
Irene Unceta, professora adjunta del Departament de Dades, Analítica, Tecnologia i Intel·ligència Artificial (DATA) i directora acadèmica del Bachelor in Business and Artificial Intelligence (BBAI) d’Esade, té clar que, “cal parlar d’intel·ligència artificial no només des de la perspectiva del que pot aportar al negoci, sinó també des de com ens pot afectar a les persones i, per tant, a les organitzacions de les quals formem part”. Així ho ha destacat durant la taula rodona que ha moderat Nous reptes en les organitzacions, celebrada aquest dijous al campus d’Esade a Sant Cugat del Vallès. L’auditori ha acollit la setena edició del Congrés Women Evolution (WE Barcelona), que, sota el lema Impulsant el lideratge femení a través de la intel·ligència artificial, ha abordat com la IA esdevé una aliada estratègica per impulsar el lideratge femení, fomentar la innovació, la productivitat i la competitivitat de les organitzacions.
En aquesta taula rodona s’ha reflexionat sobre qüestions com: què vol dir treballar avui i com desenvolupem la nostra tasca? A què donem valor? De quina manera ho fem? I com ens aproximem al lideratge o a la responsabilitat en el treball des d’una perspectiva que uneixi la dimensió tecnològica amb una convivència raonable amb les persones que fan possible aquesta tecnologia? Totes aquestes són àmpliament conegudes per les ponents participants: Elisabeth Bergés, responsable d’Atenció a la Vulnerabilitat i Participació a Aigües de Barcelona; Susanna Antequera, advocada, reconeguda com una de les Top 100 Mujeres Líderes en España 2024 i mentora a la Cambra de Comerç de Dones dels Estats Units (Miami); i Àngels Miró, directora general de Persona Service España.
Segons Bergés, “les dades són la brúixola que ens ofereix aquesta fotografia, però la intel·ligència artificial ens ha d’ajudar a interpretar-ne el rumb: cap a on van aquestes dades, no només les quantitatives, sinó també les qualitatives. Les persones hem de ser capaces de prendre aquesta interpretació i transformar-la en estratègies i accions”. I hi afegeix: “al cap i a la fi, la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de les persones".
Intel·ligència artificial i humanitat
Bergés ha analitzat com la intel·ligència artificial pot contribuir a millorar la gestió de l’aigua des d’una perspectiva social i responsable. En primer lloc, ha recordat que “l’aigua és un servei essencial i, per tant, tothom ha de tenir-hi accés”. Per aquest motiu, Aigües de Barcelona aplica una bonificació per consum responsable a les persones vulnerables: fins a 100 litres per persona i dia, amb un cost zero. Tanmateix, ha explicat que moltes persones, tot i disposar de la tarifa social, continuaven pagant factures elevades i acudien als serveis socials per queixar-se. “El que passava és que consumien per sobre del límit establert i, en molts casos, es tractava de fuites d’aigua", ha puntualitzat.
Davant d’aquesta situació, l’equip va decidir utilitzar les dades disponibles per trobar una solució més efectiva. “Vam incorporar tota aquesta informació en un algorisme i hi vam afegir dades externes, com la renda mitjana, l’origen de la població o l’edat”, ha detallat. El resultat va ser un mapa de l’àrea metropolitana de Barcelona que identificava els punts calents amb un major nombre de persones en risc que no estaven rebent la tarifa social. A partir d’aquí, es van dissenyar plans d’acció en barris com la Mina, Bon Pastor o Sant Adrià de Besòs. “Ens vam reunir amb les associacions de veïns i, conjuntament amb els serveis socials, vam explicar les bonificacions i les ajudes disponibles. Les dades ens van ajudar a interpretar on hi havia risc, però nosaltres, les persones, hi vam posar el cor per arribar-hi de veritat”, ha remarcat.
Aigües de Barcelona atén més de 67.000 clients en situació de vulnerabilitat, un 5% del total
Actualment, Aigües de Barcelona atén més de 67.000 clients en situació de vulnerabilitat, un 5% del total, i un 30% d’aquests casos estan relacionats amb fuites. “A aquestes persones no els tallem l’aigua, però això genera un volum de deute important, que ja arriba als cinc milions d’euros en fuites de llars vulnerables”, ha apuntat.
Per això, la responsable d’Atenció a la Vulnerabilitat i Participació a Aigües de Barcelona ha explicat que l’objectiu actual és aprofitar la intel·ligència artificial per predir i prevenir aquestes situacions: “Volem que la IA ens ajudi a interpretar totes les dades, a generar alertes i a estimar quanta aigua es pot perdre o quin deute es pot acumular en el futur.” I ha conclòs: “Busquem una IA amb propòsit, però també necessitem persones amb criteri i sensibilitat social, perquè darrere de cada dada hi ha una història. La tecnologia més avançada només assoleix el seu veritable potencial quan amplifica la nostra capacitat de cuidar, comprendre i connectar amb qui més ho necessita".
Lideratge femení i empatia
En la mateixa línia s’expressa Antequera, reconeguda com una de les Top 100 Mujeres Líderes en España 2024. “La veu humana mai no s’ha de perdre. La veritable amenaça és que ens perdem entre els algorismes. La intel·ligència artificial és digital, però el nostre cor i la nostra ment continuen sent analògics, i no hem de perdre-ho”, apunta.
Segons l’advocada, el lideratge femení és clau per construir organitzacions innovadores, resilients i sostenibles. També ha destacat que integrar la tecnologia amb un enfocament humà fomenta cultures inclusives que valoren l’empatia i la comunicació autèntica. A més, ha subratllat que les dones líders potencien equips compromesos que generen resultats positius i duradors en l’economia digital. “Accelerar la transformació amb propòsit i humanitat assegura un futur més equitatiu i exitós per a tothom”, afirma. I afegeix: “Un lideratge humà ha de generar diàleg, no només algorismes. Innovació més empatia és igual a lideratge efectiu”.
📣⭐El Congreso #WEBarcelonacuenta con el apoyo de #marcas como @aiguesbcnclient
— Women Evolution (@WomenBcn) October 15, 2025
¡GRACIAS! ❤️
🗣️Elisabeth Bergés. Responsable de Atención a la Vulnerabilidad y Participación
📅Jueves 16 de octubre -12h en @Esade #SantCugat
🎟️Programa https://t.co/jyFhIXJvPk pic.twitter.com/Dt9r1D7K1L
Miró ha compartit la seva experiència liderant en temps de crisi. Explica que va començar en càrrecs de lideratge el 2008, en plena crisi econòmica, i que durant aquests anys va haver de compaginar el creixement professional amb la maternitat. Va decidir començar de zero en una empresa nova el 2018 i, poc després, va afrontar la pandèmia embarassada de nou. Tot i no disposar de manuals ni experiències similars, Miró relata que van haver de recórrer a xarxes de suport i associacions per consolidar l’equip de manera remota. Segons ella, cal tenir “una mirada llarga i adaptar-se als obstacles que es presentin”.