Aquest article no és, lector, ni la torna ni la rèplica d’un dels articles més llegits de fa dues setmanes, titulat Un col·legi és, també, una empresa, de Xavier Roig. És, simplement, un altre recordatori que allò que coneixem àmpliament com a empresa –una unitat econòmica per a la producció de béns o serveis– duu associat des de temps immemorials un aspecte formatiu sense el qual no hauria pogut néixer, reproduir-se ni evolucionar.
Contra el que se sol pensar, l’empresa no neix amb el capitalisme industrial del segle XVIII i XIX. Pot molt ben ser que en aquell moment fes el tomb vers el que el nostre imaginari postindustrial reconeix com a origen del nostre món actual: el sistema fabril, la màquina de vapor, el creixement de les ciutats... Abans, però, ja hi havia l’empresa artesanal basada en els petits obradors especialitzats que més tard s’agruparien en corporacions de menestrals o gremis, altrament dits col·legis, formats per col·legues o companys de professió o d’activitat.
És ben sabut que per obrir un taller i poder ser membre d’un gremi l’aprenent havia de formar-se sota les ordres d’un mestre artesà. La formació era, doncs, obligatòria i imprescindible, una característica que, degudament transformada, ha arribat fins a les empreses d’avui dia.
I doncs, ¿què hi té a veure, tot això, amb el català? En una societat com la catalana en què el 40% de la població treballadora entre 25 i 45 anys ha nascut a l’estranger i, per tant, amb prou feines ha estat escolaritzada en llengua catalana, l’empresa ha de convertir-se en col·legi per esdevenir, també, un centre d’aprenentatge (i ús) de català. Les raons són clares i transparents en el cas dels treballadors que atenen el públic. En els altres casos, resulta de sentit comú apel·lar a la responsabilitat social de les empreses per formar els treballadors en un capital de coneixement i pràctiques fonamental per evitar una força de treball escindida entre aquells que poden accedir a feines més qualificades i aquells que no ho poden fer per manca de coneixement de la llengua pròpia i oficial de Catalunya.
Grans empreses de Catalunya, sobretot del sector de serveis, necessiten contractar mà d’obra que no troba entre els nascuts al país. El desconeixement de la llengua en treballadors que han depassat l’edat escolar s’ha de suplir posteriorment, i és per això que en un futur pròxim veurem grans marques notòries del país afegint la llengua en el catàleg de formacions que ofereixen als treballadors.
Aquestes iniciatives busquen promoure un entorn laboral inclusiu i facilitar el creixement professional mitjançant l’adquisició progressiva del català. De vegades n’hi haurà prou dissenyant programes basats en contextos laborals reals, o creant sistemes de mentoria interna, on treballadors i treballadores amb bon domini del català actuaran com a referents lingüístics.
Col·legis i col·legues a l’empresa seran clau, doncs, per als nous treballadors que han de ser participants actius d’una societat més cohesionada.