"Normalment els emprenedors no en fem cas, els veiem com un cost. Són estranys, sempre van amb corbata... però el primer dia que tens un problema penses: tan de bo hagués tingut un advocat!". Així presentava Carlos Blanco (@CarlosBlanco), emprenedor i business angel, la xerrada-col·loqui amb Ignasi Costas (@IgnasiCostas), soci coordinador de l'àrea d'Innovació de Rousaud Costas Duran SLP.
En el marc del First Tuesday a la Fàbrica Moritz de Barcelona, Ignasi Costas va compartir alguns aspectes fonamentals de la seva experiència en l'àmbit jurídic i legal vinculat als emprenedors, les start-ups i la seva relació amb els inversors.
El pacte de socis
Hi ha dos tipus de pacte de socis: l'inicial on el grup es reuneix per fer un projecte; i el que es fa amb els inversors. Per Ignasi Costas ha de reflectir dues coses bàsiques: "els compromisos i el "what if". És a dir, ha de quedar clar "a què em comprometo en temps o diners; i què passaria amb determinades circumstàncies com si mor algun dels socis, o si algú vol comprar l'empresa".
Per l'expert, és quasi més important parlar del pacte de socis que escriure'l, ja que la reflexió és bàsica. "M'he trobat amb socis que diuen que estan d'acord en tot, i quan els preguntes què farien si ve un gegant nord-americà amb una oferta per l'empresa, un diu que vendria i l'altre no", va il·lustrar.
La carta d'intencions
Per Costas, els emprenedors han de decidir si treballaran o no amb advocats. Ara bé, si volen treballar-hi, recomana fer-ho abans de firmar la carta d'intencions. "Així s'eviten frustracions, ja que quan algú rep la carta d'intencions, en el 75 o 80% dels casos s'acaba tancant el tracte".
Aquest punt és important perquè si bé en el document ha de quedar clar què és vinculant i què no ho és, "el que no és vinculant jurídicament sí que ho és moralment, i ja no es podrà modificar al contracte perquè es perdria la confiança mútua", va assegurar.
Per tot plegat, segons Ignasi Costas "la carta d'intencions és el moment més important, i és un document que s'ha de poder entendre sense necessitat d'advocat". A més, va ressaltar la rellevància de "no firmar sense haver llegit. S'ha de llegir tot, i si no s'entén, s'ha de preguntar a un assessor fins a entendre-ho".
"No s'ha de tenir pressa per firmar, tot i que és el moment on més pressió rep l'emprenedor. Si l'inversor s'interessa per tu avui, també hi estarà interessat demà", va afirmar. En aquest sentit, també va recomanar informar-se sobre l'inversor amb gent de l'entorn que hi hagi tingut relació; i no només fixar-se en l'apartat quantitatiu de l'oferta.
L'auditoria
Un cop signada la carta d'intencions, i fins el moment que s'acabi confirmant en un contracte definitiu, serà l'hora de la demanda d'informació. "Des del moment que es firma la carta i fins que s'arriba a plasmar al contracte, et faran una auditoria on no has d'ocultar els morts que tens a l'armari", advertia Costas.
Cal tenir en compte que "si enganyes un inversor sobre qualsevol aspecte que afecti l'empresa, estàs cometent un delicte per estafa", va assegurar. Al seu entendre, estracta "d'un procés de seducció on s'ha d'anar dosificant la informació, però on finalment s'ha de dir tot".