Comprar un producte o externalitzar un servei pot anar més enllà d'un simple intercanvi mercantil si al darrere hi ha una empresa que ocupa a persones amb discapacitats o risc d'exclusió social. És el valor afegit de les empreses socials, un intangible addicional als negocis que permet ajudar a col·lectius desafavorits. Aquestes empreses s'adapten a les regles del mercat i es vanten d'oferir productes tan competitius en qualitat i preu com els dels seus competidors però amb el valor afegit del compromís social.
Maria José Pujol és fundadora i responsable d'Icaria Iniciatives Socials i del Business With Social Value, un marketplace que posa en contacte empreses mercantils i centres especials de treball per facilitar l'entesa i el seu coneixement mutu. Amb una àmplia trajectòria al sector, Pujol alerta que les ajudes públiques per a persones amb discapacitats han caigut en picat els últims anys i que són un col·lectiu molt vulnerable amb una elevada taxa d'atur.
Pujol posa en valor la tasca d'empreses com INOUT, un alberg amb gairebé tota la plantilla integrada per persones discapacitades que ha aconseguit taxes d'ocupació per sobre de la mitjana de Barcelona ciutat, o d'empreses com AVIS, que aposten per la contractació de serveis a centres especials de treball. L'empresa de lloguer d'automòbils contracta des de fa 3 anys els serveis d'impressió per a branding a un centre especial de treball. "Són molt bons i et donen el mateix servei. Sempre que podem treballar amb aquest tipus d'empreses ho fem", explica Joséphine Garcia, directora de RRHH d'AVIS.
En aquest sentit, Pujol sosté que si no té cap cost addicional la gent s'avé a comprar a les empreses socials, i que essencialment hi ha un problema de coneixement. "Som poc de màrqueting i vendre'ns. La majoria d'empreses no coneixen la nostra oferta tot i que és igualment competitiva", lamenta Pujol. Recorda que els ciutadans cada vegada decideixen més a qui compren en funció de criteris com la procedència d'origen, la sostenibilitat o la inserció laboral de persones amb discapacitat i que, per tant, acreditar el treball amb centres especials de treball pot constituir un valor afegit per les empreses. "A la gent li agrada que els seus diners serveixin per més coses", assegura.
La bona reputació del compromís social
Sergi Rufat és soci fundador de Tàndem Social, cooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials. Considera que a nivell de conscienciació ciutadana ens trobem en el millor moment que hi ha hagut mai. L'adjectiu "social" gaudeix de més bona reputació que mai però "encara cal aconseguir que la gent ho valori encara més, sigui més crítica i exigent" per garantir que, finalment, la balança es desequilibri cap al costat dels negocis socials.
En aquest sentit, Rufat insta a lluitar contra la falsa creença que per ser social la qualitat és menor. "Jugues a les regles de mercat i has de competir en qualitat i preu, i si no ho fas estàs mort, com totes les empreses". Igual que Pujol, afirma que encara hi ha desconeixement entre empreses mercantils i socials, i dificultats per fer camí plegats entre un sector i l'altre. En qualsevol cas, però llança un missatge esperançador. "No puc ser pessimista. Estic convençudíssim que d'aquí a uns anys les empreses seran socials o no seran", conclou.
Empreses tan competitives com les mercantils
Inmenta és un projecte socioempresarial en l'àmbit del disseny i la comunicació web de l'associació Saó-Prat –també en té en el sector de reformes i manteniment-. Concep la reinserció mitjançant la formació i el contacte amb la realitat laboral com a via per recuperar l'autoestima, i està pensat per a joves amb risc d'exclusió social de 16 a 21 anys amb fracassos escolars molt prematurs o procedents de processos migratoris no acompanyats. Ofereixen formació als joves i quan estan preparats els incorporen a la producció amb contracte.
Marcelo Montori, coordinador de Saó-Prat, explica que el fet que siguin una empresa d'inserció és un element intern i que s'adapten a les regles del mercat. "Primer som una empresa, i hem de fer un producte de qualitat", afegeix. Montori explica que es troben amb clients que opten pel seu producte davant igualtat de termini, preus i qualitat, o bé fins i tot davant alternatives més econòmiques, per una qüestió de sensibilitat social, i que descarten entrar en la competició de rebentar preus.