Que Espanya no és el país més agraït per engegar una empresa és una idea força estesa i que es reflecteix, per exemple, en el 33è lloc que ocupa en el darrer rànquing Doing Business del Banc Mundial. Un cop definida la idea de negoci, engegar l'activitat constituint una societat requereix uns tràmits no sempre senzills i que amaguen diversos aspectes importants. Aspectes que en aquests moments d'alta tensió i mil coses a fer potser poden semblar poc importants, però que a la llarga sovint tornen en forma de disgust. Per tal d'evitar-ho, tres especialistes de Deloitte en l'àrea mercantil, laboral i fiscal van compartir en un dels Esmorzars de Finançament d'Acció cinc aspectes que cal plantejar-se en el moment de constituir una societat.
1. Quin tipus de societat registrem?
Daniel Paes, associat sènior d l'àrea de Mercantil de Deloitte recorda la necessitat de constituir una societat en el moment que l'activitat econòmica plantejada "té una pluralitat d'actors que demanen una personalitat jurídica separada del propi empresari". És a dir, quan el projecte va més enllà d'una activitat individual que podria dur-se a terme formant part del règim d'autònoms (RETA).
Paes explica que són diverses les opcions a l'hora de constituir una societat. "Hi ha la Regular Col·lectiva, bàsicament per empreses molt petites, que és molt personalista i la raó social ha d'anar entorn als cognoms dels socis". L'expert de Deloitte, però, adverteix que el seu ús és escàs perquè "no hi ha una separació de responsabilitat. En cas que la societat no pugui respondre, el soci seria responsable subsidiari de forma personal amb el seu patrimoni".
Una altra fórmula és la Societat Comanditària. "S'assembla a l'anterior, però en aquest cas, a part dels socis col·lectius, hi ha socis purament capitalistes". En aquest cas, doncs, hi ha socis col·lectius, que poden respondre amb els seus béns, i els socis comanditaris, que només responen amb el capital aportat a la societat. Segons Daniel Paes, "és habitual quan un grup petit de socis necessita un altre grup de socis que aportin capital".
Ara bé, el més habitual és constituir una Societat Limitada, la popular SL; o una Societat Anònima (SA). En aquests casos el capital es representa per accions. "A la SL tots els socis veurien la seva responsabilitat limitada en les seves aportacions a la societat", indica Paes.
Per l'expert de Deloitte "quan es van a fer projectes no gaire grans el millor és la SL, on el capital mínim és de 3.000 euros i els requisits formals són menors". Per contra, la SA n'exigeix 60.000, però "pot emetre deute i ser cotitzada", diferencia Paes. En qualsevol cas, "es pot passar d'un tipus a l'altre si fa falta", aclareix; i recomana la SA "per un grau més avançat amb altes necessitats de patrimoni".
Un cop decidits per una o altra opció, del que no s'escapa ningú és de formalitzar la constitució de la societat davant del notari i del registre mercantil.
2. El Pacte de Socis
"Quan un comença una activitat empresarial conjunta ha d'establir unes regles de joc", avisa Paes. El millor moment per fer-ho, aconsella, és "abans de començar, quan no hi ha obligacions, interessos ni deutes".
Una eina que s'ha demostrat eficaç en aquest sentit és el Pacte de Socis. "Evita conflictes i és la millor arma per reforçar la confiança", diu Paes. Al capdavall, "establir una societat és establir un patrimoni diferenciat", resumeix.
En el Pacte de Socis s'estableix un contracte entre persones on cadascú proposa les seves regles i s'arriba a un acord. Els temes més importants que ha d'incloure són la gestió de la societat (si tindrà administrador únic o solidaris, per exemple), el repartiment de poders, la transmissió d'accions i participacions, els dividends, les matèries reservades, el pla de negoci o la política de finançament. Per Daniel Paes, "el millor és posar el màxim contingut del Pacte de Socis als estatuts de la societat".
3. Relació laboral o mercantil?
"Ens hem de plantejar la relació que tenim amb la societat, si és laboral o mercantil. I veure quin és l'enquadrament correcte en la Seguretat Social", adverteix Pablo Santos, associat principal de l'àrea de Laboral de Deloitte.
I és que la llei presumeix que s'ha d'estar en el règim d'autònoms si es té "el control efectiu de la societat". Aquest supòsit el legislador el dóna per incontestable en el cas de gaudir d'almenys un 50% del capital social. De la mateixa manera, si no es presenta prova contrària també cal allistar-se com a autònom en el cas que el 50% del capital social estigui distribuït entre família o gent amb qui es conviu; o en el cas de tenir un terç o més del capital social. "Algú que tingui un 25% o menys de les participacions d'una societat, la seguretat social no presumeix que hagi d'anar al RETA i ser autònom", aclareix Santos.
Igualment, també cal prestar atenció quan es comparteix la condició d'administrador i d'alt directiu. "La condició d'administrador es menja la de directiu per la Teoria del Vincle", avisa Santos. Un mal enquadrament en la Seguretat Social pot provocar sorpreses desagradables en el cas de sol·licitar en un futur la prestació d'atur. "Et pots trobar que no s'hi té dret perquè realment la relació havia de ser mercantil i no laboral", aclareix.
4. Com comencem a contractar?
Santos també assenyala les opcions bàsiques a l'hora de començar a contractar personal. D'entrada es poden tenir en compte les pràctiques universitàries, on "no hi ha relació laboral i s'ha de vigilar de no superar certs límits, ja que es tracta essencialment de formació", indica. Una altra via és la subcontractació, per exemple d'un autònom dependent (TRADE). Aquest ha de rebre com a mínim el 75% dels ingressos d'una sola empresa i "no pot tenir les mateixes condicions que algú en plantilla".
Una altra via és la de la externalització o les ETT. "Aporten una relació laboral més flexible però augmenten els costos i les responsabilitats", adverteix Santos. Finalment, hi ha l'opció de contractar en règim de treballador per compte aliè. "En teoria el contracte hauria de ser indefinit, ja que de temporals només podrien ser eventuals, per obra o servei o per substitució", explica Santos. A tot plegat, recorda la possibilitat de valorar les diferents bonificacions i reduccions existents en diverses casuístiques.
5. Fiscalitat i retribució dels administradors
Rubén Castillo, associat sènior de l'àrea de Fiscal de Deloitte, recorda que "a l'hora de constituir una societat cal presentar el model censal 036, que comunica l'inici d'activitat i els impostos que l'afectaran".
Castillo també fa esment de "la controvèrsia en la retribució dels administradors. En principi no és una figura retribuïda, i per ser-ho cal que consti en els estatuts", indica. En els casos que els administradors estan rebent retribucions, fins ara l'Agència Tributària ho considerava com "fiscalment no deduïbles a l'impost de societats". Amb la nova llei de l'impost de societats, però, es corregeix aquesta situació i "deixa de considerar-se una liberalitat si l'administrador fa tasques executives", explica Castillo; que tot i així recomana "canviar els estatuts i preveure que es retribuirà l'administrador".