també hi ha una transacció econòmica, per tant no deixa de ser una altra manera d'intermediació de l'allotjament. De fet, dels 30.000 anuncis d'apartament publicitats a Airbnb, molts d'ells són anuncis que també es publiquen a altres pàgines webs. Ho hem de distingir perquè quan parlem de les bondats de l'economia col·laborativa i defensem el turisme col·laboratiu hem de saber de què parlem.

Hi ha un nou tipus de consumidor molt sensibilitzat amb els principis de sostenibilitat, responsabilitat i del turisme col·laboratiu.
El consumidor Millennial és una tendència que es confirma. Aquest consumidor que serà majoritari en uns anys i que s'incorpora al mercat del consum turístic, valora unes característiques diferents del producte, respecte el que valorava el turista Baby boomer. Abans l'opció preu, instal·lacions i facilities eren molt importants. Per contra, el Millennial posa l'accent en l'experiència; vol que sigui una experiència pura, més autèntica, més real. El turista Millennial té interès en ser un ciutadà temporal d'aquella ciutat. Valoren l'autenticitat de l'experiència i sentir que quan viatgen estan contribuint a causes nobles, és a dir un turisme responsable.

Ha connectat amb aquest consumidor el sector hoteler?
No, Airbnb s'ha emportat els turistes dels hotels perquè han sabut connectar amb el nou client. Els hotels, en la seva majoria, encara pensen que estan venent instal·lacions, decoració… facilities. Són un tipus d'indústria molt tradicional, amb lideratges del segle XX i que no reaccionen ràpidament, que no llegeixen bé els canvis i sobretot no estan comunicant. El nou consumidor vol veure la figura de l'hoteler a favor de la seva ciutat, no només a favor del compte de resultats. La indústria de l'hospitalitat és una indústria basada en intangibles: estem venent seguretat, confort, tranquil·litat… I, en canvi, els hotels no ho estan aplicant al seu model de negoci. En alguns casos s'han convertit en negocis immobiliaris, més que en negocis d'hospitalitat. Els hotels que ho veuen i aposten per la RSE en surten beneficiats.

Avui et destaquem
El més llegit