A hores d’ara, probablement no hi ha ningú que no conegui la margarida groga en què Salvador Dalí va forjar, ja fa mig segle, el logo vermell de Chupa Chups. Tant és així que pràcticament qualsevol caramel punxat en un pal rep aquesta denominació, una invenció de la indústria confitera que, si bé quan la va idear el català Enric Bernat Fontlladonosa va ser considerada una excentricitat, avui és un reclam per a molts joves -i no tan joves- de prop de 160 països d’arreu del món. Es diu que la tercera és la bona i el cas de Chupa Chups ho corrobora, ja que aquest mític caramel va néixer sota el nom de Gol, per passar a dir-se Chups i, finalment, adoptar la denominació amb què és conegut en l’actualitat; una evolució que li va permetre, en tan sols una dècada de vida, assolir un volum de vendes superior als 1.000 milions d’unitats l’any.
Ara bé, darrere d’aquesta invenció catalana d’èxit hi ha tot un rerefons que va implicar una companyia asseguradora, la Casa Batlló i, per descomptat, els esforços de la família Bernat per reflotar Chupa Chups, que va acabar fa vint anys en mans de la companyia italiana Perfetti Van Melle, propietària d’altres marques reconegudes mundialment com Mentos, Bubbaloo o Trident. A continuació, un viatge per la història d’un dels caramels més populars al món.
Un "home orquestra" a contracorrent
Des de ben jove, Bernat Fontlladosa era, segons fonts consultades per VIA Empresa, un “home orquestra”: després d’assumir diversos rols a la companyia formatgera Massanes i Grau -i de passar pel servei militar- va impulsar, a mitjan segle XX i amb la seva dona, Núria Serra, Productos Bernat, empresa productora de confits. Bernat va comptar amb el seu excap com a soci, Domingo Massanes, qui no va trigar a oferir-li dirigir la companyia de derivats de poma Granja Asturias, de la qual va reconvertir la planta de producció per fabricar els primers caramels amb pal.
Va ser, doncs, a la fàbrica de Granja Asturias on es van fabricar les primeres unitats de Gol l’any 1958, per rebatejar-les dos anys més tard sota el nom de Chups. Aquesta darrera denominació va suposar un èxit a tots els nivells i va donar lloc a l’eslogan publicitari Chupa chupa chupa un Chups, directament responsable del producte que coneixem avui. Tanmateix, el canvi de direcció que va viure la planta de Granja Asturias i la consolidació del Chupa Chups va portar la resta de socis a abandonar la companyia el 1964 i, de retruc, convertir Bernat en el principal accionista.
El 1967, Chupa Chups va obrir la fàbrica de Sant Esteve Sesrovires, operativa en l'actualitat
“No cal enviar coets a la lluna per innovar. Hi ha innovacions de tipus comercial, com la de Chupa Chups, que han transformat una companyia apostant per un nom més interessant”, reflexiona Oriol Amat en una conversa amb VIA Empresa. En aquesta línia, Amat destaca “la intuïció que va seguir Bernat” d’oferir els caramels en un pal, en contra de molts detractors que ho veien com un perill pels consumidors més joves: “Va creure que funcionaria i, efectivament, així va ser”.
Ben aviat, el temps va donar la raó a Bernat qui, davant l’èxit del Chupa Chups, va construir una fàbrica a Sant Esteve Sesrovires i va començar el 1967 l’exportació del caramel. La fàbrica és operativa avui dia i se suma al mig centenar de centres d’operacions i vendes que Perfetti Van Melle exhibeix a la seva pàgina web, amb múltiples destinacions com Bangladesh, el Brasil, la Xina, l’Índia, Nepal, Nigèria o Filipines, entre molts altres; tanmateix, tant el centre de Sant Esteve Sesrovires com Perfetti Van Melle, amb oficines centrals a Països Baixos, Itàlia i Suïssa, han declinat la participació en aquest reportatge.
En sintonia amb l’ambició de la companyia, Bernat va encarregar un nou disseny del logo dels Chupa Chups ni més ni menys que a Salvador Dalí, qui va donar lloc a la margarida groga que avui coneixem i a un dels actius més importants per l’empresari català. En les dècades posteriors, malgrat l’augment de competidors, que van significar un lleu retrocés en les vendes de Chupa Chups, la companyia es va expandir amb centres productius a Àsia i Amèrica, fins a convertir-se en una empresa amb presència a prop de 150 països i unes vendes superiors als 343 milions d’euros.
