Als refrescos i les cerveses els ha sortit una competència sana: el te fred. Ja fa uns anys que el mercat viu una febre pel benestar i això ha fet que hagin irromput amb força els sucs sense sucre, sense additius ni cap altre químic, com també ho han fet les infusions de sabors diversos i els tes.
Un d’aquests tes, però fred, és l’Umaicha, basat en la beguda tradicional japonesa mutou-cha. És a dir, una innovació per a Europa, però per al país nipó és una mostra més de com la seva gastronomia està arrelant als altres continents. I en aquest cas ha sigut gràcies a un francès, Jean Jacques Fredj, casat amb una japonesa i qui ha viscut durant més de 10 anys al país per la seva feina en multinacionals com Danone, Schweppes i Sunny Delight.
En la seva tornada a Europa, i més concretament a Barcelona, van continuar amb l’hàbit de preparar el te. “És un costum que tenen al Japó i ho vam mantenir”, explica Fredj, “el preparàvem també quan venien amics i vam veure que agradava molt”. Això el va fer veure que era l’hora de portar-lo al mercat, una idea que ja va estar rondant en la seva estada a l’Àsia. I quin moment millor per fer-ho que l’actual? “A Europa hi ha un boom pel que fa a salut i productes naturals, hi havia un potencial molt clar. Cada cop es pren més te i s'evita tant com es pot el sucre”, assegura.
De mestre a aprenent
Just abans de llançar Umaicha, que en japonès significa te deliciós, Fredj treballava a Schweppes i formava part de Netmentora com a conseller d’emprenedors. “En aquell moment estava ajudant a desenvolupar un projecte molt nou d’una persona que tenia molt coratge i em va donar l’empenta. Jo tenia molta experiència, però no el seu coratge, i vaig decidir canviar de mentor a emprenedor”, relata sobre la decisió de deixar la feina per emprendre.
A partir d’aquí, amb el seu coneixement sobre el sector alimentari i el suport dels consellers de Netmentora, va iniciar el procés de construcció d’Umai Drinks amb dos socis també extreballadors de Danone.
Buscar el proveïdor de la matèria primera i el fabricant van ser dues fases clau en la creació d'Umaicha
L’empresa va néixer a finals del 2015 després de trobar una companyia japonesa que el proveís de fulles te que no fossin massa amargues. “El paladar europeu és diferent, busquem més dolç que els nipons, i calia trobar la fórmula adequada”, explica.
Una altra part complicada va ser donar amb la productora, una organització francesa: “L’equip industrial necessari no estava disponible a Europa per muntar una planta, però per casualitat em vaig assabentar que una empresa de França tenia una línia d’infusions i la maquinària necessària per fer la beguda que volíem, és com una tetera industrial gegant”. Els va presentar el projecte i ho van acceptar.
El darrer actor de la cadena és la catalana Sanmy, qui el passat mes de març va tancar un acord amb Umai Drinks per distribuir les ampolles.
Competir contra els grans
“Estem en una categoria dura. El gran consum és un segment que necessita molts fons; no a escala industrial, sinó per al màrqueting”, destaca Fredj. Des de la sortida real al mercat el novembre de l’any anterior han sumat un total de 950.000 euros.
Fotografia: Cedida
La primera font de finançament va ser el capital aportat per ell i pels socis, dos extreballadors de Danone i coneguts a través de Netmentora. A través d’una campanya de crowdequity amb The Crowd Angel van captar prop de 300.000 euros amb l’aportació de 50 inversors i sabent que vora 200 persones estaven interessades en el producte, el que permetia validar la idea i assegurar que tindria bona rebuda al mercat.
Conquerir primer el sud
Umaicha es ven a 350 punts diferents de Catalunya i a un total de 1.000 entre Espanya i França en menys d’un any, des de punts de sushi take away fins a supermercats, on Fredj destaca la importància de ser presents a Carrefour i El Corte Inglés per amplificar l’abast. Una distribució que permet que la companyia es marqui la xifra de 300.000 ampolles venudes a finals d'any.
Només cinc mesos després de la sortida al mercat català i amb el tancament recent de l’ampliació de capital, la companyia va expandir-se a Madrid (on ja té 300 punts de venda) i París (amb 100). El CEO ara ja pensa en Regne Unit, Bèlgica Suïssa i Holanda com a pròximes destinacions per arribar a abastir tot el mercat europeu amb aquest te japonès.
"A Barcelona la distribució està molt atomitzada i el consumidor és més verge, però ens serveix com a laboratori per provar coses”
“El consumidor del nord és molt més obert als productes de salut, però també hi ha més competència. A Barcelona, en canvi, la distribució està molt atomitzada i el consumidor és més verge. La part positiva és que ens serveix com a laboratori per provar coses”, apunta sobre la situació del mercat. A més a més, destaca el pes de la comunitat asiàtica a Barcelona, la que fins al moment ha lloat el producte per ser fidel a la beguda original i s’ha convertit en prescriptora.
Amb tota aquesta estratègia de negoci, preveuen tancar l’any amb una facturació de 300.000 euros i assolir els 2 milions d’euros el 2018 amb l’expansió total a França. Primer, però, caldrà tancar la ronda de finançament que acaben d'obrir mitjançant la plataforma d'equity crowdfunding The Crowd Angel per captar els 800.000 euros necessaris per a la internacionalització, com a complement a l'entrada d'un family office vinculat al sector del gran consum.