No ho sé, si m’agrada el web3. Tampoc no sé si és tandolent com diuen uns ni tanrevolucionari com diuen altres. Només estic segur que els productesdigitals mai no acaben sent com els fundadors els varen pensar.
El web2 va néixer com una col·lecció de propòsits que, vint anys després, s’han convertit en despropòsits. Més o menys com els propòsits d’any nou, que sovint consisteixen a fer més esport, deixar el tabac i emprar més transport públic, bicicleta o patinet. Ens apuntem al gimnàs i comprem la bicicleta. En arribar desembre, la bicicleta és al Wallapop, el gimnàs primer era massa dur, després feia massa calor i setembre ens hi vàrem esborrar perquè vàrem descobrir que no teníem temps d’anar-hi.
No saps com mirar-te’l, el web2. Si no fos per les aplicacions SaaS i les xarxes socials, gairebé ni tan sols faríem servir el navegador. Quan obrim una pestanya per aprendre d’una cosa que no coneixem gaire, l’experiència s’assembla a Punta Balena, de Magaluf, un quinze d’agost prepandèmia; no aprenem res de bo i tindrem sort si no sortim pitjor que com hi vàrem entrar.
Del web gairebé només fem servir el SaaS i el cloud: la pestanya del servei de correu, la de les conferències, la dels arxius, de l’editor de texts, el full de càlcul, les presentacions, l’Slack, la intranet. El que no fa gaire eren aplicacions instal·lades a l’ordinador, ara són pestanyes de navegador.
Fa molt que no recomano cap web ni me’l recomanen. No recordo quin fou el darrer cop que vaig sentir entusiasme després d’un clic que em portés cap a un bon web que encara no coneixia. Ara passa a l’app del TikTok, que també té web, però està fet amb aquelles poques ganes de fer webs que tenen els xinesos.
El web2 va néixer com una col·lecció de propòsits que, vint anys després, s’han convertit en despropòsits. És un Matrix decadent
El botó “avui tindré sort” del Google s’ha convertit en un engany universal equiparable al de l’obre-fàcil dels envasos i les llaunes. En aquest moment, la primera plana de resultats és una desfilada d’oportunistes i influenciadors volent-vos enroscar el seu producte o el del seu patrocinador, sovint encobert. A partir de la segona pàgina també hi trobareu oportunistes, però més mediocres que els de la primera plana. La tercera té menys audiència que la cara oculta de la Lluna.
No fa pas tant, fèiem broma sobre la gent que, en comptes de teclejar l’adreça web d’un lloc, la cercava al Google i feia clic al primer resultat. Avui no funciona. Al primer resultat hi trobarem algú de la competència. És com si, al món real, cerqueu una botiga Coca-Cola i acabeu a la de Pepsi, sempre i sense saber com. Us passa un grapat de cops, amb diferents coses, fins que us demaneu si som a Matrix i que mare meva, com falla. El web2 és un Matrix decadent.
Per a descobrir bons articles d’experts honestos a la primera plana de resultats, cal ser afeccionat a alguna cosa clarament minoritària. Per exemple, plomes estilogràfiques artesanals de l'Índia. A la segona plana de resultats hi trobo un dels millors artesans, Ranga. Tinc una pregunta i escric al correu que mostra al web. Contesta gairebé immediatament. El missatge conté un enllaç a un document del Google Drive i diu que allà és on ho trobaré tot. Té el web abandonat, però és a la segona plana de resultats. Si vengués alguna cosa de moda, no hi seria pas.
De fet, el millor fabricant de plomes de Xangai, PenBBS, ni tan sols ha perdut el temps fent cap web. En realitat, PenBBS és un fòrum xinès d’afeccionats a les plomes –The Pen Network és l’equivalent a occident. L’any 2005 se’ls hi va ocórrer fer tintes, i va anar bé. Animats, més endavant decidiren fer plomes. Cada model nou s’esgota 24 hores després de la presentació, que a occident consisteix en només una foto a Instagram –i si t’agrada la ploma, ja pots córrer cap a la botiga oficial PenBBS a Etsy–.
Alternatives al web
La decadència del web2 ha fet que tornin coses gairebé preweb, com ara els newsletter. El segle passat publicàvem per correu electrònic perquè era fàcil, mentre que la cosa de tenir web era car i complicat. Quan el web2 va permetre publicar fàcil i barat gràcies als blogs, aleshores vàrem tancar els newsetter i el gènere es va tornar un niu d'spam. Ara els hem reobert i n'hi ha més que mai. Fins i tot el LinkedIn t'anima a fer-ne i subscriure-t'hi.
Cal que rescatem, de la cara oculta de la lluna, a moltes veus genuïnes que diguin coses que ens facin pensar
De fet, encara que tinguem web, en realitat no tenim web. Allò que hi puguem publicar, qualsevol cosa, quedarà tapat als cercadors per una tropa d’oportunistes que ens condemnen, amb sort, a la tercera plana —o més — de resultats del cercador. El possible ressò de la nostra publicació quedarà condicionat a si l’enllaç circula per les xarxes socials, un lloc on només hi publiquen els qui són capaços d’obviar la misèria i de sobreviure tempestes de fel i vinagre.
Per tot plegat, les veus més interessants d’internet solen estar lluny del web2. A més dels newsletter, els podcast també han passat a ser la meva primera font de descobriment de persones interessants. Sentir la seva veu és un extra. La transcripció dels podcast cap a text encara és incipient, cosa que significa que són invisibles als cercadors. No importa, perquè els trobem pel boca-orella. El dia que els podcast es puguin cercar per contingut al web2, aleshores els d’autors genuïns també acabaran més enllà de la segona plana de resultats, tapats per dotzenes de podcastaires oportunistes fent massatges al millor postor.
Un món de converses
Internet i el web des de l’u –i fins i tot el zero– és un món de converses. Els mercats també són converses, diu la primera de noranta-cinc tesis del ManifestCluetrain, publicat l’any 1999, precisament quan anàvem del web1 cap al web2. Ara, quan arriba el web3, internet continua sent un món de converses també a l’era de l’IoT i del cloud, en el qual les màquines també conversen entre si mitjançant APIs.
Les nostres converses són a les pestanyes de les videoconferències, els fòrums i les xarxes socials –després de ser immunes a la misèria, la fel i el vinagre. Però també són a les pestanyes de les eines de treball remot. Encara que no ho sembli, també hi ha converses a les pestanyes del SaaS, on màquines generen grans quantitats de dades que serviran per a contestar-nos preguntes i faran les nostres converses més interessants. Conversar amb dades és revolucionari, a l’era del populisme i la desinformació.
No ho sé, si m’agrada el web3 que encara no sabem com serà. Però fem-lo ja. Descentralitzat o no, amb tokens, metavers, blockchain, bigdata o intel·ligència artificial. És igual. Cal que rescatem, de la cara oculta de la Lluna, a moltes veus genuïnes que diguin coses que ens facin pensar.