10
d'Octubre
de
2014 - 05:30
Són el Xavi i l'Angel. L'Angel i el Xavi. Ha passat mitja hora i encara és difícil distingir qui és qui, perquè no callen, no s'aturen ni per respirar. Parlen emocionats del que ells anomenen la seva passió, "no és una feina". Capturen moments especials als casaments sota el nom d'EFEDOS. D'ells diuen que són sociables i parladors. Ens n'adonem, d'això. Els encanta el menjar bé, així en majúscules, i els casaments són un bon lloc de degustació. En l'última els van sorprendre amb menjar japonès -coses de la globalització, que no s'atura ni en ritus sagrats. Trenquen l'esquema de l'emprenedor: ni mòbil, ni Internet; el seu gran drama seria viure sense una càmera a prop. Una cosa lògic quan des dels vuit anys caminen enganxats a ella.
La història comença en una gasolinera. Rebobinem, abans que sembli el guió d'una pel·lícula de sèrie B. Són fills de fotògrafs de noces, sí, els dos. Però en format i formació diferent. El pare de l'Ángel era un fotògraf dels de-tota-la-vida, dels de diversos vestits a l'armari, càmera, cotxe i aparèixer el dia de les noces a la porta de l'església. De tant en tant s'emportava el nen, que resulta que li va sortir amb més propensió a enfocar i disparar que no a xutar la pilota. Així, amb 8 anys, l'Ángel amb el seu vestit de primera comunió es colava al costat del seu pare, i anava de taula en taula demanant a la gent que somrigués. "Ha de ser el fill de la Carmen", pensava la gent. Després aquestes fotos estaven a l'àlbum oficial. Una mica més crescudet va començar a treballar de forma seriosa al costat del seu pare, van passar a ser dos.
El Xavi explica que en el seu haver hi ha més de 1.000 casaments, ho diu somrient, i com si fos molt normal trobar-se un home amb tal bagatge en blondes, rams i petons davant l'altar. Fill de fotògraf també, però en aquest cas d'empresari de fotografia de noces. Que són paraules majors. El que el propi fill denomina "una empresa de batalla, de fer diners". I si hi ha dos casaments en un mateix dia, doncs es fan, que els comptes ho agraeixen. I en una d'aquestes noces un dels fotògrafs es trenca una cama. I desesperació. Trucada de telèfon, i qui hi ha a l'altre costat? L'Angel. I un "et necessito demà amb la teva càmera". I en ser un d'Alella i l'altre de Sabadell, això els obliga a quedar per prendre el cafè a la gasolinera de la C-58 (es prenen cafès en gasolineres?). I tanquem la història.
En aquesta taula de tamborets enganxats en al terra -us esteu imaginant la gasolinera, no?- enmig de la C-58 es va parlar de tot menys dels casaments de l'endemà. Comparteixen moltes coses, però sobretot l'amor per fer les coses bé, els detalls, el voler fer coses diferents. Comencen a treballar junts, al principi sota el paraigua del pare del Xavi, la qual cosa suposa que un treballi per a l'altre. I fan casaments com a ells NO els agrada: reportatges clàssics, foto a la porta de l'església, a l'altar, i de parelles assegudes a la taula amb el plat de llagostins al davant. Un avorriment. Però comencen a arriscar una mica en alguns casaments. I si fotografiem el petó del pare a la seva filla just abans d'entrar a l'església? O els cosins que es donen la mà durant la cerimònia? O aquesta abraçada entre amigues mentre sona La Bamba?
Tanca l'empresa del pare -una altra més- i aquí per primera vegada tancar un negoci suposa ales per a un altre. Comencen junts EFEDOS, i a principis del 2012 tenen les seves primeres bodes. I des de llavors no els ha faltat feina, han fet uns vint casaments, i perquè no hi ha més caps de setmana a l'any. I pel que ve tot complet. Volen que les parelles els busquin perquè són diferents. No són fotògrafs a l'ús, són uns convidats més però amb un objectiu més gran. No entenen els fotògrafs que es queixen d'aquesta nova generació on tothom és fotògraf (hola, Instagram). A ells els encanta que tothom pugui retratar els seus moments. I són dels que a la meitat d'un casament deixen la càmera a un costat per agafar l'iPhone de la cunyada, fer la foto de grup i posar el filtre X-Pro II.
