Són capgrossos i inconfusibles, n’hi ha de diverses mides i per a molts col·leccionistes donen vida a l’univers cinematogràfic de les seves pel·lícules i sèries preferides. Conviuen sota el nom de Funko, una marca estatunidenca amb seu a Everett, Washington, que neix l’any 1998 de la mà de Mike Becker, un dissenyador gràfic que tenia la idea de replicar la imatge de la mascota dels restaurants Big Boy. Aquell personatge, amb el seu tupè brillant i un uniforme de quadres vermells i blancs, havia estat icona de la cultura popular nord-americana dels anys 50, però a finals dels 90 la cadena de restaurants va travessar una forta crisi, i la seva mascota corria el risc de desaparèixer.
Becker, col·leccionista apassionat, va veure en Big Boy una oportunitat: si a la pàgina de subhastes eBay es pagaven centenars de dòlars per aquella relíquia, per què no produir-ne una rèplica assequible i posar-la a l’abast d’altres nostàlgics? I així es va originar Funko, gairebé com una empresa artesanal, amb Becker i dos amics artistes reunits en un bar per donar forma al projecte.
Ara, però, la companyia que ha convertit el col·leccionisme en un ritual de masses, viu dies decisius. Els darrers informes financers mostren caigudes de vendes, marges estancats i un deute que s'enfila fins als 241 milions de dòlars. El que havia estat un boom cultural planetari s’ha convertit en un cas d’estudi sobre la fragilitat de l'engagement.
Segons l'informe Funko Reports Third Quarter 2025 Financial Results, emès per Funko a principis del mes de novembre, les vendes netes del tercer trimestre han caigut fins als 250,9 milions de dòlars, un 14,3% respecte als 292,8 milions del mateix període de 2024. Aquesta contracció revela que el ritme de llançaments ja no troba la mateixa resposta en el mercat, i que el col·leccionisme massiu comença a mostrar signes d’esgotament.
En paral·lel, el benefici brut ha passat de 119,8 a 100,8 milions, una baixada de 19 milions. Alhora, els costos de màrqueting, publicitat i administratius s’han reduït fins als 79,8 milions, per sota dels 92,7 de fa un any, un ajust que inclou un càrrec extraordinari d’un milió i que evidencia una voluntat de contenció. No obstant això, la retallada de despeses no compensa la pèrdua de volum, i la pressió sobre els marges continua intacta.
El benefici net s’ha desplomat fins als 0,9 milions de dòlars, lluny dels 4,6 milions del tercer trimestre de 2024
A partir d’aquí, la rendibilitat es veu durament castigada. El benefici net s’ha desplomat fins als 0,9 milions de dòlars, lluny dels 4,6 milions del tercer trimestre de 2024. Fins i tot el benefici ajustat, que exclou factors no recurrents, es queda en 3,2 milions, menys de la meitat dels vuit milions de l’any anterior. L’ebitda ajustat retrocedeix de 31 a 24,4 milions, i com ja avançava unes línies més amunt, el deute total s’enfila fins als 241 milions de dòlars, un llast que limita la capacitat de maniobra financera.
Els "dubtes substancials" que van encendre les alarmes
Exposades les xifres, val a dir que el primer gran sotrac de Funko va treure el cap durant el primer trimestre de 2025, quan les vendes es van desplomar un 35% segons l'informe anual de la companyia. Aquella caiguda va obligar a repensar què estava fallant, i va desencadenar moviments rellevants a la cúpula directiva. El primer canvi va arribar el 5 de juliol, quan -segons Forbes- Funko va comunicar la sortida de la consellera delegada, Cynthia Williams, i el nomenament de Michael Lunsford com a CEO interí, càrrec que ja havia ocupat temporalment entre 2023 i 2024.
La decisió, segons el president del consell d’administració, Charles Denson, responia a la necessitat "d’oferir ple valor als accionistes i estabilitzar la governança". El mandat de Lundsford, clarament transitori, va servir per contenir el deute, ajustar inventaris i preparar el terreny per a un canvi estructural més profund. Aquest gir no es va consolidar fins al mes d'agost quan la firma va anunciar el nomenament de Josh Simon com a nou director executiu, amb un currículum sòlid en gestió i expansió d'empreses com Netflix, Nike i The Walt Disney Company.
Tanmateix, el problema estructural sembla haver estat el deute. Funko arrossega passius des de fa anys. De fet, si retrocedim fins al moment de màxima febre col·leccionista durant els anys 2020 i 2021, el balanç del darrer trimestre del 2020 -Funko Reports Third Quarter 2020 Financial Results- mostrava un deute de 208 milions de dòlars. L’any passat, la xifra va ser de 182 milions.
La frase que va encendre totes les alarmes es troba escrita en l’informe trimestral que va presentar l'empresa a la Comissió de Borsa i Valors (Securities and Exchange Commission) dels Estats Units: “Existeixen dubtes substancials sobre la capacitat de la companyia per continuar com a empresa en funcionament durant els pròxims dotze mesos des de la data d’emissió”, van advertir.
