11
d'Octubre
de
2016
"Necessitem grans empreses, que són les que tenen la capacitat tractora per impulsar la resta". Ho ha defensat aquest dimarts Carlos Mira, director de Cre100do, en l'acte que han organitzat al Cercle d'Economia. Aquesta iniciativa, sorgida de la unió dels esforços de la Fundación Innovación Bankinter, el Círculo de Emprearios i l'Icex, té l'objectiu "d'ajudar les empreses a créixer identificant amb elles les claus per fer-ho". Com el nom d'aquest "programa-país" indica, volen arribar a ajudar 100 empreses perquè assoleixin els 1.000 milions d'euros de facturació. De moment, són una trentena les que hi participen, entre elles conegudes firmes catalanes com Natura Bissé, MAT Holding o Eurofragance. "El focus són les empreses que han deixat de ser mitjanes però encara no s'han fet molt grans arribant als 1.000 milions d'euros de facturació", insisteix Mira. És a dir, les que facturen entre 25 i 300 milions d'euros, el middle market.
Els requisits i els primers passos
"Per créixer cal una base sòlida i ser rendible. Han de tenir clients satisfets, empleats compromesos i una proposta de valor diferenciada", detalla el director de Cre100do. Condicions necessàries però no suficients. "El projecte d'empresa requereix l'ambició de voler ser gran, perquè si no aspires a ser-ho, no ho seràs", adverteix Carlos Mira. I tot plegat regat amb un govern corporatiu compromès i que vagi a l'una, una qüestió sempre delicada tenint en compte que dos terços d'aquestes empreses són familiars.
El responsable de Cre100do indica els cinc punts bàsics per accelerar aquestes companyies. El primer que cal estudiar en aquest camí és mirar cap a fora. "Les tendències a mig i llarg termini marcaran el rumb". El segon punt, indica, és orientar l'empresa per ser un agent clau del seu ecosistema. "És molt important tenir aquesta posició sòlida, si cal replantejant el model de negoci i de creixement", diu Mira.
El tercer punt de l'estratègia és "tenir una organització del segle XXI, oberta i orientada a l'exterior, flexible i sense organigrames rígids, que estigui orientada a projectes". Per descomptat, no hi pot faltar el talent, que s'ha de vincular a l'empresa. "No s'ha de retenir a la gent, sinó aconseguir que s'hi vulguin comprometre per l'ADN i la cultura de l'empresa", matisa el director de Cre100do. Finalment, assenyala la importància de desenvolupar la marca. "La tecnologia permet copiar-ho tot, la diferenciació s'ha de basar en intangibles com la marca, feta amb reputació i confiança", assegura.
L'hora dels ingressos
L'acte de Cre100do a Barcelona també ha comptat amb la presència de Joan Maria Nin, exvicepresident i exconseller delegat de CaixaBank. Nin ha ofert la seva visió sobre el context econòmic actual i el futur amb la mirada posada al 2020. Un context rellevant i a valorar per aconseguir el preuat objectiu d'incrementar la dimensió de les empreses.
"Ara toquen ingressos", ha etzibat d'entrada Joan Maria Nin. "Som al final d'un doble cicle, hem cavalcat els últims 50 anys sobre un model de creixement de deute. Però el final d'aquest cicle llarg coincideix amb el final d'un cicle curt, el de la política monetària i fiscal". Al seu entendre, "hem arribat al límit de les polítiques monetàries i fiscals a causa de la seva intensitat". Tot plegat, assegura, també suposa el final de l'era de la inflació. "Quan aquesta era acaba, acaben moltes coses des de la valoració dels actius, la gestió dels salaris o els pressupostos de les empreses". Així doncs, "toca estalvi, inversió i polítiques d'oferta".
Nin ha recalcat que "som en un moment d'acumulació de deute, el màxim dels últims 5.000 anys". Una gran acumulació de deute que és la causa, segons l'exdirectiu bancari, de la corba a la baixa dels salaris. "La participació dels sous a la renda nacional no ha deixat d'anar a la baixa en benefici del pagament del deute i dels rendiments del capital", diu Nin. "Si anem acumulant deute públic, la conseqüència lògica és que el servei d'aquest deute cada cop ocupa més part del pressupost. Per tant, hi ha menys espai al sector públic per retribuir als funcionaris, i incrementa la fiscalitat més enllà de qualsevol límit adequat restant espai a la remuneració dels assalariats".
Una situació que qualifica de "condemna al mileurisme" per al sector privat. Nin ha lamentat que "ens hem apropiat del futur dels nostres fills i néts fins que no solucionem aquest problema".
Les conseqüències
Aquest context ha generat un "desplaçament del centre de gravetat mundial d'Occident a altres zones. Més del 60% del PIB mundial estarà ben aviat fora d'Occident", segons Nin. A més, ha alertat que "els Estats Units respiren cap a tendències aïllacionistes mentre Europa segueix adormida i no reacciona".
Això sí, per l'exdirigent de CaixaBank, enmig de tota aquesta incertesa ha sorgit una nova oportunitat: el Brexit. "És molt positiu perquè permet recuperar el projecte original de la unió política europea, dels Estats Units d'Europa". Un camí, al seu entendre, necessari quan els valors dominants de l'economia passen a ser "la incertesa, la inestabilitat i la volatilitat".
Les tres sortides
La conclusió de Joan Maria Nin és que en aquest panorama només hi ha tres sortides. La primera és "la clàssica", que és una gran inflació. Per Nin "això és injust perquè és un impost de facto que no passa per la decisió dels ciutadans". La segona sortida és la que ja estem vivint, la de l'estancament amb "un trànsit dolorós de correcció de deute que ja ha començat i que necessitarà ben bé dues dècades". L'exdirigent bancari ressalta que les noves generacions ja fugen del deute, i fins i tot "les noves empreses també prefereixen fer rondes de finançament abans que endeutar-se".
