5 accions per combatre la corrupció a l'empresa

La proactivitat empresarial és bàsica per eliminar les males pràctiques a les companyies, que poden acabar pagant els seus directius encara que no hi estiguin implicats

"Si una empresa és acusada de corrupció, ho poden pagar els directius encara que no ho sabessin, per no haver aplicat polítiques preventives". Ho explica Ignasi Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, en una jornada organitzada per aquesta entitat sobre com combatre la corrupció des de les organitzacions. Els directius es poden trobar en aquesta complexa situació des de la modificació legal de l'any 2010. "Això fa que almenys les grans companyies es plantegin polítiques preventives contra la corrupció", celebra Carreras.

Ja fa temps que la corrupció és un tema habitual, el que és una bona notícia perquè significa que es destapen les males pràctiques. "La majoria de casos que apareixen són de fa molts anys. Però no està clar si estem fent suficient perquè no es repeteixin", adverteix Carreras. Les darreres enquestes sobre percepció de corrupció a Espanya se centren bàsicament als partits polítics (83%), i al Parlament (67%), però "afecta a tot tipus d'institucions", assegura el responsable d'Esade.

Per Carreras, "serà més efectiu treballar amb les empreses que esperar que el sistema i l'administració es mogui de debò contra la corrupció". Al capdavall, destaca, "és un tema centrat en l'ètica personal. Si treballem des de molt joves en l'educació cívica i ètica, que sàpiguen dir no, haurem avançat molt".

La crisi, amb una forta pressió de resultats, no ha ajudat les empreses en aquest objectiu; i "la transparència és una assignatura pendent", assegura. Tot i que són moltes les companyies que combaten de debò la corrupció, d'altres "fan actes més propis de maquillatge. Has de canviar la cultura corporativa de l'empresa perquè sigui sana", diu Carreras. En definitiva, "que s'acomiadi gent és un senyal valent d'estar afrontant la realitat de la corrupció".

Per tal d'ajudar en aquest sentit, des de l'Institut d'Innovació Social d'Esade proposen cinc accions concretes per combatre la corrupció des de l'empresa:

1. La creació de la figura del compliance officer. Pot ser una persona o poden ser diverses en forma de comissió, però és vital designar algú que vetlli pel compliment de les obligacions de l'empresa.

2. Establiment d'un codi ètic aprovat per l'alta direcció. Sense el compromís real i explícit de la direcció és impossible combatre els gèrmens de les males pràctiques a l'empresa.

3. Eines de formació i de denúncia anònima. Tots els membres de l'empresa han de saber què hi ha en joc quan s'apliquen males pràctiques, i com es poden denunciar. Per fer-ho, hi ha d'haver la certesa que la denúncia és anònima i externa, per garantir que no implicarà represàlies. La clàssica bústia de suggeriments no és una solució.

4. Aplicació de polítiques anticorrupció a tota la cadena de valor. Una autèntica empresa compromesa a lluitar contra la corrupció no pot limitar les accions només de portes endins. Estendre la bona praxis a la resta de companyies que formen la seva cadena de valor, descartant les que no ofereixin garanties i seleccionant les més transparents, és una bona mesura.

5. Un programa de control del compliment. No hi ha resultats si no es fa seguiment i s'analitza l'impacte de les accions realitzades. El que no es mesura, no existeix.

Corrupció, factor de desigualtat
Jaime Atienza, director de campanyes i estudis d'Oxfam Intermón, afegeix que "la corrupció és un factor que contamina les oportunitats de les persones a tenir una vida millor". Aquesta ONG ha estat present els darrers tres anys al Fòrum de Davos, "plantejant que hi ha una excessiva concentració de la riquesa", explica Atienza. I és que 80 persones tenen la meitat de la riquesa mundial. "Amb tanta concentració de riquesa hi ha una contaminació del poder que perpetua i augmenta cada cop més aquesta bretxa", denuncia.

Pel responsable d'Oxfam Intermón, "la corrupció és com el Tango, fan falta dues parts". Aconseguir millores i el progrés social, doncs, "té a veure amb que tres actors principals actuïn en positiu: els estats, el sector privat i la ciutadania".

Per Atienza el sector públic ha de ser "eficaç redistribuint la riquesa amb justícia social". Pel que fa al sector privat, demana que sigui "responsable respectant lleis fiscals, ambientals o de qualsevol mena"; i finalment exigeix "una ciutadania activa que exerceixi de contrapoder dels dos grans poders".

La suma del PIB dels Estats Units i la Xina es troba en paradisos fiscals
"L'evasió i l'elusió fiscal són algunes de les majors expressions de desigualtat de poder", denuncia Atienza. Al seu entendre, "hi ha una relació directa entre elles i la desigualtat extrema que empeny milions de persones a la pobresa".

Les dades que planteja l'ONG exposen que 800 milions de persones passen gana mentre més de 30 bilions de dòlars reposen en paradisos fiscals. Una quantitat que equival a la suma del PIB d'Estats Units i la Xina. "Cada any s'escapen 50.000 milions de dòlars de l'Àfrica", lamenta.

El responsable d'Oxfam Intermón també denuncia que "les companyies de l'Íbex35 tenen 810 filials en territoris considerats paradisos fiscals. En un sol edifici de Delaware hi ha 285.000 empreses domiciliades, de les quals 136 són filials espanyoles". Exemples com aquests empenyen l'ONG a reclamar que "els governs s'impliquin realment en la responsabilitat d'evitar tots aquests mecanismes que permeten que s'escapin tants recursos".
Avui et destaquem
El més llegit