Comparteixen llengua, història i avantpassats... a més de peatges que encareixen el transport entre ambdós territoris, infraestructures somniades que no arribem mai i una relació comercial que els fa ser alguna cosa més que socis a les portes del Mediterrani. Catalunya i el País Valencià, que aquest divendres celebra la seva diada del 9 D'Octubre en un nou context polític, no solen caminar junts en les seves peticions a Madrid. Però sembla que les evidències, econòmiques, geogràfiques i històriques poden fer canviar la relació. El Corredor Mediterrani i el finançament autonòmic són els culpables que dos territoris germans siguin, a més, amics.
La millora del finançament és una de les principals reivindicacions catalanes. Fa uns mesos, en un acte celebrat a Barcelona, el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, posava de manifest que "la distribució de recursos entre l'administració central i les autonomies està esbiaixada a favor de l'administració central".
Junts pel finançament?
Aquesta exigència de millora del finançament és una de les reclamacions en què catalans i valencians coincideixen quan alcen la veu envers Madrid. De fet, aquest dimecres s'ha signat a València el 'Manifest per un Finançament Just per a la Comunitat Valenciana', un text promogut pel Consell valencià al qual s'hi han sumat els rectors de les universitats públiques catalanes, els sindicats i la patronal Cierval. Javier López Mora, secretari general d'aquesta patronal que representa al 98% de l'empresariat valencià, ho justifica a VIA Empresa assegurant que "si hi ha una comunitat que tinga legitimitat per exigir un canvi en el sistema de finançament i parlar més alt que cap, encara que a altres se les senta més alt, com a Catalunya, és la valenciana".
En aquest sentit, López Mora apunta que "no es tracta d'una qüestió de colors polítics, des de fa molt temps hem rebut molt per sota de la mitjana, tant en finançament com en inversions". I el secretari general de Cierval li posa números a la seva reivindicació: "Rebem 200 euros menys que, per exemple, rep un càntabre, per què? Quin és la raó perquè li la tinga en un estadi inferior, sense fer cas a les seues reclamacions? Açò és una qüestió de justícia i de solidaritat".
El doctor en Geografia Josep Vicent Boira, secretari autonòmic de la conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del territori de la Generalitat Valenciana, creu que, tot i que la reivindicació és compartida, els "valencians hem de fer la nostra feina i no anar de bracet amb Catalunya". El dèficit de finançament al País Valencià ofega la comunitat i "a més, cal afegir que el Partit Popular no ha fet servir altres palanques per compensar l'infrafinançament per via de les infraestructures als Pressupostos Generals de l'Estat. Els valencians ens hem de posar les piles i reclamar allò que és just".
Polítics que es donen l'esquena
Les relacions polítiques entre Catalunya i el País Valencià fa anys que posen bastons a les rodes als interessos econòmics d'ambdues regions. La instrumentalització per part de determinats col·lectius de l'anticatalanisme com a arma electoral, atacant sobretot la inqüestionable unitat de la llengua, han demolit les relacions institucionals entre aquestes dues comunitats germanes. Però la connexió entre el carrer Cavallers i la plaça de Sant Jaume sembla que comença a descongelar-se. Amb l'actual canvi de govern al País Valencià se segueix el camí de l'entesa i aquest estiu el president català, Artur Mas, es va reunir amb el president valencià durant les seves vacances a Menorca en una trobada titllada d'informal però on es van tractar temes rellevants, com la independència de Catalunya. En aquest context, Ximo Puig assegurava que és "és absurd mantenir-se d'esquena a la realitat, sense comunicació i sense sumar esforços amb Catalunya".
La relació a dues bandes entre els dos territoris també ha depès, durant anys, dels equilibris al Congrés dels Diputats. Quan el 1993 el PSOE va perdre la majoria absoluta i va necessitar a Convergència i Unió per governar, es va iniciar un apropament entre Lerma i Pujol, que el triomf de Zaplana va esmitjar el 1995. La mateixa situació es va repetir a les generals del 1996: quan Aznar va necessitar CiU per salvar la majoria a Madrid, els palaus de Cavallers i Sant Jaume tornaven a mirar-se.
Però el 2004 la majoria absoluta del PP va tallar un altre cop la connexió, i els governs de Francesc Camps i Alberto Fabra no han contribuït a reconduir la situació. "Camps i Valcárcel, el president murcià, van estar 52 vegades reunits. Amb el president català, només es va reunir una sola vegada i en un partit de futbol celebrat a Mestalla, un context molt clarificador. El desequilibri no s'entén", apunta Pau Caparrós, director d'Estudis i projectes de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa.
Per a Caparrós, aquest és "un problema greu". L'expert considera que és "inassolible" que l'economia valenciana tingui dificultats per reunir-se amb el seu principal client econòmic. "Recordem que de les relacions entre comunitats autònomes que fa el País Valencià, el 40% les manté amb Catalunya. Reivindiquem que és una situació que cal superar" afegeix. Una superació que es va començar a dibuixar el 2011, quan el president català va rebre als seus homòlegs, valencià i murcià, en una cimera per reclamar conjuntament el Corredor Mediterrani.
