El finançament de startups té tres problemes principals a l'Estat espanyol: hi ha manca d'inversió en etapes avançades, el capital risc és encara immadur i les primeres rondes són massa petites. Aquestes són les conclusions extretes d'un grup de cinc inversors en conversa al Barcelona Startup Congress, organitzat per l'agència Amano i el hub digital Valkiria. "Quan algú com Amancio Ortega, Sol Daurella o Juan Roig inverteixi en capital risc, tindrem un bon ecosistema", afirma Carlos Blanco, managing partner del fons Encomenda Smart Capital. I afegeix: "Necessitem que les grans fortunes inverteixin aquí".
De fet, segons l'informe Startup Ecosystem Overview, Barcelona és el principal hub de startups, amb un 58% de la inversió de tot l'Estat espanyol. Un 34% de les noves empreses es creen a la capital catalana, que té prop de 1.300 startups.
Els participants a la taula rodona han debatut sobre aquest entorn emprenedor i la immaduresa del capital risc, que a altres països com els Estats Units o Regne Unit ja fa dècades que s'ha estès. Daniel Oliver, director de Capital Cell, indica que "el capital risc d’Espanya ha nascut molt tard, però està avançant molt ràpid i bastant bé". Això fa que el buit que hi ha s'ompli amb inversors estrangers, una situació de coexistència que Oliver veu positiva si "som capaços de dirigir els diners d'aquí al capital risc".
La majoria dels ponents estan d'acord en què hi ha diners per començar una startup, però que costa més trobar inversions per créixer. "Capital per arrancar n’hi ha bastant: estan entrant molts nous business angels", apunta Patricio Hunt, managing partner d'Intelectium. I Helena Torras, managing partner de PaoCapital, afegeix que el problema arriba quan la idea inicial no prospera i la startup ha de canviar de plantejament: "Les primeres rondes són molt petites -els emprenedors no demanen més i els inversors posen el mínim- i només serveixen si funciona el pla A".
En el cas de necessitar un canvi d'enfocament després d'algunes proves i de veure quin és l'interès de l'usuari, és a dir, d'aplicar la innovació, no els és suficient. És llavors quan les empreses emergents queden en una fase que Torras bateja com "la pubertat: són massa petites per a uns i massa grans per a altres". Per sortir d'aquest impàs, és essencial innovar, per a Blanco: "S'ha de ser imaginatiu...canviar el nom, crear una societat nova, maquillar-se per enganyar-nos".
"El capital risc a l'Estat espanyol ha nascut molt tard, però està avançant ràpid i bastant bé"
Per solucionar aquesta manca d'inversió en capital risc, els ponents tenen dos suggeriments. D'una banda, Oliver apunta a les entitats financeres com a possibles aliades: "La banca espanyola no porta diners al capital risc". De l'altra, el responsable d'Encomenda Smart Capital exposa el model d'altres països, on "les administracions obliguen que un percentatge dels diners dels fons d'inversió es destinin a capital risc".
L'impacte social, el tercer factor
L'etapa inicial està coberta. "Si acabes de començar i no aconsegueixes diners, fes-t'ho mirar: falla el líder, l'equip o el mercat, perquè al principi no ens fixem en el model de negoci", explica Blanco. Aquestes són les tres característiques en què es fixen els inversors en els inicis d'una startup. I més endavant? Els ponents afirmen que hi ha hagut un canvi de model i que, cada vegada més, es busca la rendibilitat abans que l'expansió o la sostenibilitat.
"Els fons no són ONGs: volen rendibilitat, però davant dos projectes rendibles, si un pot canviar el món, l’inversor s'hi fixarà", opina Eneko Knörr, cofundador d'AngelClub. La managing partner de PaoCapital creu que l'impacte social de les empreses emergents és un factor amb un pes cada vegada més elevat, perquè "els consumidors també demanen sostenibilitat, és una manera de generar confiança amb ells". Però Blanco dubta de la figura dels fons d'impacte social: "Tinc dubtes sobre la seva continuïtat, perquè ara tots, fins i tot els business angels, ho tenim en compte".
"Els fons no són ONGs: volen rendibilitat, però davant dos projectes rendibles buscaran l'impacte social"
En aquest sentit, hi ha hagut un canvi de mentalitat. Blanco apunta que, mentre que "abans es tenien més en compte el número d'usuaris i visites, ara volem saber la facturació, l'Ebitda...". Però Hunt avisa: "Sempre hi ha excepcions". És el cas de startups com Badi, que tenen potencial, però encara no veuen resultats econòmics.
"Jo sempre intento reservar un 20% del meu portfoli a inversions bogeria", explica Blanco. Coincideix amb ell Torras, que creu que "necessitem que tots els inversors es guardin un calaixet per a la irrupció". "Si no existissin aquest tipus d'inversions, no tindríem WhatsApp!", afegeix. I Carlos Blanco remata: "A Espanya, difícilment haurien nascut Google o WhatsApp".
Seguir les modes
Els ponents de la taula rodona El nou model de startup: sostenibilitat, rendibilitat i expansió aconsellen als emprenedors seguir les modes. "Si ara veuen que la mobilitat i l'economia circular estan de moda, que innovin en això", afirma Blanco. El managing partner d'Encomenda Smart Capital dóna una idea concreta de negoci: "Un Uber del transport escolar: és absurd que cada escola tingui la seva empresa contractada quan estan a prop". Però Hunt adverteix que s'han de controlar molt els timings: "Ara que no ens vinguin amb més empreses de patinets elèctrics, ja no és el moment".
Un altre fenomen cada vegada més freqüent en l'ecosistema empresarial és l'apropament entre startups i corporacions, segons la moderadora del debat, la directora de comunicació del Barcelona Tech City, Toñi Herrero. Els ponents coincideixen que és positiu, però incipient. "A Espanya hi manquen empreses que comprin startups", assegura Knörr.
Una altra tendència de l'ecosistema emprenedor és l'apropament de corporacions i startups
Tot i que Torras també ho veu beneficiós per a l'ecosistema emprenedor, veu dues perspectives en aquests apropaments: "Hi ha les companyies que volen comprar una startup que els aporti innovació i les qui aspiren a un canvi de dinàmiques; les startups han de saber molt bé a què juguen abans d'endinsar-s'hi". Oliver hi afegeix un element econòmic: "És molt més barat comprar una startup que tenir un departament d'R+D dins l'empresa".
Però Carlos Blanco hi veu un problema. "No hi ha gent amb el talent digital suficient a les corporacions com per entendre's amb les startups", considera. La solució és "fitxar treballadors de 40 anys que provinguin del món emprenedor i facin entendre al conseller delegat que és més rendible tenir una startup que treballi 17 hores al dia cobrant poc que un equip d'innovació que a les sis se'n va a casa".