Aquests darrers dies hem sabut que els francesos de Crédit Mutuel han decidit desprendre’s de la històrica asseguradora catalana, que van adquirir el 2012 acompanyats del RACC. Ha passat una dècada i sembla que Crédit Mutuel no ha aconseguit ni de lluny els objectius que s’havia proposat amb la compra d’Agrupació Mútua. L’obsessió per potenciar el banc del grup, Targo, que marcava el pas de tot el conglomerat assegurador, format per Agrupació Mútua i també per la companyia Atlantis -vinculada als sindicats- ha dibuixat el destí dels interessos de Crédit Mutuel a l’Estat. D’entrada, l’obsessió per potenciar aquest banc desconegut del tot per al públic espanyol ja demostrava un profund grau d’ignorància sobre el mercat de la banca a l’Estat, on les entitats estrangeres acostumen a no tenir l’èxit que preveuen els seus plans de negoci. El francesos pensaven que amb Targo disposaven d’alguna mena de Sant Greal de les finances, però al final han acabant despertant a la crua realitat. Això sí, pel camí ens han deixat iniciatives comercials estrambòtiques, com ara la de la unificació de les marques Agrupació, Atlantis i Targo sota una denominació paraigua que es diu “Tomamos impulso”, que a banda de semblar l’eslògan d’alguna plataforma de caràcter polític, només té versió en castellà, quan la immensa majoria dels seus clients de productes asseguradors són residents a Catalunya i Balears. Al final, ha resultat que l’impuls que agafaven era per liquidar les activitats i fugir corrents del país.
Tots els senyals semblen indicar que tant Agrupació Mútua com les altres entitats asseguradores del hòlding no sortiran a subhasta, sinó que Crédit Mutuel les transferirà directament als seus compatriotes d’Axa, una de les grans companyies d’assegurances del planeta, que per cert, no es caracteritza gaire per respectar les marques que devora, com vam veure en el cas de Winterthur. Aquest darrer fet, implicaria la desaparició definitiva d’una marca nascuda el 1902 dins del fèrtil moviment mutualista català de l’època. No obstant això, aquest no serà el primer episodi dolorós de la companyia que, com veurem més endavant, fa una dècada va patir una important desnaturalització. L’import de la transacció es valora en uns 310 milions d’euros. En els darrers anys els beneficis anuals s’apropaven als 10 milions, amb un volum de primes al voltant dels 250 milions d’euros.
Tot apunta que el negoci assegurador d’Agrupació Mútua serà adquirit per Axa, mentre que la banca Targo ho serà per Abanca
Per la seva banda, la branca bancària del grup, l’esmentat Targo, sembla que serà adquirida per Abanca, un banc gallec hereu de Caixa Galicia i que té capital veneçolà. L’operació la dissenyarà la banca de negocis Rothschild & Co. De moment no s’han publicat xifres respecte el valor de la compravenda, però sembla difícil que els francesos puguin recuperar els més de 300 milions d’euros que han perdut en aquests anys de lluita infructuosa.
L’entrada de Crédit Mutual a Agrupació es va produir ara fa deu anys, quan la mútua catalana en duia tres intervinguda per les autoritats. L’altre finalista per adquirir l’entitat de la Gran Via, a més dels francesos, va ser la mútua catalana Fiatc, que planejava una interessant fusió entre mútues. Però l’estranya decisió de la Generalitat d’atorgar la presa als veïns del nord va canviar el guió que bona part dels espectadors havien imaginat. Una de les conseqüències directes va ser la desnaturalització que comentàvem línies enrere: Agrupació Mútua va haver de deixar de ser una mútua d’assegurances per passar a ser una societat anònima. O sigui, un fet gairebé tan traumàtic com si el Barça deixés de ser un club esportiu i esdevingués una societat anònima esportiva. Val a dir que Crédit Mutuel no anaven sols en l’operació, sinó que mostraven certa pàtina de catalanitat gràcies a l’acord amb el RACC, que va prendre una participació minoritària del negoci. En la seva oferta es van comprometre a injectar 200 milions d’euros per sanejar els afeblits comptes de l’asseguradora catalana.
Pel camí es va quedar l’edifici de Gran Via 621, venut per tapar forats, avui reconvertit en l’hotel Almanak, de cinc estrelles
I què feia, el 2012, Agrupació Mútua intervinguda per les autoritats? Doncs pagar els excessos d’uns anys de gestió de deliri que van acabar per posar la més que centenària mútua en una situació difícil pel que fa a la seva supervivència. Els primer senyals d’alarma van arribar el 2003, quan el conseller delegat de la firma, Josep Lluís Torra Ruiz del Sotillo va abandonar el càrrec de conseller delegat en ser metafòricament acompanyat fins a la porta per la Dirección General de Seguros (DGS), el regulador del mercat assegurador. L’argument de la DGS per a la substitució del primer executiu permet deixar volar la imaginació: “La direcció duia a terme un model de gestió massa arriscat”. Dos factors clau en aquest estil de gestió van ser l’excessiva exposició al sector immobiliari -que encara no havia col·lapsat- però sobretot les inversions milionàries de difícil justificació. El testimoni de Torra el va agafar Jordi Conejos Sancho, un home ben vist per les administracions públiques, però que amb el pas del anys tampoc no va semblar que seria la solució de l’Agrupació, sinó que més aviat actuaria de catalitzador de tots els seus mals latents (el 2012 va ser imputat per descapitalitzar l’entitat). I el tercer protagonista del declivi de la mútua centenària no els decebrà pas, perquè el president de l’entitat fins a poc abans de la seva intervenció va ser ni més ni menys que Fèlix Millet Tusell, burgès modèlic que va saltar a la fama per la seva gestió extremadament generosa -sobretot cap a ell mateix- del Palau de la Música. Amb una dècada de tal frenesí gerencial no és estrany que el 2012 Agrupació Mútua acabés en estat comatós en espera que algú la rescatés. En mig d’aquest desgavell es va quedar pel camí el seu emblemàtic edifici de Gran Via 621, cantonada Pau Clarís, que van haver de vendre per tapar forats. Per a qui tingui curiositat, avui és l’hotel Almanak, de cinc estrelles, que pertany al grup austríac WSF, dirigit por Herbert Haselbacher, antiga glòria del bàsquet d’aquell país.
Potser avui la marca Agrupació no té el prestigi i el reconeixement social que havia tingut dècades enrere, però sens dubte és una víctima més de la incapacitat dels catalans per preservar el seu patrimoni històric, sigui de l’àmbit que sigui: de la mateixa manera que durant dècades vam trinxar obres mestres de l’arquitectura modernista, ara veiem com entitats fonamentals de la història del país, com poden ser l’Ateneu Barcelonès o el mateix Barça estan en perill de perdre bona part de la seva essència davant de la inacció total de la societat civil, que sembla massa preocupada en solucionar el seu propi dia a dia. Després contemplem amb admiració i enveja com els anglosaxons presumeixen del seu llegat històric, quan l’única diferència és que ells l’han sabut preservar i nosaltres no.