Friquest: "La polèmica és com remenar un vesper, és força desmesurat que es generi tant de soroll quan una companyia guanya deu i en perd tres"
El ressò d'aquest avís també ha arribat aquí, a casa nostra. La botiga barcelonina Friquest, de la qual VIA Empresa ha pogut recollir el testimoni de la responsable, ha assegurat que "la polèmica és com remenar un vesper. És força desmesurat que es generi tant de soroll quan una companyia guanya deu i en perd tres". "La clau per sobreviure passa per una gestió eficient i, si cal, per un canvi de mans que permeti a Funko reordenar-se sota una altra propietat", ha sentenciat.
L'augment del preu de les accions
Aquest diari també ha volgut conèixer la situació actual de Funko a l’Estat, i ha contactat amb l'agència lifestyle de Funko a Espanya. Nieves González, codirectora de Nota Bene -que fa cinc anys que treballa amb la firma-, explica que "des de l’emissió de l’informe, el preu de les accions ha remuntat durant les últimes dues setmanes". També destaca que "l'empresa té una trajectòria consolidada de més de 25 anys i uns fans completament fidelitzats que ho donen tot per la marca Funko Pop", un repunt que contrasta amb el relat econòmic de fragilitat.
D'altra banda, González assegura que l'entrada de Simon ha suposat un "pas clau per remuntar la caiguda", i que Funko "ha contractat un banc d'inversió anomenat Moelis & Company per explorar opcions estratègiques que garanteixin estabilitat”. A més, "la companyia col·labora amb un munt de marques i continua fent-ho", conclou.
La transparència per obtenir aquestes aliances ja la mostra Funko de manera pública. L'informe que va presentar a la Comissió de Borsa i Valors trasllada els factors de risc que enfronta la companyia per mantenir informats els seus accionistes i inversors. Destaca com la companyia admet sense embuts que plana un "dubte existencial sobre la seva continuïtat com a empresa en funcionament". Enumera diverses raons, però la principal la descriu com una "pressió dels compromisos financers, agreujada per l’actual entorn aranzelari del sector minorista i per la insuficiència de capital de treball, que situa la companyia en un escenari delicat".
L'èxit, i "la trampa"
Darrere l'abisme financer que travessa Funko, existeix una dimensió cultural que ajuda a entendre l’abast del fenomen. Anna Tarragó, doctora en Comunicació, especialista en narratives transmèdia i professora al Grau en Comunicació i Indústries Culturals i el màster en Comunicació Especialitzada de la Universitat de Barcelona (UB), subratlla a VIA Empresa que “el paper que marques com Funko tenen en la cultura transmèdia i el col·leccionisme és cabdal, en un ecosistema en què el merxandatge i els productes llicenciats són part essencial de les narratives".
Tarragó: "Tothom sap que té un Funko a les mans perquè se’l reconeix només veure’l, però una figura amb tant detall i caracterització diferenciada no accepta un preu barat"
“Tothom sap que té un Funko a les mans perquè se’l reconeix només veure’l”, explica Tarragó, que destaca el cap gran, els ulls rodons i negres, i els objectes icònics que acompanyen cada figura. Aquesta estètica ha convertit els Funko en un element més de les col·leccions preferides dels fans, una peça que enllaça el col·leccionisme amb la narrativa. Ara bé, "la mateixa singularitat que va catapultar la marca pot haver estat també la seva trampa", assegura. “Una figura amb tant detall i caracterització diferenciada no accepta un preu barat”, apunta Tarragó.
Aquest valor inicial va donar prestigi a Funko, però va obrir la porta a imitacions més econòmiques i de menor qualitat, que han erosionat el valor de la companyia. A més, tot i que les figures pertanyen a universos mainstream, continuen sent objectes de col·leccionisme de nínxol, amb un públic fidel, "però limitat", puntualitza. “No tinc clar que un públic massiu hagi comprat les figures”, reflexiona, i suggereix que aquest caràcter selectiu pot haver restringit l’abast comercial de la companyia.
Pel que fa a l’impacte en l’ecosistema cultural, Tarragó relativitza l’abast de la crisi: “Malauradament, no crec que tingui una gran afectació al conjunt de l’ecosistema. En un context d’ultracapitalisme, si no és Funko, serà una altra marca la que realitzarà aquest tipus d’objectes”. En aquest sentit, la professora subratlla que, fins i tot en un món dominat per les pantalles, el col·leccionisme físic manté un paper central: conservar les figures amb l'embalatge original, exposar-les amb orgull, o adquirir vestuari i objectes vinculats a sagues com Harry Potter són gestos que configuren identitat i credencials dins la comunitat. “És una clara declaració d’intencions sobre el paper que aquell fet cultural pop juga a la vida del fan”, conclou.
Al capdavall, Funko es troba en una cruïlla que transcendeix els balanços. Les xifres parlen de deute i fragilitat, però la seva iconografia continua viva en prestatgeries, col·leccions i universos narratius. El que per als analistes és un avís de viabilitat, per als fans és encara una credencial de pertinença. I potser aquí rau la paradoxa: una marca que ha sabut convertir un cap desproporcionat en un símbol global, però que ara ha de demostrar si pot sostenir el pes del seu propi mite.