Per què tornar a la Xina? Un relat personal i econòmic de la covid-19

L'economista Daniel Horth analitza èxits, fracassos i la cooperació xinesa en la gestió de la crisi

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la República de la Xina, Xi Jinping, a la Moncloa. | EP El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la República de la Xina, Xi Jinping, a la Moncloa. | EP

"La resposta fàcil és que no puc tornar pel coronavirus, oficialment anomenat covid-19, que continua propagant-se per tot el món des que va sorgir en un mercat d'aliments i animals salvatges de la ciutat de Wuhan, a l'interior de la Xina. A dia 9 de març, la situació és greu. Amb més de mil casos, Espanya és un dels països del món on el virus es propaga més ràpidament…" Així havia de començar l'article que volia escriure per a VIA Empresa el passat 9 de març, un article titulat: "Per què NO puc tornar a la Xina?". Vaig deixar l'article en stand by i, dues setmanes després, tot ha canviat.

Les coses canvien de pressa quan un país es troba en mans d'un virus que es propaga dues vegades més ràpid que una grip normal i és almenys deu vegades més letal (la majoria d'estimacions ho consideren vint vegades més letal, amb un 2% de mortalitat). Després de dues setmanes, i amb més de 40.000 casos confirmats, el conjunt d'Espanya porta ja més de 10 dies de confinament. Dues setmanes després, les borses també han patit la seva caiguda més gran en un sol dia des de l'any 1987, apropant-se a l'abisme de les borses que va disparar la crisi financera del 2007-2008, i és per això que és inevitable preguntar-se si si ve una recessió econòmica com la de llavors.

"Dues setmanes després, ja no em pregunto si puc tornar a la Xina, em pregunto quan millorarà la situació aquí i si hauria de tornar o no a Beijing"

Al llarg d'aquestes dues setmanes, ha canviat que a la Xina sembla que la pandèmia ja està sota control, sent el 18 de març el primer dia que segons xifres oficials hi ha hagut zero nous casos a la ciutat de Wuhan, l'epicentre de la pandèmia. (Nota: aquesta xifra s'hauria de tractar amb cert escepticisme). Finalment, ja no em pregunto si puc tornar a la Xina, em pregunto quan millorarà la situació aquí i si hauria de tornar o no a Beijing. En tot cas, hi ha una pregunta del 9 de març que encara es manté vigent: Com hem arribat fins a aquí?

En el meu cas, la situació comença a principis de gener. Després de finalitzar el primer semestre del postgrau que estic cursant a la Universitat de Pequín, el 9 de gener vaig embarcar en un vol des de Beijing de tornada a Barcelona, per passar les vacances de Nadal amb família i amics. No obstant això, al cap de poques setmanes, rumors sobre la propagació del coronavirus es van començar a estendre, començant per grups de Wechat (la resposta xinesa a Whatsapp i Facebook). El 20 de gener, diverses setmanes després que sorgissin les primeres alarmes, el govern xinès va confirmar oficialment la realitat del virus i va informar al públic, el que va suposar també que la meva universitat em notifiqués que l'inici del segon semestre es posposava i se'm prohibia la tornada a la Xina. Unes setmanes més tard, vaig reprendre les classes online des de Barcelona, sumant-me als més de 200 milions d'estudiants xinesos, tant de col·legis com d'universitats, que van començar les classes online el 17 febrer. Aquest és segurament l'experiment d'educació a distància més gran del món i ara, universitats de tot el món s'estan veient obligades a fer el mateix.

"Vaig reprendre les classes de la Universitat de Pequín des de Barcelona, sumant-me als més de 200 milions d'estudiants xinesos, en l'experiment d'educació a distància més gran del món"

La Xina posa el virus sota control

Ara que la Xina sembla haver controlat la pandèmia dins el país, quin ha estat l'experiència xinesa d'aquests dos últims mesos? Quines són les mesures del gegant asiàtic? El Dr. Bruce Aylward, líder de l'equip de l'Organització Mundial de la Salut que va ser enviat a la Xina, ha explicat en diferents entrevistes a mitjans, entre ells el New York Times, què és necessari per frenar aquesta pandèmia. La Xina, igual que altres països que van viure l'epidèmia del SARS del 2002 (un altre tipus de coronavirus), s'ha enfrontat a la situació com si es tractés d'una guerra.

El Dr. Aylward comenta que primer de tot és important que tothom coneixi allò més bàsic: rentar-se les mans contínuament, portar màscares, no donar la mà o saber quins són els símptomes. Acte seguit, explicar les mesures preses a la Xina. Per tal de trobar positius de coronavirus, es van començar a buscar casos de persones amb febre allà on fos, fins i tot aturant cotxes enmig de les autopistes per comprovar-ne la seva temperatura. Si es trobaven clústers de casos, tancaven escoles, restaurants i teatres. El que fes falta. Amb tota Espanya en confinament, aquestes mesures ja s'han pres aquí. En el cas de la Xina, només la ciutat de Wuhan i els voltants han estat en confinament, encara que aquesta zona compta amb aproximadament 50 milions d'habitants. Altres regions no es van quedar curtes, algunes van arribar a repartir un passaport per família que permetia que un dels seus membres pogués sortir al carrer un cop cada tres dies.

