Gratacels de fusta

Només hi ha uns 32.000 edificis arreu del món però les cases passives es presenten com el futur de l'arquitectura sostenible. A casa nostra, l'empresa Papik Cases Passives acaba de construir la sisena d'aquest estil a Espanya

Espanya és un dels països del món on es construeixen menys cases de fusta davant d'Estats Units, el nord d'Europa o Alemanya. "Hi ha molts prejudicis en relació a la fusta, la gent pensa que s'ha de fer malbé i ho compara amb la casa canadenca de fusta massissa, però la veritat és que avui dia la innovació en el sector fa possibles estructures d'alta resistència", comenta Papik Fisas, fundador de l'empresa Papik Cases Passives (@PapikCH9), responsables de la creació de les últimes dues cases passives que s'han construït a l'Estat espanyol.

Fisas és un emprenedor català de 40 anys que va canviar l'ofici artesà de fuster pel de constructor. "Vaig començar estudiant Física però treballava de fuster per pagar-me la carrera fins que vaig acabar d'autònom construint portes, finestres i cobertes per a habitatges de familiars i coneguts", recorda. El 1994 decideix fer un pas més enllà i crea Papik Cases Passives, una empresa de construcció de cases eficients energèticament, mitjançant l'estàndard "passivhaus" originari d'Alemanya.

Consum mínim, estalvi a llarg termini
La casa del futur es construeix en quatre mesos i permet estalviar fins a un 90% de l'energia. És a dir, "una casa estàndard de construcció tradicional, d'uns 140 metres quadrats, ubicada a la zona del Vallès, gasta uns 3.000 euros l'any en il·luminació, calefacció i electrodomèstics. Per contra, si és una casa passiva, la mateixa despesa no arriba als 500 euros l'any", argumenta Fisas.

L'orientació de l'habitatge respecte al sol; el protocol d'aïllament; l'estanqueïtat de l'aire i una màquina de ventilació mecànica que fa circular l'aire de dins a fora i viceversa són les quatre característiques de les cases passives. I, segons Fisas, la inversió no és superior a la d'obra tradicional: "Estem lliurant la casa claus en mà a 1.200 € el metre quadrat".

Regular el sector de la construcció
Amb aquest estàndard s'han construït més de 32.000 edificis a Europa i Estats Units. La majoria es troben a Alemanya, Àustria i Suïssa. Per contra, a Espanya només n'hi ha vuit amb certificat oficial. "A Alemanya les grans constructores ja tenen aquesta filosofia, aquí costa sortir de l'hàbit del totxo".

Fisas matisa que és important distingir entre edificis certificats com a cases passives d'aquells que no tenen certificat, però que compleixen amb els requisits de l'estàndard. "A Alemanya el govern promou l'edificació de cases Passives amb subvencions i avantatges fiscals; per exemple, allà les cases passives no paguen l'impost sobre béns immobles". És per això, que tot i haver construït més de 30 cases passives, només dues ubicades a Palau de Plegamans i Sant Andreu de Llavaneres tenen el certificat. "La gent no està disposada a pagar 5.000 euros de certificació si no hi ha cap contrapartida a canvi, aquí és només un segell".

Tot i això, la crisi econòmica està portant als usuaris a voler ser més autosuficients energèticament. Papik Cases Passives no ha parat de créixer tant en clients com en facturació. Enguany, preveuen acabar l'any facturant 950.000 euros; ja tenen encàrrecs de França i Itàlia i l'equip intern ja compta amb 12 treballadors, dels quals 10 són fusters. "Més d'hora que tard s'aprovarà la llei que canviarà l'estil de construcció dels habitatges i totes les cases hauran de tenir un consum d'energia quasi nul", conclou Fisas.
Avui et destaquem
El més llegit