011h, edificis de fusta muntats com mobles d’Ikea

Els fundadors de Privalia, Lucas Carné i José Manuel Villanueva, creen una startup de construcció per fer el sector més tecnològic i sostenible

Lucas Carné, José Manuel Villanueva, Alex Valls, Josep Barberà, Juan  Velayos i Jose Ojeda, els socis fundadors de 011h | Cedida Lucas Carné, José Manuel Villanueva, Alex Valls, Josep Barberà, Juan Velayos i Jose Ojeda, els socis fundadors de 011h | Cedida

És un dels sectors més grans i que genera més llocs de feina a l’Estat espanyol, però també dels que van amb més retard en el procés de transformació digital. La construcció ha evolucionat molt poc les darreres dècades. Amb l’objectiu d’impulsar la modernització d’aquesta activitat i de convertir-la en més sostenible va néixer fa poc més d'un any 011h. És una startup que dissenya i produeix edificis de fusta prefabricats. Dos dels socis que la van impulsar són coneguts de l’ecosistema emprenedor barceloní: Lucas Carné i José Manuel Villanueva, cofundadors de Privalia. Amb experiència en el món digital però sense haver tocat mai la construcció, s’han envoltat d’un equip d’experts amb els quals pretenen combinar forces per transformar el sector.

La idea és industrialitzar el procés de construir edificis: es fabriquen panells de fusta en una planta, es carreguen en un camió i es porten a l’obra, on es munten “com si fossin un moble d’Ikea”. Ho explica resumidament Lucas Carné, que fa un altre paral·lelisme entre els mòduls prefabricats i les peces de Lego. “D’aquesta manera, estandarditzem al màxim els dissenys i integrem tots els elements de la cadena de subministrament; és una manera d’optimitzar la construcció”, indica. Amb control total sobre tot el procés -des del disseny fins al manteniment posterior de cada edifici-, no hi ha lloc per a la improvisació: “La predicció del pressupost i dels temps és molt bona”.

L’ús de la fusta per fer edificis és habitual a diversos països, com els Estats Units, el Japó, Austràlia, el Regne Unit o els països nòrdics. La industrialització del sector també s’ha implantat fora de l’Estat, però la filosofia de convertir el procés de construcció en un producte és molt nova. Segons el mateix Carné, no hi ha més de 10 empreses que s’hi dediquin a tot el món. I una és a Barcelona. Com qualsevol innovació, aquest tipus de construcció s’enfronta a diversos reptes. El primer és el cost: la fusta és més cara que la tradicional combinació d’acer i ciment.   

Una fàbrica de producció de panells de fusta per construir habitatges de 011h | Cedida

Una fàbrica de producció de panells de fusta per construir habitatges de 011h | Cedida

Que l’impacte mediambiental de la fusta és menor està clar. Mentre que les emissions de CO2 en una obra convencional és d’entre 1.000 i 1.500 quilos per metre quadrat, si es construeix amb fusta el nivell de contaminació baixa a entre 200 i 400 quilos de CO2 per metre quadrat. Però el preu de la fusta és entre un 10% i un 15% superior, explica Carné. És per això que 011h intenta compensar el cost extra del material amb l’eficiència que s’aconsegueix amb la industrialització. L’objectiu de retallar d’una banda per destinar-ho a una altra és igualar els costos per guanyar competitivitat en un mercat amb actors i maneres de fer molt consolidats.   

D’on prové la fusta?

El segon repte és aconseguir fusta de proximitat. El cofundador de la companyia explica que el problema no rau en la quantitat de fusta, sinó en el nombre de boscos gestionats: “Espanya és el segon país d’Europa amb més superfície de boscos, però els pocs que es gestionen destinen la fusta a fer biocombustible i pèl·let”. Això dificulta la possibilitat d’aconseguir fusta per a altres usos, com la construcció. Carné defensa que “talar arbres madurs i utilitzar-los per construir cases vol dir fomentar l’economia circular”.

Més info: Deixar de construir cases i començar a fabricar-les?