La lògica de la geografia empeny les infraestructures
Les relacions polítiques entre Catalunya i València sovint han estat difícils, però es pot lluitar contra la geografia? Josep Vicent Boira creu que no. L'autor nord-americà Robert Kaplan en el seu llibre La venjança de la geografia (RBA Libros, 2013) avisa que si no es tenen en compte els paràmetres històrics i geogràfics d'un territori en el qual s'insereix un poble o una nació, aquests passen factura. "I precisament això és el que ens està passant a l'Estat espanyol, s'estan dissenyant unes infraestructures que obliden la geografia però obliden també les raons econòmiques reals, i això es notarà bé sigui amb un major dèficit, en infraestructures que no es fan servir o problemes de tot tipus", avisa Boira.
En la defensa de l'argument econòmic es troben també els empresaris valencians. Javier López Mora recorda que el Corredor Mediterrani "és una infraestructura de primer ordre, estratègica, que va a reforçar tot l'eix on viu una part importantíssima de la població que, a més, genera un PIB molt important per a tot el país". Per la seva part, Boira considera que cal rehabilitar la Via Augusta, una via que uneix el litoral mediterrani fins a Roma i que a través del temps s'ha anat sobreescrivint –amb l'autopista als anys 60 i actualment, amb el Corredor Mediterrani-. "Són infraestructures que se superposen en una geografia intermodal (port-carretera) orientada a Europa en què la lògica de la proximitat geogràfica cau pel seu propi pes", per això, diu, "cal reorientar la política d'infraestructures espanyola, tan avesada a la centralitat i la radialitat".
Tradicionalment, els grans pensadors sempre han centrat la relació entre Catalunya i el País Valencià en la cultura, la llengua comuna i la història per la pertinença a la Corona d'Aragó, però "no s'ha parlat tant de les relacions comercials i s'ha d'ampliar aquestes relacions també a àmbits com l'economia i la geo-estratègia", explica Boira. El geògraf és del parer que "s'ha d'obrir l'angular i ampliar els camps de relació que avui dia poden ser inclús més importants que la tradició".
Llaços comercials impertèrrits
A la pregunta de com és el diàleg empresarial entre catalans i valencians, l'adjectiu "excel·lent" és el primer que li surt a López Mora. "Les relacions han sigut sempre molt fluides. No oblidem que Catalunya és el principal client dels productes de la Comunitat Valenciana. L'any 2013, amb dades avançades, van ser vendes per més de 4.000 milions d'euros, la qual cosa representa el 23,6% del comerç interregional".
Les dades a les quals fa referència el secretari general de Cierval pertanyen a l'estudi C-intereg CEPREDE, el qual revela que, a data de 2013, Catalunya importa del País Valencià per valor de 4.028 milions d'euros. A l'inrevés, entre 1995 i 2010, el País Valencià era la comunitat on més exportava Catalunya dins d'Espanya, però les xifres de 2013 revelen que, tot i haver augmentat les exportacions (dels 3.799 fins als 6.675 milions d'euros), Aragó s'ha convertit en la primera destinació de les exportacions catalanes interregionals, en les quals entra també la producció i distribució d'energia elèctrica, aigua i gas.
Aquestes xifres fan palès, en opinió de Josep Vicent Boira, que "el futur es troba en el Corredor Mediterrani i les seves artèries d'abastiment: Aragó intenta obrir-se a València pel port de Sagunt i aquesta confluència podria articular una gran macro-regió econòmica i no pas altres infraestructures que el govern de Madrid construeix i no tenen cap mena de sentit des del punt de vista de la rendibilitat", avisa el secretari de la Generalitat Valenciana. Boira creu que "hauria d'existir una Commonwealth catalano-valenciana que podria allargar-se fins a Múrcia, Almeria i Aragó, que ja està intentant vascular cap al Mediterrani i es postula com a vertebrador de la connexió atlàntica".
Les relacions comercials han estat la punta de llança de les relacions entre Catalunya i el País Valencià quan les opcions polítiques entre aquests dos territoris s'han donat l'esquena. Sembla que els empresaris han entès que han de fer front comú per defensar plantejaments d'acord amb la geografia i a prioritats compartides per competir a escala global: el Manifest de Tarragona del febrer del 2013 i la creació de l'Espai Econòmic del Mediterrani Espanyol per part de les Cambres de Comerç de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Múrcia en són exemple clar.
Una altra qüestió és la inquietud que genera el debat polític lligat a la sobirania catalana. "La independència preocupa i molt, i no agrada. El que es vol és mantenir l'estabilitat i els llaços fraternals que s'han vingut sempre amb la Comunitat Valenciana i el que volem és que prevalga l'element comercial, empresarial i d'unitat per sobre de qualsevol altra circumstància", manté José López Mora.