Viuen cada casament com si anessin al seu. Coneixen els nuvis a la perfecció, acaben sent els seus amics, els seus terapeutes. "Quan ens vénen a veure les parelles no troben dos comercials, dos empresaris, som l'Angel i el Xavi i el millor és que acabem sent molt amics". Tenen per costum fer grups de WhatsApp amb els nuvis. I l'Ángel explica sense sorpresa com una núvia el dia abans de casar-se li escrivia "Haig de parlar amb tu, perquè amb el Lolo no puc, estic molt nerviosa". I comparteixen els preparatius des de l'inici. Expliquen que en els preparatius d'unes noces l'última reunió es va allargar tant que van acabar demanant una pizza amb els nuvis. Com a vells col·legues. Durant la celebració són els que estan més en contacte amb ells, saben com està anant tot, si falla alguna cosa, com caminen els nervis, es guinyen els ulls, es donen força. I aquesta tranquil·litat, aquest no sentir-se models de catàleg de supermercat després es veu reflectit en les fotos. En l'últim casament, el de l'Ivan i el Javi, van arribar a casa a les 11 del matí. Els nuvis van agafar un micro a la meitat de la celebració i "Xavi i Angel si no vénen de festa no els paguem". Càmeres guardades i corbata lligada al cap.
Hi ha algú més en l'equip: Adrià Ghiralt, 23 anys. Ell s'encarrega dels vídeos, però no d'aquests de tres hores que després ningú torna a veure mai més. Sinó una mini pel·lícula de 20 minuts, amb música de The XX o qualsevol cosa moderna i moments i records de les noces. I és que en cadascuna d'elles intenten innovar. Estan moltes nits -entre Nestea i Nestea- pensant com millorar, com canviar i adaptar-se a aquesta nova parella d'enamorats que ha arribat a l'oficina.
I els pares no caben d'orgull. Al principi amb negocis similars tancats es posaven les mans al cap. Però el temps els ha demostrat que hi ha altres formes de fer. L'Ángel explica que ara el seu pare està vivint una segona joventut. Li ensenya com disparar sense flaix o els jocs que es poden fer sense llum o fins i tot que es poden fer fotos sense posar al jardí! I és que no es se'n perd ni una. En més d'un casament han vist com a la una de la matinada arribava el pare de l'Ángel "donar un cop de mà". Bé, i a gaudir del treball d'aquests dos jovenets. Aquests mateixos que van deixar la Nintendo i la pilota per perseguir els seus pares amb una càmera que, en realitat, mai va ser de joguina. Però ara sí juguen, juguen a passar 12 hores de festa amb gent que és molt, molt feliç. I tot perquè aquesta felicitat quedi plasmada en un negatiu.
La secció Joves Extraordinaris és una col·laboració amb el projecte Jóvenes (sobre)salientes.
La història comença en una gasolinera. Rebobinem, abans que sembli el guió d'una pel·lícula de sèrie B. Són fills de fotògrafs de noces, sí, els dos. Però en format i formació diferent. El pare de l'Ángel era un fotògraf dels de-tota-la-vida, dels de diversos vestits a l'armari, càmera, cotxe i aparèixer el dia de les noces a la porta de l'església. De tant en tant s'emportava el nen, que resulta que li va sortir amb més propensió a enfocar i disparar que no a xutar la pilota. Així, amb 8 anys, l'Ángel amb el seu vestit de primera comunió es colava al costat del seu pare, i anava de taula en taula demanant a la gent que somrigués. "Ha de ser el fill de la Carmen", pensava la gent. Després aquestes fotos estaven a l'àlbum oficial. Una mica més crescudet va començar a treballar de forma seriosa al costat del seu pare, van passar a ser dos.
El Xavi explica que en el seu haver hi ha més de 1.000 casaments, ho diu somrient, i com si fos molt normal trobar-se un home amb tal bagatge en blondes, rams i petons davant l'altar. Fill de fotògraf també, però en aquest cas d'empresari de fotografia de noces. Que són paraules majors. El que el propi fill denomina "una empresa de batalla, de fer diners". I si hi ha dos casaments en un mateix dia, doncs es fan, que els comptes ho agraeixen. I en una d'aquestes noces un dels fotògrafs es trenca una cama. I desesperació. Trucada de telèfon, i qui hi ha a l'altre costat? L'Angel. I un "et necessito demà amb la teva càmera". I en ser un d'Alella i l'altre de Sabadell, això els obliga a quedar per prendre el cafè a la gasolinera de la C-58 (es prenen cafès en gasolineres?). I tanquem la història.