Sant Petersburg, el crèdit de l'ICF i la venda a Perfetti
Si bé es tracta d’una xifra considerable, val a dir que reflecteix el retrocés econòmic de la companyia, que va tancar el segle XX amb una facturació de 463,8 milions d’euros i que es va reduir gradualment fins als 205 milions el 2005. Anys abans del declivi, el 1991, Enric Bernat cedia el control de Chupa Chups al seu fill Xavier Bernat Serra. “La companyia va començar a alentir-se i va tenir dificultats per continuar el creixement que havia experimentat anys enrere”, explica la periodista Mar Galtés a VIA Empresa, qui recorda les aproximacions -sense èxit- entre Bernat i el hòlding familiar Agrolimen, propietat de la família Carulla, per fusionar tots dos grups i continuar l’activitat des de Catalunya.
En un intent de sanejar els comptes de la companyia, la família Bernat va fer un pas enrere amb la seva incursió a Sant Petersburg (Rússia), amb la venda de la seva filial de pastisseria, Chock & Rolls, a Danone Rússia per un import d’uns 20 milions de dòlars. L’operació es va dur a terme el novembre del 2003, coincidint amb el primer aniversari de Juan José Pérez Cuesta com a director general de Chupa Chups, companyia encara presidida per Xavier Bernat, i un mes després de la mort del seu pare, creador de l'imperi confiter.
L'any 2000, Chupa Chups va facturar 463,8 milions d’euros, més del doble que el 2005 (205 milions)
El mateix any, i entre els esforços per reflotar la firma confitera, els Bernat van executar un pla financer per revertir la situació econòmica de la companyia, que va comptar amb la concessió d’un crèdit de 35 milions d’euros a dotze anys per part de l’Institut Català de Finances (ICF), avalat per la Casa Batlló. L’edifici, dissenyat per Antoni Gaudí entre 1904 i 1906, era la seu de l’asseguradora Iberia Seguros, propietat dels Bernat a través de Chupa Chups, que després d’afrontar uns anys crítics a la dècada dels noranta i de presentar un expedient de regulació sobre la totalitat de la plantilla, va vendre l’immoble a la firma confitera.
El crèdit de l’ICF va suposar una operació clau en la reorganització societària del grup, després d’un nou traspàs de la Casa Batlló, en aquesta ocasió de Chupa Chups a la família empresària. Aleshores, la Casa Batlló es valorava en uns 70 milions d’euros, s’acabava d’obrir al públic i ràpidament va assolir els 30.000 visitants mensuals, fins a esdevenir una icona catalana i una de les atraccions més visitades a tot l’estat espanyol; de fet, aquest dijous, amb motiu de la diada de Sant Jordi, és probablement el dia que l’edifici modernista més visitants concentra. Tanmateix, el crèdit de l’ICF no va ser prou per remuntar la complexa situació de Chupa Chups, que finalment va ser adquirida l’any 2006 per Perfetti Van Melle per un import pròxim als 400 milions d’euros.
“Un aspecte interessant de la venda és que moltes empreses familiars es venen a una multinacional que cotitza a borsa, però, en el cas de Chupa Chups, la venda es va produir a una altra empresa familiar”, relata Amat, qui menciona les similituds de l’operació de la firma confitera amb l’actual situació que concerneix Puig, en plenes negociacions amb Estée Lauder. Enmig de les especulacions sobre les diverses possibilitats que hi ha entre totes dues companyies de la indústria de la cosmètica, Galtés apunta que, com a norma general, “a Catalunya no ens hem cregut que som capaços de crear líders mundials”, tot i elogiar tant la firma establerta a l’Hospitalet de Llobregat, com altres grans referents del teixit empresarial català, com ara Fluidra.
Els Bernat no han marxat de vacances
“He rebut condols i felicitacions”, reconeixia Xavier Bernat a Galtés, tal com recollia la periodista a La Vanguardia l’any 2006, pocs dies després de tancar la venda de Chupa Chups. La companyia defineix aquest capítol a la seva pàgina web com l’inici en “una família més nombrosa”, que va permetre disparar la producció de caramels a màxims històrics, concretament a més de tres milions de Chupa Chups diaris.
“Aquí ningú se n’anirà de vacances més del compte. Continuarem vinculats al teixit industrial de Catalunya”, afirmava Bernat aleshores. I així ha estat. A més de la gestió de la mencionada Casa Batlló, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO i una aturada obligatòria per a molts dels turistes que visiten la ciutat comtal, els Bernat gestionen a través del hòlding Bernat Family Office les immobiliàries Residencial Pineda Spring i Upside Investments, i una participació del 30% de la companyia logística Conway España. El hòlding, que té com a accionistes els cinc germans Bernat Serra, va tenir uns beneficis de 35,8 milions d’euros el 2024, impulsats en gran mesura pel favorable comportament de l’edifici dissenyat per Gaudí.