L’escassetat de fusta disponible per a aquest ús a l’Estat espanyol obliga a buscar la matèria primera a l’estranger. El primer projecte de 011h -un edifici d’habitatges a l’Hospitalet, que ja compta amb llicència- es desenvoluparà amb fusta provinent d’Àustria. Però per als propers projectes la intenció és utilitzar fusta més propera. Lucas Carné assegura que ara comença a haver-hi certa consciència de l’oportunitat de negoci que suposa aquest tipus de construcció sostenible per a la indústria de la fusta. Al País Basc, de fet, ja hi ha cert moviment. Carné ho veu com una oportunitat per a les zones més despoblades i amb grans superfícies de bosc i assegura que la construcció industrial de les cases pot reduir la precarietat dels treballadors del sector: “Treballar amb panells de fusta en una fàbrica és més segur i inclusiu”.  

L'ús de la fusta en la construcció permet reduir entre un 70% i un 80% les emissions de CO2, però el preu del material és un 10% o un 15% més alt   

De moment, 011h només farà habitatges, però el seu objectiu és ampliar l’activitat a altres tipus d’edificis. El procés serà el mateix però els components s’hauran d’adaptar, perquè requeriran prestacions estructurals diferents. Amb una plantilla de 35 treballadors, per començar a rodar els sis socis fundadors van aportar un total de dos milions d’euros. Al desembre, van tancar una ronda de finançament de vuit milions. “No va ser fàcil aconseguir inversió, però el projecte ha generat un gran interès, perquè hi ha consciència que la construcció és el darrer que queda per industrialitzar i que les regulacions en termes de sostenibilitat seran cada vegada més estrictes”, afegeix Carné.

Tant ell com Villanueva van repescar un antic company de Privalia, Josep Barberà, que en va ser director financer. Completen l’equip de fundadors Alex Valls (antic cap de producte de Social Point i d’Exoticca), Jose Ojeda (directiu anteriorment de Lyst i Global Fashion Group) i Juan Velayos. Aquest darrer és l’únic dels sis que ja tenia certa experiència en la promoció d’edificis, ja que havia estat conseller delegat de Neinor Homes i de Renta Corporación.   

Model de BIM d'un edifici d'habitatges de 011h | Cedida

Model de BIM d'un edifici d'habitatges de 011h | Cedida

El model BIM

Una altra de les novetats que suposa 011h al sector és la digitalització de tots els processos. Utilitzen la metodologia BIM (Building Information Modelling), que permet unificar disseny i gestió d’un edifici en un mateix model 3D digital. Aquest conté tota la informació necessària per a qualsevol actor que intervé tant en l’obra com en el manteniment posterior dels habitatges, en aquest cas. “Per exemple, si fem pisos amb domòtica, els sensors estan monitoritzats a través d’aquest model digital”, explica Carné.

"No va ser fàcil tancar la ronda de vuit milions, però hi ha certa consciència que la construcció és el darrer sector per industrialitzar i que els requeriments en termes de sostenibilitat cada vegada seran més estrictes", segons Lucas Carné (011h)

De fet, el fundador de 011h assegura que el BIM encara és molt poc utilitzat a l’Estat espanyol: “Algunes constructores, despatxos d’arquitectes i consultores hi treballen, però la nostra és la primera implantació real del BIM”. Moltes empreses, de fet, ho veuen com un requeriment de l’administració pública als concursos i com un cost, però “no en treuen profit”.

Tot i que prefereixen no detallar-los, 011h ja té en marxa altres projectes. Al fons de tota aquesta filosofia i del nínxol en el mercat que suposa hi ha la sostenibilitat, la voluntat de retallar dràsticament l’impacte en l’escalfament global que té la construcció. En paraules de Carné, “és un dels sectors més crítics”. Segons les xifres que ofereixen des de la startup, la fabricació de ciment i acer és responsable del 10% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, mentre que la construcció en general genera un 60% del total de residus a nivell global. 011h proposa eficiència i fusta per combatre-ho.

Més informació
Els nostres edificis, peça clau en la transició energètica
BBConstrumat llança una plataforma per debatre el futur de la construcció
Avui et destaquem
El més llegit