És costós reivindicar una renúncia a la victòria com a camí de la resoluciódeconflictes enmig d'un context de guerra a Europa. Catalunya, com defensa la Declaració 2022 de la Casa Llotja, té una història llarga amb aquesta tendència. La que en paraules del que fora conseller d'Empresa RamonTremosa és la "més important aportació catalana a la història del món", el ConsolatdeMar, valora la seva trajectòria, des de la redacció de la primera normativa mercantil – el Llibre del Consolat de Mar – al segle XIII, en un manifest en favor dels processos de mediació com a "eina òptima de resolució de conflictes"; tot reiterant un compromís organitzacional amb les eines de la negociació i l'acord per a tots els sectors de la vida social i econòmica.
Tal com ha volgut destacar la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona MònicaRoca, la mediació va molt més enllà de la resolució tècnica de desacords en qualsevol vertical. Segons la líder empresarial, es tracta d'una "eina de progrés econòmic per al país", que fa eficient la resolució de problemes mercantils i empresarials i que no amenaça de trencar les relacions entre els implicats. Roca posa especial èmfasi en el caràcter equitatiu de la resolució de conflictes mitjançant l'arbitratge, un procés que "si és reeixit, no té perdedors, només guanyadors". La defensa del consens efectiu demana, en paraules de la presidenta del Parlament de Catalunya LauraBorràs, un canvi cultural, una redefinició del que significa tancar un litigi. "Abans d'una mediació efectiva, les parts han d'acordar que s'ha d'arribar a un acord", reflexiona Borràs.
Roca: "La mediació és una eina de progrés econòmic per al país"
La periodista Rita Marzoa argumenta, doncs, que la mediació com a procediment i com a mentalitat és consubstancial a les formes econòmiques de Catalunya. Segons ha destacat en una ponència durant la Declaració, el teixit empresarial del país ha trobat el seu èxit "fugint del conflicte i amb una forta identitat". Per seguir aquest camí del funcionament econòmic català, el Consolat pretén erigir-se en "el gran seductor de la mediació mercantil" – un procés que demana formar l'empresa, els actors econòmics i tots els sectors implicats en la cadena de valor del país en un model pacífic i acordat de resolució de conflictes. "El Consolat és el símbol de la catalanitat cap al món", declara Marzoa.
Tot i aquesta tradició marcada en l'economia i en l'ésser català que reivindiquen els ponents, la mediació com a model empresarial no està actualment, com lamenta el Cónsol Major del Consolat JordiDomingo, en el seu millor moment. Així el dirigent reconeix que països com Austràlia, on les negociacions i el pacte es troben al centre de la gestió econòmica, queden "molt lluny de Catalunya". Així, Domingo reclama implicar tots els actors socials en una conscienciació a tot el territori sobre "la importància i transcendència de sistemes pacífics de resolució de conflictes" – una tasca que, afirma, té al centre el Consolat del Mar. En un sentit semblant, el Secretari General del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Clavaguera, estableix la mediació com "un dels pilars del model social que volem construir". Aquesta manera de fer, però, "és encara massa poc coneguda entre la ciutadania, i l'hem d'ajudar a difondre", reclama el secretari.
Mediació i justícia
Tant Borràs com Roca han reivindicat el paper de la mediació com una eina d'assistència cap a un sistema judicial col·lapsat. Enviar més casos de conflictes mercantils a instàncies judicials – quan, de fet, es poden resoldre amb una negociació profunda i de bona fé – pot contribuir no només a una millor salut de l'ecosistema empresarial, sinó a que la feina dels tribunals mercantils sigui més senzilla i es reservi per a aquelles instàncies sense resolució per vies civils. Una aposta de la mà de la justícia per la resolució pacífica, però, demana tota una estructura normativa amb què, com lamenta Marzoa, no comptem. "Jurídicament, estem atrapats en el dret mercantil espanyol, que no aposta per la mediació", critica la periodista. Aquest buit és on, opina, el Consolat pot trobar una oportunitat per "convergir amb els grans actors de mercat".
Borràs: "Que el Consolat de mar continuï treballant des de Catalunya amb les eines de la pau"
Clavaguera ha aprofitat la tribuna per anunciar algunes de les mesures que, des de les administracions catalanes, s'instauraran en el sentit de la reivindicació dels processos mediadors. El govern inaugurarà, com ha explicat el secretari, una Comissió de mediació i resolució de conflictes que apliqui aquests procediments a les mateixes institucions del país. També ha valorat la futura llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes, que ha qualificat d'"un dels grans projectes de la legislatura" en matèria de Justícia. Tot i que el secretari general considera la catalana una "societat avançada en matèria de diàleg", demana la participació de totes les entitats de resolució de conflictes, així com dels agents econòmics i socials, per "posar ordre" en un sistema de resolució de conflictes massa basat en la confrontació.
El mar i la tradició catalana
L'acceptació de la mediació com a model prioritari de diàleg empresarial i social és també la reivindicació del rol a la història catalana del Consolat de Mar. El Cònsol General, així, ha afanyat el país a posar-se com a referència una institució que en el territori europeu compta amb "el prestigi, l'autoritas i l'experiència", que els col·loca en una "extraordinària posició en el món". En un sentit semblant la presidenta de la Cambra ha situat l'impuls del Consolat com un dels pilars de la seva etapa al capdavant de l'organització empresarial. La Casa Llotja és, en paraules de Roca, el "símbol del poder comercial i el desenvolupament econòmic" d'una Catalunya que ha estat precursora en la regulació del fet empresarial.
Com recorda el mateix Domingo, de fet, el Consolat de mar és "bressol reconegut del dret marítim internacional, precursor de la mediació i l'arbitratge". El procés d'impuls de la mediació és, doncs, un trasllat a la societat catalana d'un prestigi – una "veneració i reverència", considera el Cónsol – que ja té la institució al conjunt del continent. Com recorda la presidenta del Parlament, aquesta és una veneració que la societat i la cultura catalana ha tingut històricament pel Consolat, i la seva restauració com a institució de referència significaria la reivindicació d'un "esperit negociador que deixi de banda la bel·licositat" històricament català. "Que el Consolat de mar continuï treballant des de Catalunya amb les eines de la pau, per fer camí aquí i arreu del món", conclou Borràs.