Finalment, la tercera sortida és la revolució digital. "Si com a empreses volem gestionar aquest escenari, hem de sumar-nos positivament a aquest canvi tecnològic, l'únic que pot donar l'increment de productivitat per pagar la factura del deute, així com de l'excés de les polítiques de demanda, monetàries i fiscals", ha conclòs.
Els requisits i els primers passos
"Per créixer cal una base sòlida i ser rendible. Han de tenir clients satisfets, empleats compromesos i una proposta de valor diferenciada", detalla el director de Cre100do. Condicions necessàries però no suficients. "El projecte d'empresa requereix l'ambició de voler ser gran, perquè si no aspires a ser-ho, no ho seràs", adverteix Carlos Mira. I tot plegat regat amb un govern corporatiu compromès i que vagi a l'una, una qüestió sempre delicada tenint en compte que dos terços d'aquestes empreses són familiars.
El responsable de Cre100do indica els cinc punts bàsics per accelerar aquestes companyies. El primer que cal estudiar en aquest camí és mirar cap a fora. "Les tendències a mig i llarg termini marcaran el rumb". El segon punt, indica, és orientar l'empresa per ser un agent clau del seu ecosistema. "És molt important tenir aquesta posició sòlida, si cal replantejant el model de negoci i de creixement", diu Mira.
El tercer punt de l'estratègia és "tenir una organització del segle XXI, oberta i orientada a l'exterior, flexible i sense organigrames rígids, que estigui orientada a projectes". Per descomptat, no hi pot faltar el talent, que s'ha de vincular a l'empresa. "No s'ha de retenir a la gent, sinó aconseguir que s'hi vulguin comprometre per l'ADN i la cultura de l'empresa", matisa el director de Cre100do. Finalment, assenyala la importància de desenvolupar la marca. "La tecnologia permet copiar-ho tot, la diferenciació s'ha de basar en intangibles com la marca, feta amb reputació i confiança", assegura.
L'hora dels ingressos
L'acte de Cre100do a Barcelona també ha comptat amb la presència de Joan Maria Nin, exvicepresident i exconseller delegat de CaixaBank. Nin ha ofert la seva visió sobre el context econòmic actual i el futur amb la mirada posada al 2020. Un context rellevant i a valorar per aconseguir el preuat objectiu d'incrementar la dimensió de les empreses.
"Ara toquen ingressos", ha etzibat d'entrada Joan Maria Nin. "Som al final d'un doble cicle, hem cavalcat els últims 50 anys sobre un model de creixement de deute. Però el final d'aquest cicle llarg coincideix amb el final d'un cicle curt, el de la política monetària i fiscal". Al seu entendre, "hem arribat al límit de les polítiques monetàries i fiscals a causa de la seva intensitat". Tot plegat, assegura, també suposa el final de l'era de la inflació. "Quan aquesta era acaba, acaben moltes coses des de la valoració dels actius, la gestió dels salaris o els pressupostos de les empreses". Així doncs, "toca estalvi, inversió i polítiques d'oferta".
 |
| Joan Maria Nin i Carlos Mira al Cercle d'Economia. PGF |
Nin ha recalcat que "som en un moment d'acumulació de deute, el màxim dels últims 5.000 anys". Una gran acumulació de deute que és la causa, segons l'exdirectiu bancari, de la corba a la baixa dels salaris. "La participació dels sous a la renda nacional no ha deixat d'anar a la baixa en benefici del pagament del deute i dels rendiments del capital", diu Nin. "Si anem acumulant deute públic, la conseqüència lògica és que el servei d'aquest deute cada cop ocupa més part del pressupost. Per tant, hi ha menys espai al sector públic per retribuir als funcionaris, i incrementa la fiscalitat més enllà de qualsevol límit adequat restant espai a la remuneració dels assalariats".
Una situació que qualifica de "condemna al mileurisme" per al sector privat. Nin ha lamentat que "ens hem apropiat del futur dels nostres fills i néts fins que no solucionem aquest problema".
Les conseqüències
Aquest context ha generat un "desplaçament del centre de gravetat mundial d'Occident a altres zones. Més del 60% del PIB mundial estarà ben aviat fora d'Occident", segons Nin. A més, ha alertat que "els Estats Units respiren cap a tendències aïllacionistes mentre Europa segueix adormida i no reacciona".
Això sí, per l'exdirigent de CaixaBank, enmig de tota aquesta incertesa ha sorgit una nova oportunitat: el Brexit. "És molt positiu perquè permet recuperar el projecte original de la unió política europea, dels Estats Units d'Europa". Un camí, al seu entendre, necessari quan els valors dominants de l'economia passen a ser "la incertesa, la inestabilitat i la volatilitat".
Les tres sortides
La conclusió de Joan Maria Nin és que en aquest panorama només hi ha tres sortides. La primera és "la clàssica", que és una gran inflació. Per Nin "això és injust perquè és un impost de facto que no passa per la decisió dels ciutadans". La segona sortida és la que ja estem vivint, la de l'estancament amb "un trànsit dolorós de correcció de deute que ja ha començat i que necessitarà ben bé dues dècades". L'exdirigent bancari ressalta que les noves generacions ja fugen del deute, i fins i tot "les noves empreses també prefereixen fer rondes de finançament abans que endeutar-se".
Finalment, la tercera sortida és la revolució digital. "Si com a empreses volem gestionar aquest escenari, hem de sumar-nos positivament a aquest canvi tecnològic, l'únic que pot donar l'increment de productivitat per pagar la factura del deute, així com de l'excés de les polítiques de demanda, monetàries i fiscals", ha conclòs.