"La Xina, igual que altres països que van viure l'epidèmia del SARS del 2002, s'ha enfrontat a la situació com si es tractés d'una guerra"

A la Xina també van sobrepassar el 50% de les visites mèdiques online. Si necessitaves una prescripció, el doctor la feia i t'ho enviava. Si semblava que podies tenir el virus, feien un control de la teva temperatura, historial mèdic, símptomes i un TAC. De fet, cada màquina en feia 200 al dia, un cada cinc o deu minuts. Sota la hipòtesi de poder donar positiu, et feien un test PCR amb el qual podien saber el resultat en només quatre hores. Els casos positius poden tenir símptomes lleus o greus. Els lleus anaven a un centre d'aïllament (gimnasos, estadis o hotels reconvertits, amb fins a 1000 llits), els greus s'hospitalitzaven. Encara que el 80% dels casos són lleus, és important tenir en compte que un cas lleu no és tan lleu com creiem. Segons el Dr. Aylward, un cas lleu significa donar positiu, tenir febre, tos, potser pneumònia, però no necessitar oxigen. Un cas sever implica necessitar oxigen i ventilador. El Dr. Aylward també es va quedar sorprès de com de moderns són els hospitals a la Xina, i és que algun dels hospitals tenia fins a cinc màquines OMEC (màquines que oxigenen la sang quan els pulmons deixen de funcionar) i 50 ventiladors, mentre que a Alemanya tres màquines OMEC en un sol hospital ja són moltes, i això a Berlín.

A la Xina, la guerra contra el coronavirus també s'ha pogut observar en molts altres elements. Per exemple, en els 40.000 metges enviats a Wuhan des d'altres províncies, a més de la reassignació de treballadors de tots els sectors cap al sistema sanitari: un treballador d'autopista podia estar fent entregues de menjar o investigant els anteriors contactes d'una persona que acabava de donar positiu. El mateix s'ha vist en la utilització d'intel·ligència artificial per ajudar a fer el seguiment de cada possible contacte dels 80.000 casos confirmats o en l'ús del 5G (ja desplegat en algunes zones) per donar suport en temps real a les diferents emergències que sorgien al país. D'altra banda, les plataformes digitals també han cooperat, amb Weibo i Wechat (plataformes semblants a Twitter, Facebook o WhatsApp) transmetent informació ràpida i precisa a la població xinesa.

No tot són èxits a la Xina

No obstant això, no tot són èxits a la Xina. Malgrat la ràpida coordinació un cop es va oficialitzar l'existència del virus, el govern xinès també va ofegar algunes veus d'alarma sobre el coronavirus fins a tres setmanes després que sorgissin les primeres alertes. Ja el 10 de desembre, Wei Guixian, una de les primeres pacients amb coronavirus es posava malalta. Més tard, el 27 del mateix mes, s'avisava als responsables sanitaris de Wuhan que un nou coronavirus estava causant la misteriosa malaltia. Tres dies després, diversos doctors de Wuhan, entre ells Ai Fen, directora del Wuhan Central Hospital, alertaven a la xarxa social Wechat sobre aquest nou coronavirus.

Malgrat l'evidència, l'oficina de seguretat pública de Wuhan interrogava l'1 de gener a vuit doctors per compartir informació "falsa" sobre el virus. Mentre desenes de persones queien malaltes, oficials dels hospitals i del govern de Wuhan ordenaven que no es revelés informació sobre la transmissió humana del virus. Increïblement, es va permetre fins i tot un banquet a l'aire lliure de 40.000 persones el 19 de gener per celebrar l'any nou xinès. Al cap d'un mes, el coronavirus acabaria amb la vida de Li Wenliang, un d'aquests doctors interrogats i castigats per fer pública la situació real. Quan es van acabar engegant les mesures de confinament? El 23 de gener es va posar la ciutat de Wuhan en confinament i un dia després, es va estendre a una zona de 36 milions. Més tard, el confinament arribaria a més de 700 milions de ciutadans xinesos.

"Segons un estudi finançat per la fundació de Bill i Melinda Gates, si Xina hagués implementat mesures de control tan sol una setmana abans, es podrien haver previngut el 67% dels casos"

Aquestes setmanes en les què el govern va fallar a l'hora de reaccionar contra l'epidèmia, des de les primeres alarmes fins a les primeres mesures, van ser setmanes crítiques per frenar la seva propagació. Segons un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Southampton i finançat per la fundació de Bill i Melinda Gates, si Xina hagués implementat mesures de control només una setmana abans, es podrien haver previngut el 67% dels casos; haver pres mesures tres setmanes abans hauria reduït les infeccions a un 5%. La importància d'aquestes setmanes es veu reflectida així mateix en una impactant recerca del New York Times: 7 milions de persones van sortir de Wuhan de viatge per a l'any nou xinès abans que es posés la ciutat en confinament.