En aquesta taula de tamborets enganxats en al terra -us esteu imaginant la gasolinera, no?- enmig de la C-58 es va parlar de tot menys dels casaments de l'endemà. Comparteixen moltes coses, però sobretot l'amor per fer les coses bé, els detalls, el voler fer coses diferents. Comencen a treballar junts, al principi sota el paraigua del pare del Xavi, la qual cosa suposa que un treballi per a l'altre. I fan casaments com a ells NO els agrada: reportatges clàssics, foto a la porta de l'església, a l'altar, i de parelles assegudes a la taula amb el plat de llagostins al davant. Un avorriment. Però comencen a arriscar una mica en alguns casaments. I si fotografiem el petó del pare a la seva filla just abans d'entrar a l'església? O els cosins que es donen la mà durant la cerimònia? O aquesta abraçada entre amigues mentre sona La Bamba?
Tanca l'empresa del pare -una altra més- i aquí per primera vegada tancar un negoci suposa ales per a un altre. Comencen junts EFEDOS, i a principis del 2012 tenen les seves primeres bodes. I des de llavors no els ha faltat feina, han fet uns vint casaments, i perquè no hi ha més caps de setmana a l'any. I pel que ve tot complet. Volen que les parelles els busquin perquè són diferents. No són fotògrafs a l'ús, són uns convidats més però amb un objectiu més gran. No entenen els fotògrafs que es queixen d'aquesta nova generació on tothom és fotògraf (hola, Instagram). A ells els encanta que tothom pugui retratar els seus moments. I són dels que a la meitat d'un casament deixen la càmera a un costat per agafar l'iPhone de la cunyada, fer la foto de grup i posar el filtre X-Pro II.
Viuen cada casament com si anessin al seu. Coneixen els nuvis a la perfecció, acaben sent els seus amics, els seus terapeutes. "Quan ens vénen a veure les parelles no troben dos comercials, dos empresaris, som l'Angel i el Xavi i el millor és que acabem sent molt amics". Tenen per costum fer grups de WhatsApp amb els nuvis. I l'Ángel explica sense sorpresa com una núvia el dia abans de casar-se li escrivia "Haig de parlar amb tu, perquè amb el Lolo no puc, estic molt nerviosa". I comparteixen els preparatius des de l'inici. Expliquen que en els preparatius d'unes noces l'última reunió es va allargar tant que van acabar demanant una pizza amb els nuvis. Com a vells col·legues. Durant la celebració són els que estan més en contacte amb ells, saben com està anant tot, si falla alguna cosa, com caminen els nervis, es guinyen els ulls, es donen força. I aquesta tranquil·litat, aquest no sentir-se models de catàleg de supermercat després es veu reflectit en les fotos. En l'últim casament, el de l'Ivan i el Javi, van arribar a casa a les 11 del matí. Els nuvis van agafar un micro a la meitat de la celebració i "Xavi i Angel si no vénen de festa no els paguem". Càmeres guardades i corbata lligada al cap.
Hi ha algú més en l'equip: Adrià Ghiralt, 23 anys. Ell s'encarrega dels vídeos, però no d'aquests de tres hores que després ningú torna a veure mai més. Sinó una mini pel·lícula de 20 minuts, amb música de The XX o qualsevol cosa moderna i moments i records de les noces. I és que en cadascuna d'elles intenten innovar. Estan moltes nits -entre Nestea i Nestea- pensant com millorar, com canviar i adaptar-se a aquesta nova parella d'enamorats que ha arribat a l'oficina.
I els pares no caben d'orgull. Al principi amb negocis similars tancats es posaven les mans al cap. Però el temps els ha demostrat que hi ha altres formes de fer. L'Ángel explica que ara el seu pare està vivint una segona joventut. Li ensenya com disparar sense flaix o els jocs que es poden fer sense llum o fins i tot que es poden fer fotos sense posar al jardí! I és que no es se'n perd ni una. En més d'un casament han vist com a la una de la matinada arribava el pare de l'Ángel "donar un cop de mà". Bé, i a gaudir del treball d'aquests dos jovenets. Aquests mateixos que van deixar la Nintendo i la pilota per perseguir els seus pares amb una càmera que, en realitat, mai va ser de joguina. Però ara sí juguen, juguen a passar 12 hores de festa amb gent que és molt, molt feliç. I tot perquè aquesta felicitat quedi plasmada en un negatiu.
La secció Joves Extraordinaris és una col·laboració amb el projecte Jóvenes (sobre)salientes.