Catalunya té el 5è hub tecnològic a escala europea i això no passa per alt a ningú. I és que Barcelona no és només una ciutat per visitar en mode turista, és també el lloc escollit per professionals internacionals que busquen una conjunció entre bon clima, una societat oberta, notorietat empresarial i un mercat amb oportunitats arreu. D’aquí que cada cop siguin més els francesos disposats a dir adéu al seu país per creuar els Pirineus i emprendre a la capital catalana.
És ben cert que Londres, París o Berlín encara es troben per sobre de Barcelona en una bona part dels rànquings. Això no treu, però, que la ciutat comtal compti amb el 34% de les startups amb base a l’Estat espanyol o que hagi aixecat el 58% de la inversió recaptada en el 2017, segons dades de l’informe Startup Ecosytem Overview.
Un bon exemple és Amentiz. Aquesta startup, amb seu a Barcelona, està liderada per Alexandre i Emmanuelle Guinefolleu, el matrimoni que va deixar enrere la seva França natal per iniciar una nova carrera professional a Catalunya. Van arribar aquí fa dos anys, buscant un altre estil de vida, i van trobar el mercat perfecte per emprendre.
El seu projecte és una plataforma per ajudar els hotelers a digitalitzar el negoci. “Oferim un creador de llocs web automatitzats perquè un establiment pugui fer en dues hores la seva pàgina sense saber codi i crear, també, un motor de reserves integrat”, apunta Emmanuelle Guinefolleau.
Un mercat menys costós i més obert
La idea prové de la família del seu marit, propietària d’un hotel, i que no va tenir pàgina web fins que el seu fill els la va crear. “No sabien com gestionar-ho, com passa amb la majoria d’hotelers”, explica Guinefolleau, “a més a més tenen la problemàtica que el 80% dels clients del sector vénen de plataformes com Booking, Tripadvisor, Expedia... i perden diners perquè els han de pagar un 18% de comissió per cada reserva”. Davant la problemàtica, van crear Amentiz.
Vendre a un francès és més complicat, són “més tancats i els costa més escoltar”
Fa poc més d’un mes que la plataforma està activa, tot i que hi treballen des de fa més d’un any. La companyia està registrada com a espanyola i els seus tres socis viuen en territori català. Ara bé, la seva idea és llançar el producte a tot el món, ja que permet configurar l’idioma perquè no hi hagi restricció d’ús, malgrat que saben que Espanya és un mercat potencial. “Hi ha molta necessitat d’ajuda a escala tècnica i hem vist que és més fàcil parlar amb un espanyol, és més curiós i obert, i és més fàcil vendre-li el producte, també hi ha menys competència”, apunta la cofundadora i COO de la startup, unes característiques molt diferents a la dels francesos, de qui diu que són “més tancats i els costa més escoltar”.
Amb tot això desmenteix que el mercat català i espanyol siguin més convulsos: “Ni són difícils ni falten oportunitats. Fa dos anys estàvem a París i pensàvem on volíem emprendre, perquè sabíem que allà no seria. Barcelona és una gran capital econòmica i hi ha diversitat, hi ha inversors, treballadors... I el cost de vida és més baix. A París no podríem pagar una oficina amb les vistes i característiques que té l’espai que tenim aquí”. Elements fonamentals perquè un negoci pugui néixer amb una mínima estabilitat i créixer sabent que no s’ofegarà en els costos.
Espanya, un mercat amb molt per fer
Qui també ha triat Barcelona per créixer és Ipaidthat.io, startup guanyadora de la 2a edició del French Tech. Tal com relata el seu COO, Hugo Allary, el mercat espanyol “hi ha molt més a fer a escala de comptabilitat”.
Aquest software fintech automatitza la gestió dels números de l’empresa agafant directament les factures i altres documents del correu electrònic. Importa la informació al núvol i analitza qualsevol dada que pugui ser rellevant per a les finances d’una organització. Una feina que no acostuma a agradar o que suposa buscar un gestor i estar constantment enviant-li papers. És feixuc i Allary ho va descobrir amb la seva primera empresa, la que el va portar a emprendre amb Ipaidthat.io: “Vam decidir mirar de guanyar temps en la gestió dels números creant aquest programari. Al final vam vendre l’altra empresa i ens vam centrar en aquesta”.
El cofundador del projecte reconeix que es tracta d’un producte que seria més fàcil de vendre a França, però que van decidir començar per Espanya perquè és menys complicat créixer-hi. “El mercat francòfon és més complex i no té cap ciutat tan cosmopolita com Barcelona, on trobem professionals de moltes nacionalitats, una cosa molt important per créixer a escala internacional”, comenta, molt en línia amb l’opinió de Guinefolleau.
Crear una startup a Londres comporta un tràmit online de 15 minuts mentre aquí "necessites molts mesos, papers i 3.000 euros"
I és que consolidar-se en un país determinat sense tenir personal nadiu és difícil. “Els clients es fixen en la nacionalitat de l’empresa, sobretot si veuen que no hi ha ningú que els pugui atendre en el seu idioma per comunicar-se bé”, detalla, per això el pròxim pas és augmentar la presència a Catalunya amb empleats catalans. Tota una clara aposta pel mercat veí, i no el francès, perquè saben que l’esforç acabarà tenint millors resultats que si haguessin començat a la seva França natal, on sap que hi ha més diners que el poden ajudar a créixer en fases posteriors.
Viure-ho per millorar-ho
Sébastien Marion ha volgut ampliar l’oferta de plataformes per trobar pis amb Kasaz. Aquest enginyer va arribar a Barcelona el 2014 després de vendre la seva empresa de CRM a King, on treballava a les oficines de Londres. “Vaig venir aquí perquè m’ho va demanar l’empresa i vaig fer el que fa tothom: buscar pis”, relata, “vaig començar a mirar habitatges i vaig veure que era un desastre comparat amb els portals rigorosos del Regne Unit”.
Kasaz pretén solucionar aquesta casuística amb un “portal immobiliari innovador que verifica la qualitat dels anuncis i evita els falsos o els duplicats”, assenyala. El llançament es va fer al desembre i només a Catalunya. Compta ja amb 1.500 pisos verificats i treballa amb més de 80 agències.
Marion mai ha emprès a França, però sap que és un tràmit tan senzill com a Londres. Segons diu, molt diferent del que s’ha trobat a l’Estat espanyol: “Allà vas al web online, poses les dades i en 15 minuts tens una startup. Aquí necessites molts mesos, papers i 3.000 euros. No és fàcil, però les oportunitats de negoci són clares i has de fer l’esforç”.