D'altra banda, si la Xina hagués reaccionat una, dues o tres setmanes més tard, els casos s'haurien multiplicat per tres, set o divuit respectivament. Això mostra com de crítica pot ser una resposta ràpida. A la Xina, la lentitud de la reacció oficial es deu a la por que genera qualsevol tipus d'esdeveniment que pugui desestabilitzar l'ordre públic. A més, el president acumula molt poder i la resta del país triga a mobilitzar-se de forma independent. Falta de transparència. D'altra banda, els països occidentals, tenint setmanes d'avantatge, tampoc semblen haver estat a l'alçada.

La Xina pateix reactivant la seva economia

Un mes i mig des que va començar el confinament a la Xina, el país tracta de reactivar l'economia del país. Decidir quan aixecar el confinament és una aposta arriscada entre les possibilitats d'una segona onada d'infeccions i una economia vora del precipici. De moment, les dades econòmiques sobre l'efecte del coronavirus són brutals.

Segons dades de l'Oficina Nacional d'Estadística xinesa proporcionats per Caixin, la inversió d'actius fixos va registrar una caiguda interanual del 24.5% en els mesos de gener i febrer de 2020. La inversió en infraestructures per part del govern va caure un 30.3% en aquests dos primers mesos, comparat amb un creixement del 3.8% el 2019. Alhora, la venda minorista (incloent despeses per part del govern, negocis i llars) va registrar una caiguda del 20.5%. A més, el creixement industrial va caure un 13.5%, una caiguda pitjor que la registrada durant la crisi financera del 2007-2008. A nivell nacional, s'estima que l'economia xinesa s'ha contret el gener i febrer un 9%, un 4.2% i un 5%, segons Goldman Sachs, Standard Chartered Bank i UBS, respectivament. Aquests xifres signifiquen la primera contracció de l'economia xinesa des de l'any 1992.

"El Financial Times explica que un 20% de les llars xineses no poden sobreviure més de 2,3 mesos sense ingressos i un 40% no més de tres mesos"

No obstant això, el més important d'aquests xifres són el que impliquen per a les persones. La part més pobra de la població és la que paga un preu més alt. Utilitzant dades de la Xina Household Finance Survey, el Financial Times explica que un 20% de les llars xineses no poden sobreviure més de 2,3 mesos sense ingressos i un 40% no més de tres mesos. Pel que fa als negocis, el 80% es quedaran sense ingressos als tres mesos. Per sort, l'economia xinesa ha començat a reactivar-se aquesta última setmana. Segons Trivium China, l'economia xinesa sembla haver-se recuperat al 70% de moment. Desgraciadament, les zones que tornen a funcionar són majoritàriament costaneres i acomodades. Milions de treballadors migrants van quedar confinats en altres zones del país durant l'any nou xinès i trigaran a poder-hi tornar. D'altra banda, ara que l'economia xinesa comença a ressorgir, la majoria dels països occidentals entren en confinament, el que podria ralentir la recuperació.

Cooperació en moments de crisis

Aquesta crisi pot ser una oportunitat d'unió o una raó més per eixamplar les divisions ja existents. Amb la campanya de propaganda xinesa que culpa a l'exèrcit dels Estats Units pel virus, i el racisme de Donald Trump que insisteix a nomenar la covid-19 "el virus xinès", la situació no pinta bé. D'altra banda, la feina incansable dels treballadors i treballadores sanitàries de tot el món, juntament amb el suport que reben cada nit des de Barcelona i tantes altres ciutats, mostren la millor cara d'aquesta crisi.

Per descomptat, en aquests moments, el més important és centrar-se a guanyar la batalla contra el virus. I més tard, el crucial serà reactivar l'economia per no repetir el patiment de l'anterior crisi financera. Però dit això, no podem oblidar l'experiència que estem vivint i l'adversitat que encara ens queda per endavant. SARS 2002, Grip A 2009, MERS 2012, Ébola 2014, covid-19. Aquesta no és la primera ni serà l'última epidèmia contra la qual lluitem. Hem d'invertir més en sanitat i capacitat de reacció, a més de crear fortes xarxes de cooperació amb altres països en l'àmbit de salut global. Així, potser, la propera vegada estarem millor preparats tant a nivell nacional com internacional.

Més informació
Coronavirus, una profecia (auto)complerta?
Coronavirus, Cooperació i Coneixement
'Made in China'
Avui et destaquem
El més llegit